La meva idea de Llar

Cura i quotidianitat

La llar com a idea de calma, horitzontalitat, estabilitat, una estabilitat en equilibri que sempre es pot perdre.

Mantenir la solidesa i estabilitat de la llar a través de la cura mútua, la cura de l'ecosistema que es genera en la llar. Necessitem a l'altre i relacionar-nos amb els elements que constitueixen el nostre entorn més pròxim per existir i resistir. La quotidianitat ens manté connectats amb els béns substancials de la vida i també, és el que ens protegeix de l'inhòspit, i un lloc on poder tornar quan ens sentim perduts.

No es tracta de reivindicar la monotonia com a únic mode de vida, sinó de conservar aquest lloc de calma al qual poder refugiar-se quan tot el demés és caòtic.

Llibre:

Josep Maria Esquirol parla al seu llibre La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, de la quotidianitat que la majoria de nosaltres coneixem com: “la millor manera de viure” , aquesta afirmació resulta de la reflexió que la plenitud de la vida quotidiana és accessible a gairebé tothom mentre que altres utopies són elitistes, excloents i superficials, trobant-se així, només a l’abast d’uns quants.

Pel·licula:

Paterson, de Jim Jarmuch , que explica el dia a dia d'un conductor d'autobús anomenat Paterson, aquest escriu poesia i viu a la localitat amb el seu mateix nom Paterson, té una rutina molt marcada per la seva feina i si el seu dia a dia depengués només d'ell tots els dies serien iguals, però, en canvi, es veuen alterats per la relació amb el seu entorn i les persones que en formen part. Tot en ell sembla monòton i insípid, però a poc a poc es pot veure com captura l'encant de la vida escrivint sobre els petits moments que en formen part. En poques paraules, aquesta història és una poesia a la quotidianitat, sense fets grandiloqüents, només la bellesa que forma part del dia a dia i els petits canvis que fan la vida interessant.

Escalfor

Quan parlem d'escalfor no parlem de l'escalfor física sinó d'aquella escalfor de l'ànima. Parlem d'un raig de sol en un parc quan l'hivern ja se n'ha anat, però la primavera encara refreda, una abraçada en un mal dia o un plat de sopa quan estàs malalt. És cuidar-te, cuidar, que et cuidin i sentir-se estimat. L'escalfor és un llençol que tapa un peu a l'estiu, no perquè faci fred sinó perquè protegeix. Escalfor és un gat que ronroneja estirat sobre les teves cames. És sentir el foc crepitar i notar com marxa la fredor del nas i tornar-te a sentir les mans.

Els éssers estimats

Hi ha éssers que són casa en el sentit metafòric de la paraula, de vegades són persones i de vegades animals. Són aquells als que triem per estar al nostre costat i als que triem acompanyar. Hi ha vincles afectius al llarg de la nostra vida que no tenen res a veure amb la sang, aquests vincles ens aporten felicitat, suport o escalf. Al seu costat, durant una estona sembla que res dolent pugui passar, s'obliden els problemes i et fan esbossar un somriure de felicitat. Aquests éssers estimats continuen sent llar quan ja no hi són perquè fins i tot el record del que ens van aportar és reconfortant.