“Je suis Jean Prat”

En qualsevol moment i de qualsevol cosa podem aprendre. No cal anar a cercar un punt de partença, un origen assenyalat, acotat i únic com acostumen a fer dels discursos acadèmics o científics fonamentats en posicions capitals per poder posar una bandera i donar identitat de propietat al punt. I qualsevol moment pot ser adequat per engegar un fer que ens porti a generar pensament i a fer-nos autèntics descobridors de coses, fets, llocs que podrem afegir al nostre saber, a la nostra persona.
Com s’enceta una aventura? En un instant inesperat. Cap a on ens porta? Sempre a un destí no conegut i esperant a que el descobrim. Per què ens atrau l’aventura? Perquè és una dedicació necessària, adequada i colpidora. És addictiva i provocativament atractiva.

Com l’aventura que un jove francès del  s. XIX va posar en marxa degut a la seva necessitat incontrolada de saber què i a qui es podria trobar molt més enllà del seu procedir diari com a advocat de Périgueux, un poble del camp francès de la regió de Nova Aquitània.
El nostre protagonista viatjava amb freqüència a Llemotges i Potiers però va ser en una estada a Marsella quan va veure clar quin havia de ser la seva providència: embarcar i començar el què havia de ser el seu viatge revelador. Aquest retall de realitat és l’espurna que farà arrencar el nostre projecte i endinsar-nos en la tasca de la recerca històrica, el navegar per la memòria i el desencadenar d’un relat tan real com fictici...