Disposem d’una sèrie d’eines i recursos que ens poden ajudar a elaborar un bon examen de tipus test: des de recomanacions i consells metodològics, formals i de redacció, per fer un plantejament eficaç de l’examen; fins a cercadors terminològics, per assegurar-nos que els termes que fem servir són els més adequats —es recull també un glossari sobre la mateixa terminologia dels exàmens de tipus test—; passant per verificadors ortogràfics, que permeten assegurar l’ortografia (i en algun cas la gramàtica i l’estil) dels textos, i traductors automàtics, que generen a l’instant textos en altres llengües que serveixen de punt de partida per als documents finals.
Entre les bones pràctiques que cal tenir en compte per elaborar un examen de tipus test, convé fixar-se no només en l’establiment dels objectius o en el sistema de puntuació, sinó també en les recomanacions de redacció i els aspectes de caràcter formal dels enunciats i de les diferents respostes alternatives.
L’ús dels termes adequats redueix l’ambigüitat i garanteix la concisió, la claredat i la precisió tan necessàries en aquests textos. Hi ha diversos cercadors terminològics que permeten comprovar que els termes són adequats, tant des del punt de vista de la disciplina com de la llengua en què es planteja l’examen.
En general, totes les aplicacions de generació de qüestionaris permeten triar entre una àmplia varietat de tipus de preguntes: des de les d’opció múltiple, veritat o fals, resposta breu, etc., fins a sistemes més dinàmics per arrossegar i deixar anar elements o preguntes amb fórmules i operacions matemàtiques.
La majoria de navegadors (com ara el Chrome, el Firefox o l’Edge) disposen d’eines de verificació ortogràfica en línia que permeten revisar l’ortografia de quadres de text i camps de formulari directament en les aplicacions web i gestors de contingut. A més, hi ha eines com ara el LanguageTool que van més enllà de la mera correcció ortogràfica, i proposen esmenes gramaticals, de puntuació i d’estil.
El verificador del Word és una eina indispensable per comprovar, de manera fàcil, l’ortografia d’un text. A més, el podem acompanyar dels diccionaris complementaris, que ajuden a ampliar la llista de paraules per defecte, i dels diccionaris d’exclusions, que permeten detectar paraules que no volem acceptar. Aquests dos recursos són imprescindibles per aplicar la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Els sistemes de traducció automàtica permeten traduir a l’instant tant textos sencers com fragments de webs. Malgrat que no són eines infal·libles i que, per tant, requereixen sempre la revisió posterior de l’especialista, ens ofereixen un bon punt de partida i un estalvi de temps considerable. Més enllà dels traductors recomanats, convé tenir presents algunes consideracions importants per detectar errors habituals.
