Paraules d'amor

Paraules d’amor

Ideació

Paraules d’amor és un projecte en col·laboració am un públic ampli, que cerca crear un espai per reflexionar, parlar i pensar sobre l’amor.

El plantejament demana a un gran nombre de persones que escriguin una carta d'amor a aquella persona, lloc o sentiment que estimin. L'objectiu és recol·lectar un arxiu d'escrits a mà que parlen de l'amor des d'una àmplia varietat de punts de vista; no només l'amor romàntic sinó tot el ventall de possibilitats dintre de l'afecte.

Antecedents i referents

Existeixen infinitat de maneres de plantejar un projecte i triar la forma de treball. Personalment, i a causa de la meva línia d’ofici, sempre m’he vist més inclinada a l’autonomia en qüestions de producció; però últimament em trobo buscant la participació d’altres individus en les meves creacions. En tot un viatge existencial que cadascú de nosaltres com a (aspirants) artistes té en algun punt, em vaig fer la pregunta; per què faig el que faig? Em vaig adonar que un dels aspectes que m’agrada de l’art és el component social, l’impacte que té una peça amb el públic, el context en el qual es fa i com es relaciona amb aquest, com l’espectador es veu reflectit en l’obra, etc. És així doncs que vaig plantejar una primera peça on no era jo mateixa qui intervenia un paper ni pintava un llenç ni protagonitzava cap performance. Vaig deixar que la producció caigués en mans alienes i em vaig atendre a la incertesa que això podia provocar. El resultat va ser més que satisfactori i va evolucionar en una peça que marcaria un abans i després en la meva ideació de projectes.

Paraules d’amor és, doncs, una iniciativa que neix amb la intenció de relacionar-se, parlar i integrar a persones foranes en l’art en la mateixa peça.

Fixant-me en aquest àmbit social vaig retrobar-me amb un projecte de l’artista catalana Núria Güell; Ayuda Humanitaria (2008-2013). Una iniciativa que amb un fi crític i de denúncia, fa servir l’amor (entre d’altres) com a eina reivindicativa. L’artista proposa una mena de concurs a Cuba que té com a base escriure “la carta d’amor més maca del món”. El guanyador en qüestió tindria la possibilitat de casar-se amb ella per així rebre la nacionalitat espanyola.

Així com Güell té una intenció i un objectiu final vinculat a la producció del projecte, Paraules d’amor no segueix aquesta mateixa línia, ja que es pretén una meta més indefinida i àmplia.

Narratives i imaginaris

En un moment històric bombardejat per la tecnologia, la immediatesa i la frenesia de la societat, és fàcil relegar àmbits més humans a segon pla. No és cap secret que l’amor és una temàtica transversal en múltiples aspectes, en especial al món de l’art. És per això que aquest projecte, busca idear un espai o una mena d’excusa perquè els col·laboradors hagin de seure a escriure manualment una carta d’amor, instats a reflexionar sobre la temàtica en un moment introspectiu de cada un. L’escriptura a mà, el clàssic paper i el bolígraf, s’ha substituït en molts casos per la pantalla i el teclat. No és casual que el projecte demani una carta analògica i no un missatge de text. L’estètica general és la física, manual, tàctil i versemblant, amb un imaginari recolzat pels sobres, les postals i els papers.

Formalització i producció

Metodologia de treball

El plantejament cerca arribar a un gran nombre de persones que estiguin disposades a participar en la proposta. A cada un dels partícips se li entrega un sobre tancat on troben una postal commemorativa amb l’encàrrec i un full en blanc on escriure.

Cada col·laborador es mobilitza a escriure una carta d’amor amb un recipient absolutament lliure. És a dir, que l’escrit pot ser dirigit a qui i al que vulguin de manera independent. En la postal incorporada es llegeix el següent text:

“Estimat/da lector/a

Gràcies per participar en aquest projecte que té com a objectiu pensar, parlar i reflexionar sobre l’amor. Estàs convidat/da a escriure una carta d’amor sobre aquella persona, lloc, objecte, sensació o sentiment que desperta en tu gran afecció. Ho podràs fer en el full que hi ha inclòs en aquest sobre, en acabar l’has d’introduir de nou i retornar-ho per formar part de la iniciativa.”

La postal ha estat dissenyada amb un estil retro que fa recordar a la correspondència dels anys setanta. L’escrit és fet a mà i escanejat per mantenir la idea d’anacronisme. Posteriorment, s’ha creat el disseny d’un segell propi pel projecte que acompanya cada postal, aquest és imprès en un paper diferent i enganxat subseqüentment per a més realisme.

A mesura que es van rebent les cartes dels participants, s’escanegen per crear així un arxiu dels escrits amb el qual es farà un llibre editat on es recopilin en una mena d’epistolari del projecte.

Producció

Després de tres mesos de recopilació, s’han escanejat els escrits i editat fotogràficament, amb un total de vint-i-set cartes. En una decisió pràctica es fa una transcripció íntegra de tots els texts per la seva millor lectura, tenint en compte la mida reduïda del suport on s’imprimeixen. El petit format s'escull per evocar una atmosfera íntima i d’objecte preat, l’interior del llibre inclou matèria personal que demana una lectura d’apreciació. L’estil de maquetació és sobri i curat, donant importància al contingut. L’objecte final és un epistolari en format llibre de 22 x 15,5 cm. Després de la formalització física s’ha posat en comú amb els participants per acabar de lligar el projecte.

Conclusions

La temàtica escollida és possiblement una de les més complexes que es podrien triar. És una qüestió que s’ha discutit i es discuteix avui en dia encara, sense treure’n una conclusió exacta. En la realització d’aquest projecte he pogut llegir de primera mà quina idea tenim les persones sobre l’amor, què entenem per amor i com en parlem al respecte. He pogut ser testimoni d’una nombrosa quantitat de maneres d’estimar: l’amistat, la família, els amants, les arts, la vida, les mascotes, el mar i la pèrdua. En efecte, el dol també ha estat un gran protagonista entre les pàgines, és ben interessant haver trobat aquesta relació entre els dos conceptes, l’amor i el pesar.

La rebuda de la proposta ha sigut molt positiva per part dels participants i d’aquells aliens al projecte. Hem estat d’acord en la necessitat d’espais com aquests que ens permetin ser vulnerables amb nosaltres mateixos i amb els altres, sense la pressió d’arribar a una conclusió o un fi exacte. En general, ha sigut una iniciativa que he gaudit molt aquests darrers mesos, m’ha permès obrir noves portes tant en la meva producció artística com personal i no descarto continuar recol·lectant més cartes d’amor per futurs projectes.

Amb amor,

Emma Abella