Subterfugi: Mostrari de patrons

1. Introducció

El punt de partida del projecte prové del Treball de Final de Grau que estic realitzant de manera simultània a l'assignatura d'Art, tecnologia i impressió. A través de Subterfugi, el títol sota el qual es desenvolupa el projecte, sorgeixen dinàmiques i dubtes que fan experimentar amb prova-error de manera constant sobre l'extensió formal de l'obra i la seva connexió amb el fil conceptual i conductual.

A Subterfugi, l'objectiu és treballar a partir de segmentacions del cos humà com a eina de creació artística. Posa en pràctica la versatilitat de les formes i composicions que tenen les parts del cos ordenades per separat sense la capacitat de connectar-les com a l'organisme tal com el coneixem. És a partir d'aquestes noves composicions que es generen noves formes i organismes que donen peu a la part formal del projecte.

Pel que fa a el fil conceptual, connecto aquestes fragmentacions del cos amb la metàfora d'un cos que no funciona bé, les parts del qual no funcionen ni cohesionen com hi hauria. Això parteix de la meva experiència pròpia amb problemes mentals tal com el diagnòstic d'una depressió i problemes d'autopercepció i alimentaris. És a través d'aquests conflictes que navego la hipòtesi d'un cos trencat i fragmentat que, en conseqüència al seu mal funcionament, simbolitza la incomoditat d'habitar en un cos que se sent aliè.

Des de les entranyes, se sent la diferència de l'experiència vital que significa passar per certs esdeveniments traumàtics i situacions que posen a prova la salut mental i els límits de la seva relació amb la salut física de l'ésser. Treballo a partir de l'interior del cos perquè és fàcilment traduïble; és a dir, els ossos i les vísceres del cos humà són i comparteixen característiques físiques i funcionals comunes, i és més fàcil connectar amb l'obra, ja que tothom comparteix un interior similar.

Amb aquestes segmentacions que es generen a les imatges, l'objectiu del treball en segmentacions i recomposicions és mostrar la fragilitat de la construcció i constitució del cos humà com a sistema, i com aquest és fàcilment desplaçable i modificable estètica i formalment en l'obra artística. Tot això donarà una nova perspectiva artística i emocional, obrint una narrativa sobre l'evolució de la salut mental a través de les imatges d'un cos distorsionat i encaixat d'una manera irreconeixible.

En el cas concret de Subterfugi: Mostrari de patrons, es presenten aquests segments reencaixats en una mostra en forma d'una espècie de catàleg per muntar una selecció de patterns o motius. Aquests motius són descarts i proves fetes per l'obra final del Treball de Final de Grau i altres experimentacions fetes pel meu compte per tal de completar una obra extensa i una edició expandida que doni un tastet del funcionament de les composicions del projecte.
 

 
2. Antecedents

El projecte Subterfugi prové d'un interès particular en l'anatomia i la relació amb la salut mental, conceptes que vaig treballar amb anterioritat dins d'altres projectes fets a la universitat. El primer projecte en el qual apareix aquesta temàtica dins de la meva carrera artística va ser "Órganos", un projecte pictòric de pintura que representava una sèrie de 8 quadres d'un òrgan cadascun amb colors modificats inspirats en el moviment artístic del Pop Art, i amb les formes orgàniques geometritzades. Aquests canvis en l'aparença dels òrgans representa la meva primera intenció d'indicar un mal funcionament del cos, representant òrgans defectuosos de manera òbvia a la vista. Aquesta sèrie també treballa la fragmentació i la relació amb la salut mental, ja que la primera representació va sorgir a partir de la meva disconformitat amb el meu cos i problemes amb el menjar a partir d'una percepció distorsionada de la meva aparença física, representant un estómac de colors neons amb un fons completament vuit, també de colors vius.

El següent projecte que dona peu al treball actual va ser "Cos encaixat", en el qual vaig continuar els meus estudis anatòmics de l'interior del cos. En aquest tractava l'encaix de petits ossos del cos humà de manera suggerent a la vista, inspirada en les il·lustracions i taques del Test de Rorschach, el test psicoanalític.

Simultàniament, vaig tractar a través de la tècnica serigràfica una experimentació d'ossos de la caixa toràcica transformant elements que junts formen una "caixa" que conté alguns dels òrgans més importants del cos humà i els protegeix, en protagonistes d'una obra gràfica que experimentava amb els colors, les simetries i les siluetes.

