relats de la llar

Materials d'interès i referència.

Irene Solà, ''Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres''. ''Hi ha una història d'una dona que...''

Història de generacions de dones que van viure i viuen en una casa. Llar com a espai associat i vinculat a la dona, i totes les conseqüències que pot comportar. Explicar les històries i aventures d'aquelles que es queden a casa, no dels homes que són els qui venen i marxen, els que són bandolers, lladres, pagesos o guerrillers. 

Subjectivitat de les històries, en majúscules i en minúscules,  com ens les expliquen i com decidim explicar-les.

''Hi ha una història d'una dona que...''

Reapropiació de l'icona d’odi, jugar amb la ironia que des d'una perspectiva contemporània i crítica la imatge desencadena, i reflexionar al voltant de com es reprodueixen, viatgen, s'escampen i sobreviuen les històries, de quins imaginaris construeixen i de quines idees, intencions i temors passegen.

There is a story about a woman who goes into labor when the attending physician is tired. There is a story about a woman who herself was born too early. There is a story about a woman whose body clung to her child so hard they cut her to retrieve him. There is a story about a woman who heard a story about a woman who birthed wolf cubs in secret. When you think about it, stories have this way of running together like raindrops in a pond. Each is borne from the clouds separate, but once they have come together, there is no way to tell them apart”. 

 Her body and other parties, Carmen Maria Machado

Louise Bourgeois.

''Cells''. ''Red Room''. Allò domèstic, límits entre públic-privat, sumat a un pes important en la narrativa dels objectes quotidians i la seva disposició. A través de la instal.lació i l'escultura, parla dels vincles, de la infància i la feminitat en un marc d'intimitat.

Sophie Calle.

Voyeurisme, intimitat, i vincles entre persones. De nou allò privat i públic, sempre en un marc domèstic; el registre gràfic junt amb un interès pel registre narratiu i de paraula, i l'especulació del relat, uneixen i solidifiquen la seva obra.

Propostes i camins.

02.10.24

Conceptes centrals: reinterpretació i especulació del relat, arxiu, infància, subjectivitat, llar.

Arran de la troballa de diversos àlbums amb molt material escrit i dibuixat de quan era petita, guardat i classificat pel meu avi, poso en relació el material d'arxiu amb els conceptes que m'interessen i en els que solc indagar.

Estirant el fil del pes i la subjectivitat del relat,  és curiós fixar la mirada en un arxiu creat des de la perspectiva d'una nena; la manera d'entendre el món, de processar-lo i d'expressar-se. Sense voler es fa un registre escrit de diaris, poemes, pensaments i reivindicacions que neixen des d'una voluntat allunyada de la creació intencionalment transcendental i poètica. Aquesta aparent banalitat i absurditat agafa força un cop posada en relació entre si, modificant-se, reinterpretant-se, i especulant sobre aquesta narrativa aparentment plana.

La proposta seria fer una possible publicació artística recopilatòria de material d'arxiu de cada persona del grup, creat durant la infància, a casa, de qualsevol mena; escrit, reescrit, fotografiat, cantat, dibuixat o pintat. Llavors es podria posar en relació els materials de cada persona amb tothom, buscant nexes, interseccions, temàtiques o fils conductors que uneixin cada història, modificant inevitablement el relat de l'altre i el pròpi, i jugant amb la nova resignificació que això suposa. Així, es passa de l'íntim i personal a allò públic i col.ectiu, teixint una comunitat.

9/10/24

relat de la llar. 

refugi

hi havia una vegada una papallona que volia ser un cuc. va va venir per dirli que no li feia falta. ser cuc. la papallona no li va fer cas i li va preguntar als pares i els pares li va dirli tu mateixa, i la papallona li va fer cas i la papallona va dir: ja està ja estic bé com estic. 

I la papallona ve del cel, és d’un color lila molt i molt bonic, i de cop s’atura sobre els teus peus. I la sents als peus.

fa pessigolles mama?

Sí, però unes pessigolles petites i bones.

val.

I de cop la papallona surt dels peus i va a parar a la panxa. i totes les pessigolles dolentes de la panxa les agafa la papallona. I se les emporta amunt, amunt, amunt, i ara ja no fa mal la panxa, perquè tot el que és dolent s’ho ha endut ella.

Se sent l’aire que surt dels seus pulmons fort i allargat. És veritat que no té més pessigolles dolentes. Li agafa fort la mà, com tots els cops que dubta per si tornaran. Però és igual ara. Perquè sent l’olor d'escudella del papa. Sent com es discuteix amb els plats per agafar aquell maco que sempre li queda massa amunt a l’armari. I vol baixar, corrents, per llepar la cullera, per explicar-li com de xula li ha quedat la bola per l’arbre de Nadal que han fet a l’escola, i per fer-li una abraçada mentre acaba de fer el sopar; i és que sembla que ell també deixa de discutir-se amb tots els estris de la cuina quan li dona l’abraçada.

22/10/24

proposta abstract.

éssers estimats i escalfor

Quan la llar deixa de ser un lloc i passa a ser cossos i ànimes que ens acompanyen, i que ens cuiden, i que donen, i que estimen. Que abracen, que donen la mà, que miren i escolten en el sentit més profund. Són els sons que fan, les respiracions que es complementen, les mirades que es fan còmplices, les mans que toquen i palpen i apreten fort. Les llàgrimes que eixuguen, les dentadures que ensenyen, els petons al front, les carícies que eriçen, les ferides que sanen i es fan menys grosses i vermelles. I és que l’amor és tan fort que espetega, que cruixeix, que cega, que escalfa. I els cors fan com les gallines, que s’arrupeixen, amb els que bateguen igual, que entenen igual, que estimen igual. Fins els cors més rabiüts s'amanseixen i els dolors més arestes es repleguen quan senten a prop l’escalf de l’altre. Que acull des d’allò més pur, des d’aquell vaho inexplicable que embolcalla i entrellaça ànimes; des del  voler, que fuig de la imposició, que fuig de la supervivència. Que sols vol quedar en amor.