Eles geminades en versió digital

És habitual que molta gent que ha de bregar amb el català consideri que la ela geminada (l·l) és un problema. En el cas dels que treballem en el món de l’edició de textos, el problema encara pot fer-se més complex. Més enllà de la qüestió de l’ús d’aquest grup de lletres en català, en el món digital es detecten dos problemes importants.

El primer entrebanc és la representació gràfica de la ela geminada. A l’hora de compondre-la, hi ha un acord generalitzat a representar-la com a combinació de tres caràcters: dues eles separades per un punt volat (l·l). El punt volat que s’ha d’usar és el que apareix en prémer la combinació Maj + 3. Encara és força habitual trobar textos en què, en comptes del punt volat (·), s’ha fet servir el punt baix (.).

El segon entrebanc digital amb la ela geminada és el que es produeix quan es copia un text del Word i s’enganxa en un quadre de text net (sense format), com ara la llibreta del Windows. A banda dels problemes que pot comportar determinada informació que s’arrossega amb l’acció de copiar des del Word, quan hi ha una ela geminada el problema s’agreuja, perquè quan s’enganxa el text el punt volat queda substituït automàticament per la bala (•).

A banda d’aquests dos entrebancs principals, hi ha alguns problemes més, com ara que no totes les aplicacions, com ara alguns els teclats de plataformes mòbils, inclouen el punt volat al joc de caràcters o que l’ús del punt pot alterar el recompte de mots dels documents. Potser la majoria d’aquests problemes es podrien resoldre amb la unificació de tota la ela geminada en un sol caràcter, tal com demana el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada, però mentrestant haurem de continuar escrivint-la com a combinació de les dues eles amb el punt volat al mig.