Com a últim projecte antecedent a l'obra actual, vaig treballar a “Visceral” la idea i emoció del rebuig i el fàstic tractat a través del cos humà i el seu interior, explorant a través de les vísceres els orígens psicològics, culturals i religiosos de l'aversió cap a l'exploració de l'anatomia i l'interior, tot complementat amb l'experimentació de paterns realitzats a partir del tamponatge.
 

3. Referents

Peter Kogler
L'artista austríac multimedial és un dels pioners de l'art generat per ordinador. És conegut per les seves grans instal·lacions i peces relacionades amb la immersió de l'espectador dins de l'obra, que alhora es troba integrada a l'estructura arquitectònica del lloc on es troba exposada. Des del 1984, les obres de Kogler han estat desenvolupant laberints espaials que formulen imatges precises, que són complexos i accessibles i que proliferen entre parets, terra i sostres, utilitzant motius tals com cervells humans, tubs i formigues.

És una referència pel projecte per les seves obres de composició repetitiva tals com la instal·lació Anatomy a la Galerie Krinzinger a Viena o una altra instal·lació de cervells humans en repetició a la Richard Kuhlenschmidt Gallery a Los Angeles.

Kiki Smith
L'artista nord-americana és comunament relacionada amb el moviment del feminisme i l'art corporal. Algunes de les primeres obres exposades de Smith tractaven el cos humà, simultàniament fràgil i durador. Representant el cos fragmentat tant per dins com per fora, d'una manera tant rígida com commovedora, era la seva manera d'aprendre sobre ell, prendre control del mateix i mostrar la seva importància.

És un referent conceptual de l'obra pel seu tractament constant del cos i de la condició humana en les seves obres.

Gabriel Orozco
L'artista contemporani mexicà és inspiració pel projecte en específic per la seva obra Samurai Tree Invariants, que expandeix el seu interès en el joc d'escacs. En aquestes obres, Orozco juga amb les composicions i crea imatges seqüencials sobre paper, resultant en una instal·lació immersiva que combina la precisió digital amb la mutabilitat orgànica.

4. Metodologia de treball i formalització del projecte

Per realitzar el mostrari de l'obra, el primer pas ha sigut trobar una font de la qual treure les parts del cos a utilitzar en els patrons. Un cop adquirit un llibre d'anatomia per la recerca de fonts d'imatges, s'ha procedit a l'escaneig de les pàgines amb imatges més nítides i amb formes més interessants pel que fa a els fragments mostrats a cada pàgina. Es procedeix a separar cada petit segment en un arxiu diferent, i finalment s'editen les imatges per netejar-les i eliminar el fons, exportant-les com a .PNG per poder jugar amb les composicions. Un cop traslladades les imatges netes i sense fons a un nou arxiu, es recomponen i s'exporten per ajuntar-les en un mateix arxiu d'InDesign per maquetar el mostrari.

Les formes en les quals es componen les imatges finals no són arbitràries. Segueixen una geometria i simetria tant horitzontal com vertical, i en alguns casos una rotació de 180° per realitzar encaixos amb formes que generessin buits suggerents, creant així una relació entre els espais negatius i els espais positius.

5. Conclusions

A partir d'aquest projecte he pogut desenvolupar i experimentar molt amb les eines digitals d'edició i maquetació de documents. En conclusió, he pogut passar a un nou format les meves idees sobre la composició i la fragmentació del cos i s'ha donat importància i lloc a obres que no haguessin vist la llum d'una altra manera. El resultat del projecte ha sigut un llibret de 76 pàgines que exploren el món dels espais positius i negatius i a través de les formes generen un interès estètic sobre el document. Amb aquesta maquetació i el mural del meu TFG, dono per finalitzada la meva investigació anatòmica sobre la fragmentació i el cos trencat, com a mínim temporalment.

6. Bibliografia

Mc Minn, R. M. H., & Hutchings, R. T. (n. d.). Atlas de anatomía humana. Ediciones Océano.

MoMA. (n. d.). Gabriel Orozco: Samurai Tree Invariants | MoMA. The Museum of Modern Art. https://www.moma.org/calendar/exhibitions/1026

Peter Kogler. (2009). Verlag der Buchhandlung Walther König.

Weitman. (2003). Kiki Smith : prints, books and things. Museum of Modern Art.