Crides, galerades i compaginades…

Els signes de correcció tipogràfica s’utilitzen des dels orígens de la impremta per corregir les còpies dels manuscrits. Aquests signes, de caràcter internacional, es fan servir per senyalar en el text què cal esmenar, i poden fer referència a un caràcter, una paraula o tota una frase. Indiquen canvis ortogràfics, sintàctics i estilístics, i una gran varietat d’operacions: supressions, modificacions, addicions, etc.

Segons la fase del procés de correcció, si fem originals o proves, els signes poden ser diferents i tenen alguna particularitat. Els signes de correcció d’originals se solen situar dins el text. En canvi, els signes de crida, que es fan servir per a les galerades o compaginades, indiquen on s’ha de fer la correcció i es repeteixen al marge dret amb la indicació de l’esmena corresponent. En tot cas, en una mateixa línia convé no repetir les crides si no remeten a la mateixa correcció.

La norma UNE 54051 de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació, a la qual tenen accés els membres de la Universitat de Barcelona, fa un recull exhaustiu dels signes de correcció tipogràfica i n’unifica els criteris d’ús per facilitar la detecció d’errors i les correccions corresponents. El conegut Manual d’estil de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, hi dedica un capítol sencer, i els explica i exemplifica en profunditat. En tot cas, sempre va bé tenir un quadre breu a mà, amb els signes més habituals, per poder-lo consultar quan ens faci falta.