Reciclatge Conceptual

RECICLATGE CONCEPTUAL: una exploració matèrica a partir dels apunts, exercicis i diaris personals realitzats durant el grau de Belles Arts

INTRODUCCIÓ 

Amb la intenció d'explorar el rastre material dels records i les experiències, aquest treball s'endinsa en l'evidència tangible del passat i la seva empremta en la memòria. Mitjançant un procés de desmemòria i un impuls de disseminació personal, aspiro a reconstruir i transformar la matèria que em vincula amb aquestes vivències, concretament usant el paper com a suport.

Durant aquesta recerca, impulso un gest mínim, una acció mecànica que em permet manipular repetitivament i constantment el paper. Fragmentant els materials amb les mans, els reconfiguro en noves formes. Aquesta necessitat d'activar habilitats manuals en la postmodernitat sorgeix com a resposta en busca d’una sostenibilitat vital.

Els papers utilitzats en aquest procés provenen del meu propi arxiu personal generat durant els últims quatre anys (2020-2024). Aquests inclouen treballs i exercicis, tant de dibuix com de pintura, realitzats durant la carrera de Belles Arts. A més, s'inclouen apunts de contingut teòric, una agenda anual i dos diaris personals escrits durant el període d'agost de 2022 a setembre de 2023. Aquests documents, en el seu estat original, portaven la càrrega de les meves experiències passades, emocions viscudes i pensaments registrats. No obstant això, a través del gest de descomposició i recomposició, aquests materials es transformen en nous subjectes que formen part d'una sèrie de peces formalment diferents.

Aquest procés, que implica una reutilització artesanal del paper, explora els límits de la comprensió, la pintura i la no-escriptura. Mitjançant la transformació de la matèria i un concepte ampliat del llibre-objecte, busco descobrir noves formes de reciclatge conceptual. És a dir, noves maneres de donar forma i significat als elements que conformen el passat i projectar-hi un futur, un possible esdevenir. En aquestes noves composicions, la presència del que van ser anteriorment és present, però la seva reinterpretació convida a reflexionar sobre la naturalesa canviant de la memòria i la matèria.

Paraules clau: desmemòria, matèria, no-escriptura, reciclatge conceptual, paper

ANTECEDENTS PROPIS

Aquest projecte conceptualment també neix dels treballs fets durant l'últim curs, on de manera més subconscient ja començava a explorar les nocions esmentades en el resum, però des d'un enfocament més intuïtiu. Considero, per tant, rellevant destacar-los per tal de comprendre el bagatge inicial abans de donar forma a aquest projecte.

• Mis cosas, maig 2023 

Mis cosas és un projecte compost per nou llibrets, cadascun d'ells corresponent a un mes entre l'agost del 2022 i l'abril del 2023. A través d'aquesta col·lecció, s'intenta exposar les vulnerabilitats personals de manera directa i sincera. Cada llibret està estructurat de manera que hi ha una pàgina dedicada a cada dia del mes. Aquestes pàgines poden estar en blanc, contenir un fragment escrit o mostrar una imatge rellevant i pertinent a la narrativa. En aquests llibrets, es comparteixen pensaments esporàdics, reflexions i interaccions amb altres persones. Les contradiccions de la vida prenen forma a través del text i les imatges, s’usa l'humor i l'honestedat com a vehicles per revelar les meves preocupacions i inquietuds.

• Bé i tu?, novembre 2023 

Bé, i tu? és un projecte que profunditza en les complexitats de la comunicació mentre destaca la seva absència. Pretén contemplar l'experiència de les converses buides i ha donat lloc a dues peces artístiques formalment diferents. Ambdues peces exploren la gestió de les emocions, abordant específicament com la transmissió d'aquestes emocions sovint condueix a diàlegs superficials i repetitius.

