Proposta Anna Monegal
1- Il·lustració (imatge de la portada)
2 - Walk above the city - The Paper Kites (feat. MARO)
Treball realitzat:
Per aquesta posta amb comú he realitzat una sèrie d'esbossos i dibuixos per visualitzar com realitzaria un relat que parles de la llar. Per mi és molt important, sent un treball col·lectiu, que cadascuna de nosaltres pogués aportar el seu granet de sorra a la història, per això vaig despersonalitzar els personatges que apareixien i les seves anècdotes perquè poguessin ser un conjunt de totes nosaltres.
He seguit el camí que vam traçar a la classe anterior, i he ajuntat diferents conceptes que vam enllaçar en el mapa elaborat a classe, com per exemple: vides simultànies; ser protagonista d'una història que no et pertany, quotidianitat; i temps passats/futurs...
Memòria d'arxiu:
Entre els 6 conceptes que vam pactar, vaig triar-ne dos, refugi i éssers estimats, que eren els que més em ressonaven, i vaig escriure dos relats, un per cada paraula.
Refugi:
Una casa buida. Una catifa tan blanca que m'enlluernava, i un silenci sepulcral ple de culpa i tristesa inundava l'espai. La mare estava trista i els seus dos fills petits, sense saber com ajudar. Records efímers venien i marxaven, recordant crits i cops, però sense saber d'on provenien. Jugàvem a la catifa blanca, inventant històries sobre soldats, guerrers, zoològics, naus espacials, tot el que et puguis imaginar. A poc a poc, la casa es va anar omplint. Però el papa, on era? Tocava marxar, i jo no volia. Jo volia el silenci, els nous records, la catifa blanca. La mama em va regalar un collaret amb forma de cor, i em va dir: "quan tinguis por, agafa'l; que allà estaré. Quan et sentis trista, mira'l; que allà estaré." I així ho vaig fer, fins que sempre tocava tornar i podia tornar a respirar.
Éssers estimats:
A la meva àvia li agradava escriure poesia. Sempre em cantava i recitava el que escrivia. No va tenir mai massa, però sempre donava tot el que podia. Jo li corregia l'ortografia, i juntes vam crear un llibre de poesies on ella relatava la seva vida.
"Lluita per fer camí
Al cim de la vida
aniré pujant
i a la seva entranya,
em vaig abraçant,
lluites que m'esperen
lluites que se'n van,
ara que ja em deixen,
les vaig estimant."
Maqueta:
Llibre de tapa dura (cartó o similars) desmuntable, diferents llibrets de diferents mides i continguts lligats amb una goma de merceria. Vaig realitzar amb un cúter una forma quadrada a la part superior i inferior de les portades perquè la goma s'aguantés i mantingués el contingut ben ferm. No està pensat com a desplegable, però al ser desmuntable vaig pensar que seguia bé la idea que s'havia comentat a l'aula. Pot variar tant el color del paper, com la textura, com la goma, això només era un prototip de com m'imaginava la meva proposta de maqueta.
Abstract: Refugi i Espai personal:
M'imagino aquests llibrets com una barreja d'expressions artístiques diferents, però que funcionen bé juntes. Tant poesies, com il·lustracions que les acompanyin (o no), textos i relats que expliquin històries o experiències nostres (o no tan nostres), tot vist des d'un punt de vista allunyat, sent nosaltres els protagonistes d'una història aliena, o sent nosaltres només els narradors. Que la gent que rebi el llibret pugui entendre'l, i pugui sentir-se identificat amb els conceptes que llegeixi o vegi. Podem crear petites històries fictícies que recreïn certes realitats, a través de personatges i textos que narrin la nostra vida, els nostres espais personals i els nostres refugis.
