Curtmetratge d'animació TFG
INTRODUCCIÓ
Aquest treball porta com a títol, I ara què, el mateix que el curtmetratge que estic creant pel meu TFG, així doncs, en aquesta assignatura vull treballar-ho juntament amb el meu projecte de final de grau, per poder aportar-hi una capa més.
A continuació deixo un petit text on s’explica de què tracta la història del curtmetratge, per donar així una mica de context:
La història se centra en l'Anna, una noia d’uns vint anys qui no fa gaire ha acabat els seus estudis en el grau de Belles Art. Tenia molts somnis i esperances per emprendre la seva passió: la pintura i el dibuix. El resultat va ser completament diferent; es va veure obligada a treballar en una oficina com a secretària. A la llarga la fa sentir cada vegada més buida amb ella mateixa. Sent que no té propòsit a la vida i no veu la manera de tornar a ser feliç. Com que no troba solucions a la seva situació, es veu atrapada en una espiral de negativitat i depressió constant.
El neguit li genera cada dia el mateix malson: l’Anna s’enfonsa al mar, i quan intenta arribar a la superfície, es queda sense aire. Cada dia és una contínua monotonia. Comença el dia amb el despertar sobtat per culpa del malson. La resta del dia es basa a treballar i sentir anècdotes dels seus amics sobre com de bé els hi va la vida, mentre ella es troba encallada com si fos una roca varada en el fons del mar, mentre veu com els peixos i vaixells passen per sobre d’ella.
A casa se sent pressionada pels seus pares. Tot i que no ho fan de mala manera, la tensen quan li pregunten sobre el seu futur; quan et traurà el carnet de cotxe? Ja has conegut a algun noi? Com et va la feina? Estàs guanyant força diners? Has vist cap oferta de pisos que et puguin agradar?
En contraposició hi ha el personatge de la tortuga, que es presenta com un anàleg de la història de l’Anna i ofereix un sentit metafòric a la trama principal. La tortuga, junt amb les seves germanes, neixen d’un niu que es troba a la platja de Barcelona. Ella és l'última a sortir i sembla més dèbil que les altres, però manté el seu propòsit clar: sap on ha d’anar, i tot i tenir alguns obstacles al davant, intenta arribar al seu destí. En canvi, l’Anna no té clar el seu objectiu. Cap al final de la història es trobaran, i per l’Anna suposarà un primer pas per arribar a la superfície i per fi poder respirar i continuar perseguint el seu somni, ara sense pressió.
Llavors, l’objectiu, és en crear una petita publicació on es pugui explicar la història plantejada del curt, però d’una manera més simplificada i també més metafòrica, perquè els espectadors puguin interactuar amb aquesta peça un cop siguin allà veient la meva presentació. A més a més, també, ha estat una bona oportunitat per poder experimentar i poder crear taques per donar textures interessants a les pàgines que componen els llibrets (però això ho explicaré més endavant). I finalment, també és molt important, el fet de com podia trobar la millor manera per portar la idea a la realitat, tenint en compte la maquetació, enquadernat i també el tipus de paper.
Per tant, aquest projecte és la segona part o una peça més pel meu TFG.
REFERENT TEÒRIC
L’ansietat és condicionada per l’espai físic on es resideixi. Isabel Ruíz explica que a les zones rurals no hi solen haver tants casos en comparació amb les ciutats. Argumenta que els llocs on hi ha més estímuls i més aglomeració de gent poden desencadenar ansietat. Cal destacar que als grans nuclis de població hi ha una major exposició a la pressió social.
Aquest neguit és molt latent entre els joves que han de començar a prendre decisions per si mateixos quan entren a l’edat adulta. És com si la vida de cop els separés de la infantesa. Aquesta transició provoca una gran sensació d’ansietat en desconèixer el futur i la sensació de tenir tota la responsabilitat al damunt. Les expectatives de les generacions passades en serien un exemple: l’estabilitat econòmica, trobar feina, una parella i formar una família, sovint imposades per poder complir objectius que no van poder satisfer en el seu moment. És natural que els pares vulguin el millor per als seus fills, però de vegades es converteix en una gran càrrega per a la seva salut mental.
“[...] la verdad es que no me gusta crecer porque me he sentido genial desde que nací…” (Tronche, 2024).
