KEY NOTE

                                         https://issuu.com/hveen/docs/lo_graande

Introducció

Aquest projecte ha consistit en la creació d’un fanzine que conté reflexions personals sobre el context artístic i els continguts que m’agraden, inclosos textos, imatges i mems. L’objectiu ha sigut configurar un arxiu per poder recollir les meves opinions a la vegada que reflectir els meus interessos i pensaments sobre el món de les arts visuals. El resultat és una publicació impresa que combina el treball visual amb l’escriptura. La publicació s’ha compartit en línia, cosa que permet que un nombre major de persones puguin visualitzar el contingut del fanzine. Aquest projecte ha resultat en un espai on compartir, ordenar i estetitzar les meves idees i opinions sobre qüestions del context artístic.

Objectius

Aquest projecte es centra en la creació d’una publi- cació que conté les meves reflexions personals sobre el context artístic. El fanzine inclou textos personals, imatges de projectes d’artistes que trobo interessants, reflexions d’altres autors i mems que penso que es connecten i complementen les lectures.

1. Crear un fanzine que reflecteixi els meus interes- sos artístics i les meves opinions sobre un context tant complicat com inestable.

2. Seleccionar contingut ric per al fanzine, incloent-hi textos, imatges i mems que creïn un diàleg en conjunt i que siguin coherents entre ells.

3. Compartir el meu fanzine a partir d’una maquetació atractiva que faciliti la lectura i convidi a l’espectador a reflexionar sobre els temes proposats.

La finalitat principal d’aquest projecte és produir un fanzine que serveixi de suport per l’expressió de les meves idees, a fi de ordenar-les per poder compar- tir-les amb el meu entorn. Vull continuar especulant. És evident que el finançament de les arts, o el que es demana d’elles no és tan subjectiu com pensem que ho són les arts, aquestes també està sotmesa a ten- dències, moments i voluntats institucionals.

Tot i que el conjunt de conceptes, reflexions i referents teòrics queden molt més evidenciats i reflectits en el Fanzine. La publicació s’emmarca en el terreny de l’entrada de les arts en el context universitari, el finançament públic de l’art i la gestió de l’espai artís- tic/cultural. A través d’entendre imposició educativa/ pedagògica de la institució en el seu context i, d’altra banda, tenint en compte que la institució no es limita a ser l’òrgan o organisme que gestiona i administra elements d’interès públic sinó que també és, per des-comptat, allò que neix amb la voluntat de representar i de refermar certs valors.

Referents i relació

“La decadència de la mentida”/ “Critic as artist” - O.Wilde

Els dos llibres són diàlegs entre dos amics, que en el primer llibre com la decadència de la mentida com a recurs, plaer social i art ha fet de caure la literatura i les arts de la seva època. Aquest llibre és un doble referent, formal pel format en el qual es desenvolupa la lectura, una conversa entre dos amics on un dona peu a l’altre a declarar les seves teories i opinions i teòric, ja que sembla que les arts moltes vegades busquen el punt real, la bondat, la bellesa, podríem dir també la moral. Donant això per vàlid, arribem fàcilment a la conclusió que la mentida és el mal i la lletjor, i que, per consegüent, ens hi volem allunyar com si no formés part de les nostres vides tant o més que la veritat o com si hi hagués una veritat absoluta.

“Teoria General de la Basura”- F.Mallo

Aquest assaig desglossa el concepte d’apropiació, Mallo a partir de la metàfora de línia 0 escriu sobre com construïm a partir d’allò que ens ha precedit, com el llenguatge és un conjunt de metàfores socialment acceptades, i com tota història o relat és una ficció consensuada, d’aquest llibre també em sembla inte- ressant perquè l’autor, va narrant a partir de la creació de noves metàfores, enginy que li permet crear noves realitats (entenent que trobar un terme per una cosa, en fer possible descriure-la existeix ).

“La investigación en las artes”- Calderón.N , Hernández.F

Calderón i Hernández em semblen atractius per parlar de com les arts s’adapten una altra vegada a la insti- tució, que s’espera de les arts i els formats que requereix per tal d’existir, ja que aquest llibre parla de l’actual tendència que les arts tinguin o siguin ara un procés d’investigació, car ara les arts s’han d’adaptar al format universitari.