La primera obra és un llibre d'artista compost per 40 pàgines. A cada una, s'hi troben les frases recurrents que caracteritzen els diàlegs buits i superficials. La dimensió visual pren protagonisme; a mesura que es van passant les pàgines, tant els papers com la tipografia de les paraules comencen a experimentar una degradació gradual.

En la segona composició, la narrativa es desplega a través de llenços superposats de manera desordenada, una formalització que subratlla l'acumulació de barreres dins la comunicació. Les capes de tela s'entrellacen i es superposen, creant una complexitat visual que reflecteix la densitat i la dificultat de la comunicació genuïna. A la capa principal, destaca la frase "bé, i tu?", una pregunta aparentment senzilla però carregada de significat.

• Hi penses?, gener 2024

Sèrie de pintures que pretén evidenciar allò que es pensa, però que després s'oblida, mitjançant breus frases, paraules i fins i tot lletres, es materialitzen pensaments i se'ls dona un espai. L'ús del color blanc és fonamental, ja que conceptualment evoca la idea de pintar una capa de pintura blanca sobre una paret deteriorada, quan la pintura anterior ja es percep com a bruta. 

Treballo amb aquest concepte, entenent la tela metafòricament com a paret i com a espai on habiten aquests pensaments volàtils. En el suport mateix es materialitza un cert maltractament, el qual s'ha treballat per capes, jugant amb les transparències i les possibilitats que em brinda la mateixa pintura. D'aquesta manera, es fa possible evidenciar el rastre de què hi havia abans.

Tanmateix, pretenc donar importància a la comunicació i, alhora, destacar-ne la mancança d'aquesta, abraçant així doncs les contradiccions d'una mateixa i explorant-les. Sorgeixen preguntes que es dirigeixen a l'espectador, establint així un diàleg directe on l'acció de destapar el que estava tapat i fer visible el que ja no hi és es posen en qüestió. Intentes desxifrar el contingut de les frases, però resulta gairebé impossible.

MARC CONCEPTUAL I REFERENTS ALIENS

Per a la realització d'aquest treball, he vinculat la cerca de conceptes i de referents teòrics amb la pràctica i obres d'artistes contemporanis. A continuació, es destaquen els següents punts que són els quals considero més rellevants:

Desmemoria:

En aquest projecte s’activa un procés de desmemoria, per aquest motiu, és important clarificar els següents conceptes per a poder comprendre el diàlegs entre la memòria, el record, la imatge i l’oblit. Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans), desmemoriar-se fa referència a perdre la memòria, i la memòria a la facultat de recordar. Per aquest motiu, començaré a desenvolupar aquest apartat partint del verb recordar i del que implica. 

En primer lloc, recordar implica portar a la consciència del present una realitat que prové del passat. Aquestes reminiscències de les experiències viscudes s'emmagatzemen a la memòria personal de cadascú, i aquestes experiències ens conformen. Els records personals ens permeten comprendre'ns millor a nosaltres mateixes, veient com la nostra percepció com a individus ha evolucionat al llarg de la vida. Mitjançant els records, podem reviure les vivències passades i reflexionar sobre elles, encara que sempre hi ha el perill d'idealitzar o reinterpretar aquests records de manera inconscient. Malgrat això, aquests records són fonamentals per a la nostra identitat i el nostre relat personal, ja que actuen com a base sòlida que dona forma a qui som.

• Elena del Rivero (Valencia, 1949) és una altra artista que explora diverses formes escrites i visuals per comunicar les seves experiències personals relacionades amb la quotidianitat, la feminitat i l'espai domèstic. Trasllada allò que sovint es considera personal i privat cap a l'esfera pública. Cartes a la mare III de 1993, es tracta d’una instal·lació formada per 272 cartes numerades consecutivament. Algunes d'aquestes cartes han estat intervingudes de manera que no es pot llegir el seu contingut. Hi ha fragments cosits amb tèxtil, d'altres superposats amb la tècnica de collage i alguns totalment ratllats. El contingut de les cartes és personal, desglossant sentiments i reflexions sobre la maternitat i la feminitat, l'artista reivindica la figura de la mare. Connecto profundament amb aquest treball a causa de la manipulació del text escrit. L'artista restringeix la comprensió d'aquest material íntim, la mirada que aplica a les cartes Rivero en certa manera és la que jo aplico sobre les pàgines dels diaris personals, peces amb un material més pes emociona i valuós aplica un procediment de desmemòria, record i oblit.

