ARXIU D’INNOCÈNCIA

Pol Noya Oliva

 

//AVANTPROJECTE// ART, TECNOLOGIA I IMPRESSIÓ

Per aquest projecte he decidit que vull tractar l’humor, la ironía i el fake. A partir d’aquests llenguatges vull narrar la meva historia desde l’exageració i com avui dia veig la situació que vaig viure fa 17 anys. La premisa principal parteix de com l'infantesa es veu trencada quan un nen ha de madurar més aviat del compte per la falta de la figura paterna i com responsabilitats que no em pertocaven van recaure sobre mi creant en el Pol de cinc anys un paper inconscient de salvador de la meva mare i de la meva germana. 

 

La falta d'una figura paterna i per definició sentir que qui t'ha de cuidar depen de tu (en el meu cas me mare) pot tenir un impacte profund en el desenvolupament emocional de l'infant. Poden sorgir sentiments de buidor i abandonament, i la necessitat d'adaptar-se a circumstàncies difícils que pot robar l'innnocencia i l'alegria de la infància. Quan haurien d'estar jugant i explorant el món amb la curiositat característica dels nens, aquesta nova responsabilitat que apareix i la manca d'aquesta figura important per al creixement i del desenvolupament de la confiança, es veuen obligats a assumir responsabilitats adultes abans de temps, sacrificant una part important de la seva joventut.

 

Dintre d’aquesta realitat que vaig viure i que m’han fet ser qui sóc, vull crear una narrativa amb fotos (reals i falses), videos, jocs/joguines i un diari personal que expliqui des dels ulls d’un nen com va viure aquesta pèrdua i aquesta obligació de créixer perquè la llar no s’enfosès davant de l’adversitat

 

A partir de la meva realitat/ficció vull fer crítica a la realitat de molts nens d'arreu del món i com s'han de treure les castanyes del foc ells mateixos desde molt joves i amb aquest projecte vull mostrar el meu moment més vulnerable i fer una revisió terapèutica de l'epoca que m'ha marcat més en la meva forma de relacionar-me i mostrat-me amb la gent, com també fer crítica a aquests pares que actuen sense ser conscients dels seus actes repercutint en la vida present i futura dels fills que deixen enrere.  A més a més vull dedicar aquest projecte al meu jo del passat i a tots els nens que han viscut una situació similar que per mort o abandonament han hagut de fer-se creixer a sí mateixos en certa mesura.

 

 

 


 

//REFERENTS//

Montse Morcate, F_MIL_ ALB_M (álbum de familia)

Montse amb la seva obra ha parlat molt de la família i de la falta i l’oblit d’aquesta desde la fotografia. L’artista m’ha inspirat per fer aquest treball per la forma en que tracta l’arxiu i com les modifica per transmetre un missatge clar i entenedor. Tot i que el fotomotatge del meu projecte serà molt més exagerat, també parteixo d’un arxiu personal i d’un canvi de significat en les imatges que escolliré.

 

Joan Fontcuberta

Aquest artista treballa directament amb l’imaginació, la mentida i el fake, com en el seu treball Fauna en el qual crea imatges i elements tangibles que fan replantejar-te la realitat gràcies a la forma d’explicar les històries. En aquest cas trobo que l’artista encaixa molt bé amb el meu projecte.

 


 

//ELEMENTS QUE CONFORMEN EL PROJECTE//

  • Fotografies reals 

  • Fotografies fictícies 

  • Video

  • Diari (Pàgines fotografia sencera, textos, dibuixos, etc.)

  • Jocs, joguines, cromos, etc.

 


 

//FORMAT//

Caixa contenedora de cartró(Diari, objectes, fotos)

Diari a5 encolat amb tapa dura 

Grup/Projecte: 
PRINT_T1_23/24
Paraules clau: