LES DUES CARES DE LA DANSA
La dansa és molt més que ballar, hi ha persones que es prenen el ball com un passatemps o un hobby, però hi ha d'altres que emprenen el camí de la dansa amb una altra mentalitat, perquè realment senten una passió que els uneix amb la dansa. Busquen millorar cada dia la seva tècnica i habilitats per a poder arribar a la perfecció.
Estic bastant lligada amb la dansa, ja que he fet aquest esport durant molts d'anys juntament amb la meva germana, ella s'està dedicant professionalment actualment. Aquesta professió té una història llarga i conceptes que han influït en la seva evolució.
Aquests conceptes influeixen molt en la profunditat de les diferents coreografies i peces de ball, perquè a través dels sentiments que reflecteixes has de poder explicar tot el que sents.
Aprendre dansa també vol dir aprendre a comunicar i això s'aconsegueix a través de la passió i la connexió amb la música, el cos i el sentiment.
No serveix de res fer moviments perfectes si no es treu aquesta espurna d'energia que permet posar sentiment a cada pas i cada gir.
Però realment veiem tot l'esforç i el que senten les ballarines al darrere d'aquesta perfecció?
La part purament física és com un esport i com a tal requereix un entrenament constant i dur que no sempre es valora en una actuació.
Has de tenir unes aptituds personals molt treballades, ja que no sempre tots els comentaris són bonics i motivadors, sinó que tot el contrari, hi ha comentaris molt durs i etapes que ets sents molt dèbil i no tens forces per a poder sortir-te'n. Però finalment treus les forces i continues endavant per a poder seguir el teu somni.
Hi ha moments en què no creus en tu mateixa i que ets sents molt dèbil, les teves energies no són les mateixes i et desmotives, però finalment trobes aquell motiu pel que continuar endavant.
El meu projecte es basa en una sèrie d'imatges representatives d'aquestes dues cares de la dansa. He intentat que aquestes imatges siguin les més expressives i que comuniquin el que jo vull.
El format d'aquest treball és com un "flayer" que et trobes a l'entrada d'un espectacle el qual t'explica el que van a fer. En ell quan l'obris, a la part dreta es desplega una sèrie de 7 imatges. En el centre d'aquest "flayer" hi ha unes frases que fan referència als pensaments que la meva germana ha arribat a tenir acompanyades de més imatges. I finalment quan arribes a la contraportada tornem a trobar 7 imatges més.
El format que està muntat el "flayer" és molt dinàmic, ja que a l'haver d'interactuar per a veure les imatges fa que entris més en el que intento comunicar.
En definitiva en aquest treball el que demostro és que no tot el que es veu és la realitat.
En conclusió he gaudit molt fent aquest treball, ja que m'ha fet reviure sentiments cara la dansa que feia temps que no sentia, a part m'ho he passat molt bé fent les fotografies amb la meva germana.
El format que he elegit ha estat molt interessant, ja que he experimentat una manera de treballar nova i que estic molt satisfeta amb el resultat.
