Domus

CONTEXT:

La llar
La casa és un tema que m'obsessiona des de fa temps, sempre vaig ser una nena que gaudia del temps lliure dins de casa i de jugar al meu jardí, tímida com era aquestes quatre parets eren el meu refugi. Després, de gran, l'anhel de tenir la meva pròpia casa i el meu jardí m'han acompanyat sempre, pensava que era quelcom impossible fins que aquest desig s'ha fet realitat. No obstant això, no s'han de confondre casa i llar, una casa no és una llar fins que no és viscuda. Així doncs, em trobo en ple procés de familiarització amb la casa nova que a poc a poc es va convertint en llar. En aquest procés en fotografio els racons, les vistes, o les llums que em fan sentir quelcom especial i que fan que a poc a poc ens hi trobem més a gust. Aquestes fotografies també resulten interessants pel fet ques'hi pot anar veient petits canvis que es van produint de forma natural mentre la fem més nostra.

La quotidianitat
La quotidianitat, és també un aspecte important d'aquest procés, ja que en la rutina del dia a dia i les accions que duem a terme diàriament dins la casa es genera un vincle amb aquesta, es creen records, vivencies, etc.
En els meus ultims treballs he parlat de la poetica que es troba dins la cotidianitat que molts cops es menystinguda, Josep Maria Esquirol, que en el seu llibre "La resistència íntima: assaig d'una filosofia de la proximitat" parla de la quotidianitat que la majoria de nosaltres coneixem com: "la millor manera de viure", aquesta afirmació resulta de la reflexió que la plenitud de la vida quotidiana és accessible a gairebé tothom mentre que altres utopies són elitistes, excloents i superficials, trobant-se així, només a l'abast d'uns quants.

Pensant en la poètica de la cotidianitat em ve al cap un poema de la pel·lícula Paterson, de Jim Jarmuch , que explica el dia a dia d'un conductor d'autobús anomenat Paterson, aquest escriu poesia i viu a la localitat amb el seu mateix nom Paterson, té una rutina molt marcada per la seva feina i si el seu dia a dia depengués només d'ell tots els dies serien iguals, però, en canvi, es veuen alterats per la relació amb el seu entorn i les persones que en formen part. El poema en qüestió és el titulat "Poema d'amor" en el qual descriu, amb gran delicadesa i bellesa, la nova marca de llumins que compren ara a casa i que els agrada més que l'anterior, es tracta d'un poema, que, com els altres poemes que apareixen a la pel·lícula està escrit originàriament per Ron Padget:

Love Poem

We have plenty of matches in our house

We keep them on hand always

Currently our favourite brand Is Ohio Blue Tip

Though we used to prefer Diamond Brand

That was before we discovered Ohio Blue Tip matches

They are excellently packaged Sturdy little boxes

With dark and light blue and white labels

With words lettered In the shape of a megaphone

As if to say even louder to the world

Here is the most beautiful match in the world

It’s one-and-a-half-inch soft pine stem

Capped by a grainy dark purple head

So sober and furious and stubbornly ready

To burst into flame

Lighting, perhaps the cigarette of the woman you love

For the first time

And it was never really the same after that

All this will we give you That is what you gave me

I become the cigarette and you the match

Or I the match and you the cigarette

Blazing with kisses that smoulder towards heaven

ANTECEDENTS:

En treballs anteriors ja he fet una aproximació a aquest concepte, en gravat vaig fer una sèrie de cases amb dibuixos a dins que explicaven la casa com un recipient que guardava records.

Posteriorment, vaig fer un momentari, que era una classificació de moments valuosos que volia preservar. Aquest tenia l'estètica d'herbari científic, amb dibuixos acompanyats de fotografies i d'una fitxa tècnica així com d'algun objecte relacionat amb cada moment.

Més endavant, treballant amb tela vaig fer unes peces brodades i unes altres de tela endurida, en les que es representaven els objectes i moments quotidians com objectes de cura i de connexió amb els altres i amb nosaltres mateixos.

PLANTEJAMENT DEL PROJECTE:

Tot i que encara faltin per definir molts aspectes del projecte tinc clar que m'agradaria que hi apareguessin tres elements clau:

El plànol
Aquest és un objecte que representa la casa en el sentit abstracte d'aquesta i que forma part del món de les idees, aquest plànol ha estat l'únic que hem tingut durant els mesos que hem tardat a poder viure-hi, ens hi hem projectat i hem projectat la nostra vida en aquestes línies sobre un paper.

Els texts
Aquests primers dies he anat anotant idees, les coses que anàvem descobrint de la casa, els moments en què m'hi he sentit estranya i aquells en què he sentit que ja estava la meva llar. Aquests texts els voldria integrar amb els altres elements del projecte i que tinguessin un paper important.

Les fotografies
Per a mi, l'element més important de tots, ja que els últims anys he estat experimentant una preocupació per guardar records, alguns dels meus últims treballs tractaven principalment aquest tema. A més a més, en l'àmbit personal he estat fent àlbums fotogràfics per conservar els moments perquè cada cop es guarden menys fotografies i he perdut molts d'aquests records que he esborrat.