El ball d'una escenografia
Introducció
El teatre sempre ha despertat el meu interès. M’atrau la idea de pensar que els actors no tenen la possibilitat de fugir de l’escenari, que hi han de romandre i afrontar el present en tot moment. Penso que és aquesta limitació la que enriqueix profundament aquesta art, ja que obliga als intèrprets a comprometre’s plenament amb el moment present i a interactuar amb els altres actors i amb l’entorn escènic de manera autèntica. Són cossos presents que es relacionen amb el text i amb l’espai, amb l’ara i l’aquí, que flueixen, varien i evolucionen. Aquesta immersió total en la representació fa que cada gest, paraula i emoció es visqui amb una intensitat única, absoluta, immediata i palpable.
Pel Treball de Final de Grau m’he basat en un text ja escrit i en una idea prèviament desenvolupada per tercers per crear el meu projecte. La Paula, estudiant de l’Institut del Teatre, i jo, hem unit els nostres TFG. Ella ha interpretat el monòleg escrit per la Sara, mentre que jo m’he encarregat de l’escenografia i el vestuari de l’espectacle. De la música se n’ha encarregat l’Hèctor, del disseny de llums l’Oriol i el Martí ho ha arrodonit tot amb la seva direcció.
La protagonista de l’espectacle? Una aranya. L’escenografia? Una teranyina.
Per l’escenografia he optat per crear un aro blanc de ferro subjectat per una corda, amb dues politges que li permeten moviment vertical. D’aquesta manera, l’aro es pot elevar suspès en l’aire i descendir fins a tocar el terra.
El mateix aro té soldades en tot el seu perímetre vint petites argolles, que possibiliten penjar i despenjar vint cadenes de ferro.
Tot aquest engranatge pintat de color blanc per tal que ressalti sobre l’escenari teatral clàssic negre.
D’aquesta manera, es presenten tres variants per explorar: la suspensió de l’anella gràcies a les politges, l’ús de les cadenes penjants i el soroll que aquest material emet en friccionar-se. Un engranatge simple i senzill, però amb una gran quantitat de possibilitats per experimentar i jugar.
En el procés per arribar a aquesta idea, hi ha hagut dos aspectes que han esdevingut essencials: el moviment i el joc.
En primer lloc, pel que fa al moviment, Vaig decidir que l’escenografia visqués una transformació al llarg de l’obra, com un personatge que evoluciona. Sentia que aquesta evolució a banda d’enriquir l’experiència teatral aconseguiria donar dinamisme a l’obra. Quan una escenografia evoluciona entra en la dinàmica de joc de l’espectacle, convertint-se en un personatge més amb un “arc emocional”. Doncs volia una escenografia que canviés la seva forma, jugant d’aquesta manera, també amb les possibilitats infinites de cada objecte
Pel que fa al joc, he optat per entendre l’escenografia des de la lògica del joc, convertint-se així en un entorn variable, que canvia amb el moviment del cos de l’actor, al mateix temps que aquest mateix cos es transforma.
Quan entra en joc el joc, entra de forma inherent el moviment, res és estàtic tot pot variar. Així doncs, potenciant el moviment de l’escenografia, també potenciem el joc.
En el present projecte he cercat una nova eina que em permeti plasmar la importància que tenen aquestes dues característiques. Els flip books.
A partir de cinc flip books parlaré de la dansa de l'escenografia, del joc i del moviment.
He creat cinc flip books a partir de fotografies de l’escenografia, en cada un d’ells es revela una manera diferent amb la qual el cos es pot relacionar amb aquesta: Les cadenes independents de l'anella, l'anella pujant i baixat, la Paula col·locant totes les cadenes una a una, el moviment de les cadenes penjades…
Amb el pas ràpid de les pàgines, l'espectador és convidat a deixar anar la seva creativitat per imaginar noves formes d'interacció i moviment. Estèticament, vull assolir flip books amb imatges molt simples i elegants, amb fons negre on l'únic que ressalti i variï sigui l'escenografia i l'actriu, les dues cobertes de blanc.
Pel que fa a la portada, he volgut seguir amb aquesta idea de joc i moviment. Cada portada és una cadena amb una forma diferent, que comença i acaba als marges del paper. D’aquesta manera, a partir de les cadenes de les portades, apareix un nou joc de trencaclosques: quantes formes diferents pots crear ajuntant les portades de maneres diferents?
Referents...
L'estètica que vull assolir em recorda a algunes de les imatges creades pel fotògraf francès Gilbert Garcin, un artista que treballava a partir del collage. Garcin és conegut per les seves imatges que juguen amb l'humor i l'absurd. Particularment, pel que fa a l'estètica, m'interessen les imatges de fons negre amb ell com a protagonista —de vegades també la seva dona— i línies blanques. Em ressonen molt amb l'estètica que he anat resseguint en els meus projectes i que m'agradaria continuar.