“Demagògia i propaganda en el arte” - Antonio Ortega

Aquesta lectura és una suma d’anècdotes i opinió personal, a part que el tema en si és molt interessant, la manera d’escriure i explicar d’Ortega em sembla molt adequada i fresca, amb moltes referències i humor.

Documental “el precio de las arte” -Nathaniel Kahn

Aquest documental entra en la lògica de la inversió en art en la societat de consum, hi parlen col·leccio- nistes, distribuïdors, subhastadors i artistes d’alt catàleg, aquest documental exposa les contradiccions d’un sector que es veu sotmès a les dinàmiques del mercat.

Nathan For U - Nathan Fielder

Aquest és un referent de metodologies divergents, en aquest programa de Comedy Channel Nathan for you ajuda a petites empreses a millorar els seus ingressos, provinent-se de totes les eines de màrqueting possibles de la manera més absurdament estudiada. No crec poder explicar aquesta performativització hiperbolitza- da, aixi que us deixo un link per tal que gaudiu d’aquesta meravella americana: https://www.youtube.com/ watch?v=h1xCqptlNcM&t=369s

Berlant, Lauren. (2020). El optimismo cruel. 1a edició. Caja Negra Editorial. Argentina.

Entén la dimensió afectiva de la política, compren que estem estancats en unes dinàmiques incoherents i impossibles, que provoquen la frustració d’aquell qui vol emprendre camí.

Sobre Lo Posthumano (2015), Rosi Braidotti

Rosi Braidotti és citada per el seu llibre “Lo Posthumano”, Rosi Braidotti ex- plora els reptes en els quals es troba la humanitat en un moment en què el pen- sament posthumà està emergint com una forma d’entendre el món. El llibre també examina com el pensament posthumà es relaciona amb l’ètica ambiental, els drets dels animals, el gènere i la sexualitat, la tecnologia i la política. Em sembla una lectura interessant que aprofundeix en el perquè d’aquest intent de canvi dedinàmiques.

Sònia Fernandez Pan.

Recordo estar buscant contingut de la vaga d’art i trobar aquesta oda al fracàs de Sònia Fernández Pan, he llegit altres articles d’aquesta autora, les seves lectures sempre són fresques i potents, la que he seleccionat pel dossier és un comentari seu a una frase de Beckett, que crec que connecta molt bé el contingut del fanzine amb com funciona el sistema i la lectura de Laura Berlant que surt a l’esquema, al cap i a la fi, el meu treball connecta a partir dels meus propis fils mentals, les relacions que he establert amb assignatures que he cursat i les lectures que he considerat importants al llarg de la meva trajectòria.

Conclusions

En un primer moment vaig reunir totes les lectures que m'han impactat, agradat o seduït, els co- mentaris dels usuaris dels museus públics que m'han semblat oportuns, els mems de pàgines que segueixo (entenent que el mem és una eina de difusió d'idees moderna molt adequada al context actual, on el contingut és de fàcil i de ràpid consum malgrat ser una eina crítica, plena de relats personals i d'estereotips que ens pot fer entendre el nostre context actual), sumat a preguntes a una Intel·ligència artificial, per tal de trobar patrons que evidenciïn la problemàtica entorn de la que gira la meva publicació.

Un com recollit el contingut, el vaig maquetar amb l'InDesign, dos referents gràfics claus van ser la revista Poti-Poti d'Arnau Oriols i els programes educatius del MACBA, sumat a la immensa llista de referències gràfiques que he anat adoptant al llarg de la meva existència les quals no puc citar ara mateix. Una vegada maquetat vaig fer proves d'impressió, vaig seleccionar el paper i també vaig penjar el fanzine en format digital a internet per tal d'economizar recursos

Fent una mica d'autoreflexió i mirant la feina feta hauria d'haver fet més proves d'impressió, i estar més atenta a les faltes d'orto- grafia o els errors del teclat, ja que encara n'hi ha a la publicació, d'altre banda, sento que falta més contingut i més humor en aquest fanzine, de totes maneres com ja he comentat abans,continuaré treballant amb aquest o almenys amb el seu concepte.