Impúls de disseminació i gest mínim:

El verb disseminar fa referència a posar en un espai extens (persones o coses) a distància les unes de les altres segons el DIEC. En aquest projecte, dissemino i separo en si el paper, és a dir, la mateixa matèria. Durant el procés de disseminació dels papers, em trobo immersa en un gest mínim i manual que defineix la meva interacció inicial amb el material. Aquest gest, tot i la seva aparent simplicitat, esdevé una part integral del treball. Es tracta d'una seqüència repetitiva i constant, una acció mecànica que implica anar empetitint i trencant les pàgines i fulls fins a fragmentar-los en papers més petits.

D’aquesta manera, em proposo comprendre la mà i activar-la a través del tacte, sentit i habilitat que em permet sostenir amb seguretat el paper mentre el treballo amb l'altra mà. D'alguna manera, la destresa manual contribueix a millorar tècnicament el procediment i incrementar la habilitat. En el meu cas, la matèria en qüestió és el paper, i les meves intencions són qüestionar-me sobre quin enfocament i criteri aplico en el seu tractament. Modifico conscientment la matèria, però també permeto que ella mateixa parli per si sola. El rastre en forma de color i text és present, i la seva aparició no ha estat premeditada sinó que ha sorgit naturalment. A continuació, aprofundiré en aquests tipus de rastres derivats de l'acció de disseminar els quals he dividit en; la no-escriptura i altres formes de pintura.

Disseminar el text i la no-escriptura:

En primer lloc, per comprendre el concepte de no-escriptura és crucial destacar el debat que envolta la definició de l'escriptura en si mateixa. Segons Brokaw i Mikulska (2021), aquest debat se centra en la pregunta de com s'hauria de delimitar. Exposen que hi ha dues postures principals en aquesta discussió: una que limita l'escriptura a la glotografia, és a dir, als sistemes que representen unitats lingüístiques com sons, síl·labes o paraules, mentre que una altra preferiria una definició més àmplia que inclou la semasiografia, és a dir, l'ús de significants que representen referents sense passar necessàriament per un idioma. No obstant això, aquestes dues postures no tenen el mateix prestigi. Tradicionalment, s'ha definit l'escriptura com a glotografia, donant una consideració especial a l'escriptura alfabètica, i la majoria dels experts que estudien sistemes d'escriptura s'adhereixen a aquesta definició.

En el meu projecte, proposo una síntesi entre la glotografia i la semasiografia. Partint d'una escriptura alfabètica convencional, suggereixo desmantellar-la i transformar-la en un signe que pot ser interpretat en certa manera. Així, sorgeix la no-escriptura a través de la disseminació del text en les peces dels meus diaris personals, agenda i apunts. Es fan presents els límits de l'escriptura i s'insinua la comprensió d'un nou llenguatge. Jugant amb l'absència de comunicació i no-comprensió es destaquen les ambigüitats textuals i s'esbossa una identitat objectiual a l'escriptura.

• ​​​​​​Irma Blank va dedicar cinquanta anys de la seva carrera i producció artística a examinar principalment el significat del camp visual, amb un interès particular en la relació entre la imatge i l'escriptura. Tot i que no transcriu textos específics, es mou dins dels límits de l'escriptura, deixant rastre del seu gest com a acte individual. Al començament de 1968, Blank va iniciar el projecte Handmade books, que consistia en la creació dels seus propis llibres fets a mà i complementava amb la pràctica del dibuix. En un principi, aquests llibres evocaven més els resultats d'inscripcions infinites en quaderns, però progressivament van passar a una aproximació més deliberada i conscient. Ha produït més d'un centenar d'aquests llibres; el seu treball neix i comença en cada pàgina. Em resulta molt interessant com cada una d'elles acaba formant part d'un únic llibre que explora temes incomprensibles.