El neuròleg Viktor Frankl, en el seu llibre “El hombre en búsqueda del sentido”, em va fer molt de ressò en descriure una paraula: apatia. La defineix com un refredament de les emocions que treu el significat de la vida. Aquest terme l’utilitzava per explicar una etapa molt dura de la seva vida, quan va ser presoner en el camp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial, on va passar llargues jornades de treballs forçats, fam i abusos per part dels caps del camp. Expressava que després de rebre molts cops es va sentir buit, mancat d'ànima i fins i tot de valor.
La història que plantejo no tractarà els abusos durant la Guerra, però sí la lluita interna d’una jove que viu una vida que ha perdut el sentit. El concepte de Frankl m’ha sigut d’inspiració perquè guarda semblances amb la depressió: deixar de sentir, perdre el valor de les accions del dia a dia i les ganes de conversar amb la gent del teu voltant. Els cops els quals es refereix els podem definir com els moments difícils del dia a dia de cada persona, instants que per a nosaltres són desagradables i ens afecten. La persona que se sent insensible acaba per crear una cuirassa per protegir-se del que l’envolta.
Aquest desencaminament ens fa dubtar sobre el sentit de la vida. Pels éssers humans buscar-lo és una força primària i una experiència personal, única per a cadascú. Frankl argumenta que tot i ser important, va més enllà dels desitjos econòmics i materials. Aquest depèn, d’una banda, del món que ens envolta, i per l’altra, de la nostra manera d’interpretar-lo:
“Cuando más se esfuerce el hombre por conseguirla más se le escapa” (Frankl, 2004, p. 83)
Defensa que les circumstàncies adverses són les que ens donen significat. Viure en un complet estat de calma no ens permet viure una vida plena. És millor tenir una mica de neguit i tensió per despertar les ganes d’afrontar el dia a dia, entenent l’avui com el passat i obrint la porta a un sentit potencial que està esperant a ser completat.
[...]”el hombre se le puede arrebatar todo salvo una cosa: la última de las libertades humanas - la elección de la actitud personal ante un conjunto de circunstancias para decidir su propio camino” (Frankl, 2004, p. 52)
IDEA
Un dels aspectes que més m'interessa i que he pogut anar treballant en els últims anys, és la il·lustració. Durant el grau he pogut experimentar diferents formes per expressar les meves idees, amb materials, tècniques i suports variats.
L'any 2022 vaig crear un llibre d’art conceptual, anomenat “Loveless”, on explorava l'època Victoriana per després crear uns personatges i història originals. Va ser un treball molt enriquidor per mi que em va permetre explorar el contingut teòric, per en acabat crear amb un suport digital espais, objectes i personatges imaginats per mi, cosa que em va fer molt de ressò, ja que em va donar ales per voler tornar a fer alguna cosa semblant, o per crear mons i personatges fets per mi.
Finalment, l'any 2023 vaig reinterpretar la portada del conte clàssic Alícia al país de les meravelles. La meva tutora em va suggerir que mirés de trobar la manera de fer-les més càlides (les il·lustracions). Vaig intentar crear textures per enriquir els dibuixos per donar-los més volum. Des d’aquell treball sempre intento que totes les meves il·lustracions tinguin aquest caire pictòric, que tot i treballar-les amb suport digital, no perden les textures que s’aconsegueixen fetes a mà. Aquest projecte ha format part del detonant per iniciar aquest curtmetratge i a més a més, també ha suposat una gran empenta per jo poder fer aquest projecte d’aquesta assignatura.
Aquests dos projectes explicats i d’altres que he anat creant, m’han ajudat per encarrilar les meves idees, tant en l'àmbit estètic com també per a l'organització a l’hora de treballar.
COSES QUE TINDRÉ EN COMPTE
Com la idea principal era la d’explicar la història del meu curtmetratge, havia de tenir en compte la manera de poder-ho fer, sense que fos massa convencional i fer-li un petit gir que fos prou potent per poder transmetre el missatge que jo volia. També era interessant, el fet que fos d’un caire una mica introspectiu, perquè l’espectador pogués entendre fàcilment i també reflexionar sobre els personatges.
PERÒ, PER QUÈ HO VULL FER?
La idea principal és la que ja he esmentat anteriorment, la de poder relacionar amb el meu TFG i també per crear alguna cosa interessant i així experimentar i veure com funciona (de manera molt bàsica) el de maquetar un projecte d’aquest tipus.
