Recorreguts per una memòria ensorrada
Molts cops ens passa que després de viure tota la vida en un mateix poble i relacionant-nos constantment amb els seus carrers i la seva gent, ens donen compte del poc que sabem d'aquest territori i de tota la història que l'envolta de la qual en som desconeguts.
Aquest treball parteix de la idea de recuperar la memòria d'un espai a partir del seu propi paisatge actual i de tot el que ha quedat ensorrat amb el temps i les transformacions que aquest mateix ha patit. Poder reivindicar aquesta idea d'oblit de la història que amb les noves generacions va desapareixent cada cop més.
Principalment aquest treball és una segona part del projecte per al TFG.
ANTECEDENTS I REFERENTS
Lara Almarcegui:
Lara Almarcegui treballa i s'interessa per els processos de transformació en el medi urbà, d’espais que es surten de la definició de ciutat com els descampats, edificis abandonats, solars...espais que ja sigui per el pas del temps i l’oblit acaben sense tenir una definició exacte del que són. Amb aquests mostra la inestabilitat de les ciutats.
La seva propòsta artística es basa en una serie d’accions als diferents espais per fer mostrar aquesta inestabilitat amb espais abans i durant la seva destrucció. (Descampados de Amsterdam, 1972)
Guillem S.Arquer:
Terra incògnita, és el nom del projecte que es va presentar al projecte d’edició d’art Jove al centre d’art La Panera. En aquest projecte l’artista va traslladar el seu estudi i espai de producció a uns descampats enmig del no res. Amb aquest projecte aconsegueix fer una apropiació dels espais que han quedat aïllats a causa de la construcció d’infraestructures a les perifèries de les ciutats entre el riu Besòs i els municipis de La Llagosta i Mollet del Vallès. Va construir un diàleg dins d’aquells espais a partir dels elements que el propi terreny li proporcionava creant així peces artístiques.
(Terra incògnita, 2018)
Xavier Artigues:
En aquest treball l’artista documenta els ultims dies de vida del barri de la Colònia Castells, un barri fabril situat a Barcelona. En aquest es mostra a la gent que l’habita en el qual expliquen vivencies d’allò.
Amb aquest documental parla de com amb la destrucció de tot aquest barri quedarà ensorrat tot un petit món que s’ha anat creant amb el pas dels anys. (Vida i mort d'un espai en tres actes, 2011).
Robert Smithson:
Troba una nova manera de llegir els espais i objectes que hi ha al poble de Passaiac a Nova Jersey, donant així la volta a la idea de que és un monument i que no ho és. Treballa amb la transformació d’un territori, a causa del rastre que nosaltres deixem en aquest. (Monuments of Passaiac, 1967).
Mind the map:
Aquest treball treballa a partir de la idea del mapa i des de les eines que aquest ens proporciona. Sobretot m'interesa el fet de com un mapa ens dona una connotació d'ubicació de manera que aquest ens perpet situar-nos en un espai o un context.
ELS MAPES
La idea de realitzar aquest mapa parteix des de la intenció d’ubicar en l’espai a l’espectador, i així poder fer que aquest creï un vincle directe entre les teles i els descampats. Ja que la peça de les teles guanya més diàleg si l’espectador coneix l’espai i així pot arribar a reconèixer certs elements que encara es poden trobar als descampats.
Darrere d’aquests mapes hi ha la intenció de poder tornar a l’espectador una experiència semblant a la meva, fent que aquest hagi d’explorar aquests espais a partir de la descoberta d’ells. Aquests mapes fan recordar a la idea del joc, a la descoberta d’un tresor. En aquesta situació l’equivalent al tresor serien els objectes amb els quals he fet les teles i aquells que he anat trobant per aquells espais, igual que aquells que són immòbil dels mateixos terrenys com la xemeneia o la casa; ambdós, elements imprescindibles en l’espai per poder reconèixer el passat d’aquests.
En aquests es troben una sèrie d’imatges col·locades sobre el fons d’un mapa representat a partir de taques. Aquestes recorden a la representació de les capes dels mapes de calor, fent equivalent el tros on el color és més intens amb el lloc on més coses he trobar i on més activitat hi havia.