Disseminar la pintura i altres formes de rastre:

En aquest projecte voldria relacionar el concepte de disseminar la pintura, el qual es refereix a entendre aquesta de manera extensa, dispersa i expandida. Buco una distribució més aleatòria de la pintura, on el color es treballa de manera completament atzarosa i autònoma, resultant d'accions o intervencions fortuïtes. En el cas de Exercicis de dibuix i pintura de Belles Arts entre 2020 i 2024, el color d'aquestes pintures és disseminat i reconstruït sense poder controlar el resultat final, sinó que neix com a resultat de la convivència entre l'aigua, la polpa i el rastre de pigments.

• Pere Jaume (Sant Pol de Mar, Barcelona, 1957), conegut com Perejaume, és un artista que fusiona la creació plàstica i literària. Mitjançant la pintura, sovint reflexiona sobre el paisatge; no obstant això, ha estat un referent en el procés conceptual i matèric del projecte. Compostatge de nou pintures, compostatge de sis pintures i compostatge d'una pintura amb marc i vidre, 1994, és una obra objectual creada a partir de la introducció de les pintures en una màquina de compostatge i la compactació del resultat en forma de llenç. Perejaume també utilitza aquest procediment amb sis pintures i amb una pintura amb marc i vidre. Durant el procés, tot i que tècnicament de manera diferent, activa un procés de disseminació,  desmemòria, reciclatge i transformació material.

Altres formes de diari i el llibre-objecte:

El llibre-objecte s'emmarca dins de la categoria general dels llibres alternatius, plantejant una nova perspectiva sobre les concepcions tradicionals del llibre i de la lectura, així com sobre la seva producció material. En les peces fetes amb pàgines que anteriorment formaven part d'un llibre, les interpreto ara com a objectes expandits, com altres formes de diari. Exactament, la peça Diari del gener fins al setembre 2023 consisteix en un llibre objecte en el qual, en lloc de disseccionar i recompondre les pàgines del llibre, és l'objecte en si mateix el que es veu intervingut. Adquirint una forma tridimensional compacte aporta una percepció escultòrica consistent. En contrast, en la peça Diari del gener fins al setembre 2023, són les pàgines les que canvien, permetent que siguin observades amb cura i tocades amb tacte. Una vegada més, les mans les sostenen i es perpetua la reminiscència del llibre gràcies a l'element de la coberta.

• Mar Arza és una artista que transita i treballa amb l’escultura, creant noves narratives a partir de la literatura. Amb les seves peces, ella dota de nous significats conceptuals, verbals i plàstics a les paraules. El llibre és un objecte recurrent en les seves obres, en les quals parteix de pàgines que posteriorment intervé, dimensionant el pla d’aquests fulls i convertint-los en peces escultòriques. Amb gran meticulositat, dissecciona textos, paraules i frases, esborrant-los, retallant-los o incorporant-los d’alguna manera a noves realitats volumètriques. En relació el concepte proposat de altres formes de diari em fa pensar en el projecte ENSER (2019), una exposición individual on textos desdibuixats i incomprensibles, tires de paper, teixits i trames, imatges i reminiscències d'aquests elements estan presents en la majoria de les peces. 

METODOLOGIA

En primera instància, m’agradaria destacar que tot va començar amb un impuls de voler refer paper. No obstant això, com que es tracta d'un procés artesanal amb el qual no estava familiaritzada abans d'aquest projecte, ha comptat amb un caire experimental. M'he deixar guiar per la intuïció i, de la mateixa manera que em relaciono amb la pintura, he tractat el paper, la polpa i l'aigua. Per a mi, el contacte amb les mans, l'aigua i la matèria, al mateix temps que l'experimentació, són factors que han estat fonamentals en el procés de creació.