També em sembla adient dir que l’estètica del que vull aconseguir jugar un factor molt important, principalment, per què m’agraden molt els llibres il·lustrats infantils, sobretot pels colors que s’utilitzen, la forma de presentar i també perquè, tot i que tracten històries força simples, els artistes que fan els dibuixos, juguen molt amb les composicions i amb els colors per donar més significat, d’una manera molt metafòrica, però que resulten ser molt poderoses narrativament parlant, ja que a simple vista poden explicar moltíssimes coses que sense el text ja es podria entendre perfectament. Tot això ho explico, perquè també, el motor per jo crear aquesta petita publicació, em van moure molt les ganes de poder fer alguna cosa que sembles un conte infantil.
METODOLOGIA
Tenint en compte la història i els sentiments dels personatges, després de parlar-ho amb la tutora, vam arribar a la conclusió que era molt interessant el fet de crear dues publicacions separades, ja que en el curt hi ha dos protagonistes, l’Anna i la tortuga, les quals tenen històries que semblen diferents, però que al final, s’acaben ajudant donant així una empenta per la noia per continuar amb la seva vida. Per tant, ja tenia present des d’aquell moment el fet de crear dos llibrets que expliquessin les seves vivències i sentiments, per separat, però que d’alguna manera, aconseguir que després d’anar girant les pàgines, els dos personatges aconseguissin trobar i reunir, tal com passa en el curtmetratge.
Llavors de fer moltes proves i esbossos, i veient referències de com ho podia fer, la veritat és que en un començament em vaig sentir força angoixada, per què no trobava la manera, perquè cap dels referents que anava trobant no havia fet una publicació amb dos llibrets que m'interessés pel projecte que tenia al cap.
Així que un cop més amb l’ajuda de la tutora, vam trobar la solució. El qual era: Crear dos llibrets (tal com ja havia dit anteriorment), però fer llavors una única funda, és a dir, els llibres anirien cosits en un sol tros de coberta, el qual, a la part dreta hi hauria el llibret de la tortuga i pel contrari hi hauria el de la noia, així tindria en un sol suport, les dues històries, juntes però a la vegada separades, ja que, es podria passar les pàgines individualment o conjuntament, per acabar amb la imatge dels protagonistes junts impresos a la mateixa coberta.
També, per unificar la història, era interessant que hi hagués també un punt d'unió ja des d’un començament, i després de rumiar-ho, vaig veure que el mar, és el que les uneix, al cap i a la fi, per tant, les pàgines dels llibres, contindran textures que semblessin el mar, però cada personatge, amb les seves coses, per exemple, en el de l’Anna, parla de la identitat i de com a vegades la depressió i l’ansietat genera una sensació de soledat i d’ofec, i per això en algunes pàgines hi ha representat documents personals com el DNI o el passaport. I altrament, el de la tortuga parlo de com el personatge, se sent molt petita davant del món i de les coses que l’envolten, les quals són d’una mida superior a ella, cosa que pot ser intimidant, però fent una reflexió final i breu on diu que ha de seguir endavant, ja que, al cap i a la fi, les tortugues marines, el seu motor és únicament la de nedar pel mar i seguir amb el cicle de vida tot i les adversitats que es pot trobar.
Simultàniament, amb el procés d’investigació de com podria fer el projecte, també vaig anar treballant amb la creació de textures per als fons del llibre, però que també les podria utilitzar per a l'animació que estava fent amb paral·lel. Aquestes proves es van fer amb anilines o aquarel·les líquides, salt de diferents tipus per aportar més textures diferents i finalment tinta. Després d’estar.m'hi uns bons dies, en van sortir un total de 32 pàgines de textures, les quals mesuraven com un A4 o A3. Per tant, un cop fetes, ja les podia escanejar amb una resolució de 300pp perquè no es perdés tant la qualitat d'imatge a l’hora d'imprimir.
Llavors, el següent pas era crear el contingut de les pàgines, els quals, vaig fer amb l’aplicació Procreate. Tots els personatges, objectes, va ser fet allà. Volia que tot tingués una estètica força semblant a la del curt, potser un xic més tendre i infantil, però sense perdre la seva essència, el qual sobretot volia mantenir, era l’aparença dels personatges, els quals eren fets amb línies soltes de color negre, semblants a un esbós i després amb una capa inferior, fer-hi un contorn de color blanc, per fer així la sensació que es tracta d’un retall de paper, o com si fos fet amb collage.
