Sorores. Can Trinxet: Un context de dones

La memòria no és aquella película fotogràfica perfecta que manté una imatge sense canviar-la. [...] La tasca dels artistes és prendre els fragments y construir alguna cosa provisionalment nova. Aquest és el vincle entre la memòria, els fragments i l’activitat de crear. [1]

(William Kentridge, 2021)

 

Sorores inicia en l’arrelament de les meves branques genealògiques dins d’un context concret; Can Trinxet. Una fàbrica dedicada als filats i teixits de cotó, nascuda l’any 1905 a Santa Eulàlia, Hospitalet de Llobregat. Actualment, patrimoni industrial de la ciutat [2]. (Barnés i Martín, 2010)  

En inicis del segle XX, la Revolució Industrial va afectar de ple en Catalunya convertint-la en una de les nacions més industrialitzades, pionera i model en l’àmbit tèxtil. L’Hospitalet de Llobregat va viure el segle XIX la incorporació d’un gran nombre de fàbriques al seu sòl; en part per ser un municipi fronterer amb la ciutat de Barcelona i per l’arribada de noves comunicacions; com el ferrocarril; entre altres motius. Aquesta industrialització va anar acompanyada d’un gran canvi en la demografia del barri, que va anar creixent per tal de cobrir les necessitats dels obrers i obreres que es desplaçaven fins aquí per treballar.

Quan parlem del desenvolupament demogràfic de l’Hospitalet de Llobregat, és indispensable incorporar una perspectiva de gènere. Pel que fa, al recinte fabril de Can Trinxet, és fàcil adonar-se en el mateix arxiu fotogràfic que la plantilla de persones treballadores era majoritària les dones, així m’ho explica també el meu avi, qui va estar treballant a la fàbrica des dels catorze anys. Cal remarcar la fonamental i cabdal participació de la dona dins aquest àmbit, un sector dedicat a treballs de tanta destresa com és el món del tèxtil.

Remuntant-nos a la mitologia grega trobem tota una vinculació majoritàriament femenina pel que fa a la tradició tèxtil. Trobem a Aracne, Penèlope, Atena... tot de figures femenines embolicades en la feina de teixir i entramades sota fils. Al llarg de la tradició també trobem la figura de la filadora, qui ha estat des de sempre treballant les fibres per poder aconseguir un element tan essencial en el nostre dia a dia com és el fil. El paper de la dona en els treballs d’habilitat ha estat cabdal, però tristament reconeguts...(Postrel, V. 2021) [3]

Sorores busca resseguir memòries teixides en aquest context fabril, per donà’ls-hi veu i sonoritzar aquesta genealogia femenina a la Història, desterrant així l’oblit sexista practicat al llarg de tots els discursos establerts. El projecte busca retrobar-se en una temporalitat diferent però en el mateix espai, mostrant la vivacitat dels records i la memòria. Perquè la força del treball a l’imaginari col·lectiu pren forma masculina, però no podem obviar la gran implicació de les dones en la Revolució Industrial, sent tant polític un acte com és el de treballar. El projecte intenta mostrar la relació horitzontal que s’establia entre les treballadores i la xarxa que es va teixir entre elles. A més d’aportar cap a un camí que busca la igualtat i la creació/reivindicació de models de referencia femenins, així com posar èmfasis en un context tan soror com va ser Can Trinxet.

Per tot això, busco l’intercanvi generacional com a mètode des d’on establir ponts de comunicació com a pràctica artística. Oferint espais de debat i creació des d’on recuperar tota una tradició vinculada a la dona, vivificant l’experiència i el record humà que va deixar aquest context fabril.

 

La posibilidad de un arte relacional, un arte que tomaría como horizonte teórico la esfera de las interacciones humanas y su contexto social, más que la afirmación de un espacio simbólico autónomo y privado- da cuenta de un cambio radical de los objetivos estéticos, culturales y políticos puestos en juego por el arte moderno. [4]

(Bourriaud, 2006, p. 13)

 

En aquest punt, i plantejant la necessitat del projecte d’agafar aquest valor relacional que tant m’ha fet reflexionar de Bourrieaud, va néixer la necessitat de recuperar Vetes i Bates, com a part de la metodologia. Deixar de buscar una obra final i conviure amb el procés. Per tal d’aprofitar totes aquestes relacions que m’ha obert Sorores, i generar així, espais d’intercanvi, de compromís i d’implicació social des d’on, pautadament obrir aquests debats intergeneracionals.

Els tallers comunitaris han estat presentats a diferents espais culturals de l’Hospitalet de Llobregat. Concretament, al barri de Bellvitge, i al de Santa Eulàlia. Retornant el seu llegat a passades i futures generacions del municipi.

En les sessions es proposa crear una d’aquelles bates des de zero, oferint un taller de tall i confecció des del qual intento obrir debat en relació a una peça de roba, tant controversa, i que ens remet a moltes altres dones del nostre context familiar. Una peça associada a la domesticitat, al treball, les cures; i molt estigmatitzada socialment. 

A més, a part de realitzar una bata col·lectiva, les assistents estaven convidades a realitzar un homentage lliure a qui elles consideraven, una minibata vinculada a la dona o col·lectiu d’elecció pròpia. Moltes van vincular-ho amb la seva pròpia experiència de treball. La majoria havien estat treballadores textils, algunes inclús a Can Trinxet, així m’ho van fer saber, D’altres homenatjaven el seu àmbit familiar, reconeixent el valor de les seves mares i dones dedicades a la feina domèstica a més del treball, Vam generar així espais de conversa on cadascuna explicava la seva vinculació a aquest univers tèxtil.

Implicar activament a dones del barri, ha estat una experiència única, on hem deixat desplegar lliurement la intersubjectivitat de cadascuna. Gràcies a aquestes pràctiques, hem compartit testimonis propis, trobant cohesions les unes en les altres.

El recull de totes aquestes vinculacions queden recollides al llibre de Vetes i Bates, on es mostren imatges dels tallers, així com també els homenatges que cadascuna va generar. Una mostra que s’ha conformat com un context de recuperació, des d’on donar importància a totes les dones que van formar part del món tèxtil. Sense tots els vincles que ha aconseguit la investigació, no hagués arribat a les mateixes reflexions finals. Com a detall, les cobertes del llibre estan folrades amb teixit de cotó blanc, ja que era el producte que generava la pròpia fàbrica de Can Trinxet.

Per concloure, és responsabilitat nostra, com a futures generacions, preservar la contribució de totes aquestes dones a la memòria fabril. Un context cada cop més difús en les nostres ciutats.

 

 

 

Referencies

[1] Espinosa, L. (2021, 25 de mayo) Conversación con William Kentridge, una línea entre Johannesburgo y Bogotá. Banrepcultural. Recuperado el 3 de abril de 2024 de https://www.banrepcultural.org/exposiciones/william-kentridge-fortuna/el-artista/conversacion-con-william-kentridge-una-linea

[2] Barnés, Judith. L’univers Trinxet. Producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals. L’Hospitalet, Arxiu Municipal, 2010.

[3] Postrel, V., & Luengo, L. (2021). El tejido de la civilización : cómo los textiles dieron forma al mundo. Siruela.

[4] Bourriaud, N. (2006). Estetica Relacional. Adriana Hidalgo Editora.