• Pre-producció:

Per començar, vaig fer un plantejament inicial de preguntes i decisions principals. En aquesta fase de preproducció, van sorgir una sèrie de dubtes essencials per a encaminar el projecte. Entre les preguntes principals es troben: Quin paper és el més adequat degut al seu contingut per cobrir les necessitats del projecte? Què el fa especial i característic? Com el vull modificar i reconstruir?

Seguidament, va començar el procés de selecció de materials. En primer lloc, vaig dur a terme una investigació per trobar el tipus de paper més adient per al projecte, tenint en compte les seves característiques, contingut i propietats. En segon lloc, vaig fabricar les eines necessàries per al procés, incloent-hi els bastidors amb mosquitera i d'altres sense. Posteriorment, es van seleccionar els recipients adequats per a la preparació de la polpa, així com altres materials com teles per assecar el paper, draps, esponges, una batedora per triturar la polpa, un assecador, cola, entre altres.

Abans de començar la producció final, vaig dur a terme una fase de proves per assegurar-me que tots els materials i eines funcionesin correctament. Aquesta fase també em va permetre familiaritzar-me amb la tècnica i el procés manual, fet que va resultar en la millora de la preparació de la polpa, el procés de reciclatge de diversos papers i el seu assecament. En altres paraules, aquesta sèrie d'exploracions em va conduir a obtenir els resultats desitjats, ja que em va permetre comprendre el funcionament i les característiques pròpies del paper per poder utilitzar-les en benefici propi.

• Producció:

Per a la fabricació de les peces finals, s'ha emprat un procediment tècnic similar. No obstant això, trobo important assenyalar les discrepàncies entre processos, ja que han estat subjectes a tractaments particulars, tant des d'un punt de vista tècnic com emocional.

Diari de l’agost al desembre 2022

El procés de producció del Diari de l’agost al desembre 2022 es va dur a terme en diverses etapes. En primer lloc, es van esmicolar els papers del respectiu diari en petits fragments i es van deixar reposar en aigua per activar la seva descomposició. Amb l'ajuda d'una batedora, es va completar la trituració del paper i es va preparar la polpa. Seguidament, es van utilitzar dos bastidors (un amb mosquitera i l'altre sense) i un recipient adequat a la mida dels bastidors per a la formació dels nous papers. Després de submergir i treure amb cura els bastidors (el bastidor amb la mosquitera sota l'altre), el paper es va deixar reposar sobre tela per a l'eliminació de l'excés d'aigua. Aquesta etapa requeria una tècnica específica, que es va perfeccionar amb la pràctica i amb l'assistència de la meva mare. Finalment, es va repetir el procés fins a reconstruir completament tot el paper del diari. Aquesta acció, realitzada a finals de març, ha donat lloc a 13 pàgines singulars, cadascuna amb unes mides aproximades de 28 x 22 cm, tot i que amb variacions individuals.

Exercicis de dibuix i pintura de Belles Arts entre 2020 i 2024

En el cas de les peces més grans, concretament les pintures fetes amb papers d'exercicis de dibuix i pintura realitzats durant la carrera de Belles Arts, s'ha seguit un procés similar, però amb algunes adaptacions. Els papers, d'un format considerablement més gran, van requerir la construcció de bastidors més amplis. També va ser necessària la cerca d'un recipient prou gran per submergir-los. Els bastidors, amb dimensions de 90 x 60 cm, es van adaptar a una piscina inflable amb un diàmetre d'un metre aproximadament. Per evitar un ús excessiu d'aigua, aquesta es va elevar d'un costat.