Després de fer maquetes i proves, em vaig adonar, que no era necessari fer un llibre molt gran, ja que tampoc hi havia tantes pàgines, i ja m’agrada que sigui de mida reduïda per què em recorda més un fanzine o un petit llibret infantil. Les mides finals són: 21,5 per 15,5 centímetres. També aquesta grandària m’ha sigut molt còmode a l’hora d’imprimir, ja que ho he pogut fer des de la impressora del despatx on treballa el meu pare o també en una copisteria per fer les cobertes, ja que només recaria de papers de mides com A4 i A3. I posats que necessitava aquesta petita publicació pel meu TFG i havia de fer vàries còpies, no em podia permetre fer molts despeses, per tant, crec que al final he pogut fer les quatre còpies que recaria a un preu força baix.
Finalment, si he de parlar d’imprevistos, sobretot el que més m’ha fet la gitza, ha sigut la qüestió del temps, ja que a primeres, volia fer els llibres amb moltíssimes més pàgines, però la realitat és que no podia dedicar tants moments per fer les il·lustracions per cada una d’elles. Així que el resultat han acabat sent només setze per llibre. I darrerament, també vaig tenir problemes amb escollir el tipus de paper pels llibrets interior, perquè si feia servir un amb gramatge força alt, sí imprimir amb làser, en doblegar, la pols de la tinta era molt fàcil que saltés, i també a l’hora de cosí i tancar no quedava molt bé visualment, així que vaig aportar més per un paper amb un gramatge de 120 grams, el qual, ja tenia de feia un temps i no utilitza, era per les meves classes de dibuix, així que tenia un gra molt bonic, que no era del tot llis com els papers convencionals d’oficina, i donava una textura molt interessant a les il·lustracions, quasi com si fos un paper d’aquarel·la. I les cobertes, són impreses amb un paper de 300 grams perquè pugui subjectar els dos llibrets de manera més còmoda a l’hora de passar les pàgines.
CONCLUSIONS
Crec que he resolt amb èxit el que em proposava tot i tenir un temps limitat i amb l'entrega del TFG a sobre constanment, El tema de formalitzar les meves idees que costa des de sempre, i crec que en aquest projecte també ha estat el cas, sobretot pel fer que he invertit força temps al començament ideant i fent esbossos, però al final ho he pogut portar endavant i també i el més important és que m’ho he passat molt bé fent-ho. Com a part negativa, potser el més important és que m’hagués agradat fer moltes més pàgines i crear uns llibrets força més gruixuts, això també hagués influït amb la mida, tal com he comentat a la metodologia, ja que el resultat final crec que ha resultat petit, tot i que no em desagrada, per què en si mateix pel contingut que té no necessita més. Sobretot com a conclusió final, crec que em quedo amb les ganes que tenia de fer proves i maquetes per veure com ho podia idear i portar a terme, ja que en general la meva manera de fer sol ser molt directe, sense passos previs, així que m’ha agradat aquesta manera de treballar, on he pogut estar més segura a cada pas que anava fent, per què en l'anterior ja havia pogut veure com seria el següent. Finalment, l'última cosa negativa dir, és que potser no és tan còmode a l’hora de passar les pàgines, i també costa de fer l’efecte que volia, i era això de passar les pàgines dels dos llibrets simultàniament si es volia, però resulta incòmode, ja que s’aixeca el llibre i es molest, així que suposo que la funda hauria d'haver estat molt més rígida i passant perquè pogués funcionar.
BIBLIOGRAFIA
Frankl, V. E. (2004). El hombre en busca de sentido (J. B. Freire, Ed.; C. Kopplhuber & J. B. Freire, Trans.). Herder.
Ruíz, O i Ruíz I. El suicidio en Espña hoy. https://www.researchgate.net/publication/248255931_El_suicidio_en_la_Esp...
Tronche, É. (Directora i Guionista). (11 de març de 2024). Samuel (Temporada 1 episodi 15) [Episodi sèrie de televisió]. Jordi, P., Megherbi D., Pechberty J. (Productors). Pikkukala.
Link amb imatges del llibre final:
https://drive.google.com/file/d/12S4QlB9Fdnpl3u0jQ8SvICkhNnQo5N1g/view?u...
