L'ull i l'àvia

L’ ull i l’ àvia

Cicatrius tancades

Introducció

L’ull i l’àvia, és el nom del projecte en el que pretenc que sigui una auto-publicació on recullo imatges basades en un record personal de la meva iaia. La vida està basada en records, alguns poden ser més impactant que uns altres, et deixen una empremta grata o desagradable, vulguis o no aquest passat s’endolla i es connecta al teu cervell donant pas al record, a la memòria interna que fins ara no havies processat, i tot gràcies a una imatge, un objecte que la fa despertar.

Punt d’inici

A mesura que passejo, m’adono de totes les esquerdes que hi han al carrer, les voreres, façanes, balcons; i em fa reflexionar en les cicatrius de les persones, aquestes marques inesborrables, amagades o no a la vista, quina historia hi ha darrere d’elles?, com podem embellir-les més del que són?. Em recorda de quan era menuda, una obsessió absurda que tenia, amb l’ull de la meva iaia. Només tenia un, l’altre era una cicatriu enfonsada....

per què vull fer...?

Intentant comprendre aquesta obsessió i com es podia sentir una nena petita al veure la falta d’un ull de la seva iaia, i el perquè volia omplir aquell buit, embellir o amagar-lo d’alguna manera que no es veies aquella cicatriu. Suposo que el fet de creure en els contes de fades i que de certa manera la vareta màgica de la fada i un ruixat de pols màgica li convertís un ull igual que el que li quedava.

Lògicament no va passar mai.

Els anys passen i deixes de pensar, fins que un dia et torna a venir al cap tots els records d’aquells ulls que recollies, de les teves nines, dels peixos,.., i els sentiments que processaves. És un projecte que sorgeix de dins meu, d’un record, és molt personal.

per a qui serà?

Per totes les persones que hem oblidat, per les persones valentes, en les que pensem que les seves ferides no els hi afecten, que creiem que son murs on les seves fissures no els fan patir; aquest treball va per la meva iaia, que vam pensar que mai va plorar, mai va trobar-se lletja.

com vull treballar el projecte?

Començo el projecte amb l’única fotografia de la iaia sense ull, a partir d’aquí edito amb Photoshop incorporant imatges capturades amb una càmera digital a la zona on hi hauria d’haver l’ull. Com el record que tinc d’ella és una persona forta, valenta i m’hagués agradat deixar impresa les imatges en llambordes (futur projecte), igualment faig la impressió de dos pòsters, un es la recol.lecta i l'altre es diu maosaic del qual amb les mateixes imatges he fet uns transfers en les llambordes de 10x10x10 cm.

Conclusions

Elaborar aquest treball m’ha permès  reviure  experiències molt llunyanes en les que ja s’havien quedat soterrades en la memòria. Gràcies a aquesta assignatura, que m’ha permès a dur a terme aquests records i a experimentar amb materials i tecnologia que  mai hagués imaginat fer.

"El llenguatge dels ulls ... Els ulls parlen. A menuda, el seu llenguatge és eloqüent, ple de matisos. Només de vegades el seu parlar és quedo o enganyós. Gairebé sempre és fàcil interpretar el que ens diuen "

Shakespeare va posar en llavis de Romeu:

"Ella calla, pera ¡què importa, si els seus ulls parlen! "

Casanova Jose / La representació dels ulls en l'art / / l. El llenguatge dels ulls / http://www.fu1838.org/pdf/18-2.pdf