D'altra banda, apareix Rebecca Horn, una referència habitual en els meus treballs. Horn, examina com el vestuari i els objectes poden influir en la percepció del cos i en la manera en què interactuem amb l'entorn. A vegades, aquests vestits o pròtesis es mouen, modifiquen o reaccionen als moviments del cos, creant un diàleg entre l'obra i ella i investigant totes les possibilitats que poden existir. Aspectes completament relacionats amb aquest projecte.
A ”White body fan", Horn juga amb dos elements relativament simples i els explota per trobar totes les seves possibilitats, just el que jo vull fer amb l’escenografia, jugar amb totes les possibilitats que poden oferir elements relativament simples.
En aquesta línia també apareixen noms com Martha Graham o Oskar Schlemmer.
Per altra banda, com que tot el projecte acaba relacionant-se de manera directa amb el món de les aranyes, he hagut d'anar trobant referents teòrics que parlin i escriguin sobre aquest animal. Tomás Saraceno és un d’aquests. Tomás Saraceno és un artista que ha treballat extensament amb aranyes, utilitzant-les com a inspiració per a moltes de les seves obres. De fet, ha col·laborat amb biòlegs i aracnòlegs per entendre millor les estructures i patrons de les teranyines i les ha acabat fent servir com a base per les seves instal·lacions.
Saraceno, a més de captivar-me amb tots els seus estudis sobre les teranyines, també em desperta interès i em connecta la idea que explora en alguns dels seus projectes: l'examinació de la por que les aranyes causen culturalment. Una idea que el text de l'obra de teatre també explora.
Metodologia, adaptació a la realitat.
En un inici, vaig decidir que volia realitzar vuit flip books de 80 mm x 50 mm, cadascun amb 135 pàgines. Aquesta idea inicial va haver d’evolucionar completament.
En primer lloc, després de fer més proves, em vaig adonar que la mida que havia escollit era massa petita i poc llarga. Així doncs, vaig acabar optant per flip books de 138,5 mm x 63,267 mm. També vaig decidir utilitzar paper bicolor, amb un costat blanc i l'altre negre. Sabent que en les imatges el negre predominaria, aquest paper permetria que el flip book quedés més uniforme i que les vores de cada full no destaquessin pel color blanc.
Aquesta decisió va comportar molts canvis. Aquest tipus de paper no va ser gens fàcil de trobar. No vaig aconseguir cap lloc que el vengués a l'engròs; només vaig trobar dos llocs a Barcelona que en venien, però en unitats limitades i no podia encarregar-ne més. Per tant, vaig haver de tirar endavant el projecte amb els fulls que vaig aconseguir, que eren 67 fulls en total.
Aquest entrebanc em va portar a reduir el projecte a cinc flip books de 72 pàgines cadascun, més la portada i la contraportada.
Pel que fa a l’enquadernació, tampoc ha estat un camí fàcil. Quan vaig anar a “Enquadernadora Ràpid”, el lloc on m'havien de fer els encolats, em van dir que no podien fer-me els talls ja que la màquina no permetia tallar coses tan petites. Així que vaig haver d’anar a un lloc específic per tallar els flip books i, posteriorment, portar-los a “Enquadernadora Ràpid”. També vaig haver de modificar la portada diverses vegades segons les indicacions de l’expert per tal que encaixes i m’ho pogués fer, de fet, finalment la portada no l’he pogut fer en paper bicolor.
No han estat grans dificultats, però sí que han alentit el procés i l’han fet més feixuc.
Pel que fa a la maquetació de l’interior dels flip books no m’he trobat amb cap dificultat i tot ha anat com esperava.
Conclusions.
Aquest projecte m’ha permès trobar una nova forma de plasmar el moviment i el joc, una manera nova per a mi que possiblement no hauria utilitzat si no fos per aquesta assignatura.
La meva poca experiència amb eines de maquetació com InDesign, així com qüestions més bàsiques com entendre els marges i l’ordre de pàgines segons el resultat que vols assolir, era una qüestió que em preocupava força. En canvi, sorprenentment ha estat la part més fàcil del projecte. De fet, aquest projecte m’ha motivat a seguir investigant amb l’InDesign i a maquetar tots els meus treballs d’aquest segon semestre amb aquest programa. Sento que aquesta assignatura ha estat l’impuls que necessitava per endinsar-me en aquest món.
D’altra banda, la part d’imprimir i enquadernar, que inicialment era la menys preocupant i en la que hi confiava més, ha estat la que ha generat més problemes. Aquest projecte m’ha ensenyat que enquadernar adequadament no és tan senzill com sembla i que hi ha molts aspectes a tenir en compte i a controlar.
Tot i els entrebancs, aquest projecte m’ha ensenyat a seguir endavant malgrat els problemes que puguin sorgir i a mantenir la ment oberta per adaptar-me a les circumstàncies. La necessitat de completar la part pràctica del TFG abans de poder avançar amb els flip books ha provocat una recta final intensa i cansada.
Tot i això, quedo satisfeta amb el resultat final i agraeixo l’oportunitat que aquesta assignatura m’ha donat per descobrir el món de l’InDesign.
RESULTATS FINALS VERSIÓ VÍDEO
