le petit gomvi est devenu un ver
le petit gomvi est devenu un ver
El projecte neix a partir d’una tendència que va aparèixer a les xarxes socials a finals de l’any 2020 i que es va popularitzar l’any 2023. La idea consistia a plantejar la pregunta: M’estimaries si fos un cuc?, a algú amb qui compartissis algun tipus de relació i esperar la seva resposta. Era una interrogant basada en l’humor i sense ànims de transcendència, on a partir de l’absurd es buscava capturar la reacció de la parella vers aquesta proposta surrealista de transformació. És a partir d’aquesta pregunta, que vaig decidir endinsar-me en explorar el concepte d'identitat, ja que, si el tracte que rebem es basa en el que som, primer necessitem definir què és un mateix i el perquè d’això.
Tenint en compte l’origen del projecte, em centro a esbrinar i entendre el que ens defineix als ulls dels altres. M’interessa totalment la construcció del jo a partir de l’entorn que l’envolta i l’efecte que té la societat en aquest procés. Què fa que siguem tal com som? Som com som de manera conscient o és el nostre voltant qui decideix per nosaltres?
La identitat no és un cos establert ni inflexible, sinó que és mal·leable. Entenc la identitat dins l’entorn com una màscara, una ficció que podem decidir o no si interpretar, depenent de la situació que ho requereixi. No ho entenc com identitat, sinó identitats, ja que no en tenim tan sols una, ni un nombre definit, sinó que és un canvi constant. Per a posar un exemple, el conductor d’autobús que em recull a la parada de davant de casa, que no parla en tot el trajecte i que condueix seriós, potser, a casa seva, és l’home més rialler, perquè vol ser graciós davant la seva filla. La imatge que jo rebo del conductor és que és un home de poques paraules, seriós i formal, en canvi, la imatge que rep la seva filla és la d’un pare divertit i extravertit. El conductor i el pare no són dues persones diferents, són dues identitats diferents, dues interpretacions, dos personatges d’un mateix individu. El títol, le petit gomvi est devenu un ver (El petit Gomvi s'ha convertit en un cuc) fa referència a la transformació o imatge que adoptem de manera personal per a encaixar davant situacions. La idea és posar en dubte si el teu entorn et canviaria igual si no fossis tal com ets, i si això afecta en com et comportes i actues.
He decidit enfocar el projecte en un llibre d’artista introspectiu, en el que busco tractar la relació entre l’individu, l’existencialisme i la transformació d’aquest amb l’objectiu d’encaixar en l’entorn que l’envolta, donant pes i qüestionant l'autoconeixença i la individualitat. En el llibre, hi apareixo de manera visual, formant part amb la finalitat de representar personatges de manera intencional, a partir del collage digital, la fotografia i la performance com a via satírica, buscant transmetre al lector els meus dubtes i inquietuds vers aquestes incògnites que tot i passar desapercebudes, són freqüents socialment però ignorades. El llibre no té com a finalitat resoldre aquestes problemàtiques, ja que ni jo, tot i ser el mateix autor no en tinc la solució, sinó que té com a objectiu posar-les en vista i provocar una reflexió en el lector, ja sigui profunda com espontània.
El llibre treballa aquestes idees a partir de diferents personatges extrets d'un imaginari propi que he anat elaborant amb el temps, cadascun d'ells busquen representar conceptes en concret:
El soldat de plom, la imatge directa dels ninots amb els quals jugava, remeten a la infantesa, però presenten també la idea de la masculinitat i el fet que de manera errònia, per tradició o amb altres intencionalitats, des de petits, s’intenta relacionar als nens amb la figura del soldat o el cavaller. Representen la interpretació masculina en què un ha d’encaixar en els estàndards establerts del que és i ha de fer un home i la càrrega que això comporta.
L’home-cuc, aquell del qual surt la idea del projecte i a partir del que els altres personatges han anat apareixent. Va ser el primer personatge que vaig identificar i donar identitat en les meves obres. Un cuc, un animal petit i allargat, generalment fastiguejat per les persones i relacionat amb allò grotesc o fins i tot insignificant, és a partir d’aquesta idea i de la pregunta M’estimaries si fos un cuc?, que apareix l’home-cuc. L’identifico com una representació directa de les meves inseguretats i pors a l’hora de mostrar-me a la resta, amb el patiment que implica el fet de saber si la resta t’accepta per com ets i, el fet que un mateix hagi de canviar per tal d’encaixar.
L’home-gerro, busca tractar el vuit i de manera indirecta la idea de màscara. Un gerro és un objecte decoratiu i amb poques funcions més enllà que de recollir diferents plantes, flors o altres objectes decoratius en l'interior. Un interior que si no fos per aquests elements que està forçat a carregar seria buit, fent al·legoria al sentiment de no sentir-se realitzat o no acabar de comprendre quina funció social o vital tenim. També m’interessa en especial la idea de la ceràmica, un material dur quan és sec, però que essencialment és mal·leable, que, quan passa de ser fang o argila a ser un gerro, perd aquesta habilitat de transformació i es converteix en un objecte fràgil, que amb el mínim cop o caiguda pot col·lapsar i trencar-se per complet.
Finalment un cop presentat l'origen, la intenció del projecte i els personatges, toca tractar la dinàmica del llibre. L'obra final tracta i presenta una història gairebé lineal, on Gomvi (així decideix anomenar-se el protagonista), un soldat de plom es planteja la pregunta presentada i es qüestiona la seva identitat, passa per diverses transformacions i es pregunta en cadascuna d'elles el perquè de les coses, sense acabar de tenir res clar. Hi ha un inici però no tanca la història, ja que en les últimes pàgines encara presenta preguntes a l'espectador.
Formalment el llibre està imprès en tamany B5 (25x17'6cm) en papers mate de gramatge 180 i la portada i contraportada de 250gr, tot a doble grapa.