Per a aquestes peces, vaig requerir l'ajuda constant de la meva mare. Ens situàvem a cada extrem del bastidor per poder submergir-lo, extreure la polpa i elevar-la a la superfície. Un cop completada aquesta part, retiràvem el marc superior del bastidor i col·locàvem una tela que cobrís tota la polpa. Després, amb una fusta de la mateixa mida que el bastidor, fèiem el gir per col·locar-lo sobre una superfície plana (el terra) de manera sincronitzada. Utilitzàvem esponges i draps per extreure la quantitat més gran d'aigua possible. Un cop eliminada tota l'aigua, retiràvem amb cura el bastidor amb la mosquitera, assegurant-nos que el paper s'adherís a la tela i es desenganxés curosament del bestidor. Després de diversos dies d'assecatge, quan els papers ja no estaven humits, els retirava dels llençols. Aquest procés ha donat lloc a 11 pintures particulars d'unes mides de 84 x 22 cm aproximadament, cada una amb les seves pròpies distincions.

Diari del gener fins al setembre 2023

Aquesta peça ha tingut un enfocament més experimental, he decidit mantenir els processos de descomposició dels papers i treballar amb la materialitat de la polpa de paper, però en aquest cas, la tridimensionalitat de l'objecte és també un element principal. 

En primer lloc vaig fragmentar el contingut del diari i arrancar algunes pàgines per fer la polpa de paper. Seguidament, vaig segellar amb cola les pàgines restants del diari per anul·lar la seva funcionalitat i impedir la lectura del contingut original. Un cop el diari estava segellat amb l'ajuda de premses i cola, es va llimar la coberta amb paper de vidre per millorar l'adherència de la polpa de paper. Després de fer la polpa i eliminar la quantitat més gran d'aigua possible, es va afegir prou cola blanca per formar una pasta viscosa. Aquesta pasta es va aplicar en tota la superfície de l'objecte, deixant-lo totalment segellat i cobert de polpa del diari. Així, es va crear una nova manera de transformar el diari personal en un llibre objecte incomprensible, donant lloc a la peça final d'unes dimensions de 2 x 21,5 x 15,5 cm. 

Les peces Agenda escolar 2022 i Llibreta lila de l'estiu 2023 han tingut exactament el mateix tractament.

CONCLUSIONS I AUTOAVALUACIÓ

En primer lloc, voldria destacar el fet que el desenvolupament d'aquest projecte m'ha permès activar una sèrie de procediments que han facilitat la comprensió i la integració de nous termes, com el reciclatge conceptual i la seva necessitat i urgència en el context actual. Aquest projecte ha aportat claredat en els conceptes i mètodes de treball que m'interessen, oferint-me una visió més profunda i reflexiva.

Un dels aspectes més destacats d'aquest treball ha estat la importància dels processos manuals i la capacitat d'analitzar des de quin posicionament interfereixo, modifico i em vinculo amb la matèria. Inicialment, la tasca de refer paper estava guiada per una exploració experimental, ja que no estava familiaritzada amb la tècnica ni el seu procediment. No obstant això, aquest procés m'ha permès evolucionar i adoptar una mirada més crítica i conscient sobre el meu treball. Aquest nou posicionament m'ha permès explorar conceptes de record, memòria, escriptura i pintura des d'una perspectiva expandida, enriquint així el discurs i les mateixes peces finals.

Un aspecte clau d'aquest procés ha estat l'aprenentatge derivat de la destrucció i posterior reconstrucció d'elements simbòlics i significatius per a mi. Aquesta pràctica m'ha permès explorar i comprendre millor les dinàmiques de reciclatge i regeneració que sovint utilizo sense donar-li importància durant el meu propi procés de pensament i creació. Considero aquest projecte com l'inici d'un procés de producció més extens, ja que, tot i haver arribat fins aquí, sento que hi ha moltes més materialitats per treballar. Per tant, considero aquesta línia de treball oberta i en constant evolució i creació.

PECES FINALS

Diari de l’agost al desembre 2022

Exercicis de dibuix i pintura de Belles Arts entre 2020 i 2024

Diari del gener fins al setembre 2023

Agenda escolar 2022

Llibreta lila de l'estiu 2023