PONGOS

                                                        "PONGOS"

STATEMENT

Al llarg del treball es plantejaran una sèrie de qüestions des de la pràctica artística entorn a l’acumulació d’objectes.
A través de la producció artística, en aquest cas, un foto llibre on es pretén incitar a l’espectador a la reflexió sobre el pas del temps i el consum des de l’acumulació i el fetitxe entre d’altres.

“La millor imatge de mi mateix no és tant la d’un retrat ordinari sinó les fotografies de tots els objectes amb els quals he viscut”
                                                                                                                                     Sol Lewitt    

L’objectiu principal del projecte és crear una pràctica artística a partir de les idees a les quals s’ha arribat a través de la recerca i la reflexió sobre el tema del vincle amb el objectes, mostrant el meu amor/odi cap a ells. Amor per tot allò que et fan recordar de forma molt més intensa que un simple record mental, ja que objectualitzant els records utilitzes molts més sentits, i el meu odi per aquesta necessitat de posseir i acumular creada principalment per la societat de consum, però també per no saber desvincular-nos d’unes certes parts del nostre passat, per a enfrontar-nos a un nou “jo” futur.

Se centrarà llavors en dues idees claus, “l’acumulació”, com a part negativa de la retenció de béns, on es basa principalment la idea de guardar, de manera excessiva, tot tipus d’objectes, d’importància dubtosa, que estan entre l’objecte de valor, l’objecte per a emmagatzemar al traster, a les escombraries i l’objecte “fetitxe” on reflexionem sobre aquells objectes que guardem i enaltim pel seu fort valor personal, pels records que alberguen i els buits sentimentals que suposadament omplen. Objectes poc nombrosos i que ens ajuden a mantenir unes certes arrels.

A més d’aquestes dues idees claus, també se centrarà el treball en una sèrie d’objectius, com per exemple, investigar sobre el vincle amb el objectes i donar resposta al perquè necessitem retenir uns certs objectes, investigar altres artistes que tinguin com a base del seu treball idees relacionades amb el tema i, finalment la realització d’una edició en format foto llibre amb objectes personals, en aquest cas, els anomenats "Pongos", uns tipus d’objectes de caràcter peculiar que s’analitzaran al llarg del treball. 

CONTEXTUALITZACIÓ

Acumulació

Quan deixem d’utilitzar un objecte, segons el cicle del consumisme aquest hauria de ser rebutjat, eliminat, però en molts casos som incapaços de desfer-nos d’ells. Els motius més comuns pels quals acumulem objectes són, la creença d’un possible ús futur o una relació sentimental amb l’objecte, ens recorda a algú o a alguna cosa. Una tercera raó en el cas de mobles i artesania, seria la revaloració amb el temps per a una posterior venda, encara que no ocorre amb molta freqüència.
Finalment, una altra forma d’acumulació molt estesa, és el col·leccionisme, que consisteix a adquirir i acumular objectes de la mateixa índole (clauers, didals, ventalls, etc) amb la finalitat de tenir la majoria o tots els models i formes possibles, apreciant l’objecte gairebé de manera escultòrica i no tenint en compte el seu ús en cap moment.

Un dels principals motius pel qual retenim objectes té a veure amb la nostra cultura capitalista. Ja explicava Karl Marx com en una cultura com la nostra és molt més important el tenir que l’ésser. Aquesta idea està directament relacionada amb la idea de riquesa. Continuem associant el fet de tenir moltes coses amb el d’aparentar un cert estatus social, una certa riquesa, tot i que en l’actualitat on els espais vitals cada vegada són més reduïts, potser el buit, l’espai, denota més riquesa que l’acumulació.

L’objecte fetitxe

D’entre tot el que acumulem hi ha alguns objectes que brillen amb llum pròpia. Objectes la importància dels quals resideix en el fort vincle emocional que tenim amb ells. Aquest vincle el tenim amb gairebé tot el que decidim guardar, però cal considerar l’acumulació excessiva, una càrrega, un llast, encara així és important que guardem petites porcions del nostre passat, aquest objecte realment especial, seria l’objecte fetitxe.

Abans de res, és important aclarir el sentit amb el qual utilitzem la paraula fetitxe. Objectes que estimem, als quals d’alguna forma venerem, no són objectes que s’obliden sota la pols del traster i es tornen a trobar amb el temps. Representen la nostàlgia, la presència en l’absència, ja no importa quin va ser el seu ús.

I és que l’objecte fetitxe remet a l’ésser a la seva infància i és per això que el valor dels objectes no és un valor general, és un valor per a un mateix, són tresors personals privats, perquè el seu valor també resideix en una experiència privada. Per això mateix el seu valor també resideix en l’exclusivitat, els objectes fetitxes han de ser pocs i diferenciats de tota la resta de possessions, i per això han de ser tractats com el que són, com a petits tresors, per tant, necessiten el seu espai per a l’admiració, per a entendre que el seu valor no és el mateix que el de tots aquests objectes que acumulem per pors o per dubtosa funcionalitat.
En ser més importants que la resta, poden, però no té per què, ser present en l’esfera personal, doncs en ser privats també poden ser guardats per al gaudir íntim. L’objecte fetitxe necessita del buit al seu voltant per a continuar sent el que és, un objecte especial.

Les golfes

“Desfer-me d’un objecte inútil que a penes paro esment una vegada a l’any suposa d’alguna manera desfer-me d’una part de la meva vida, però conservar-lo sense donar-li ús implica haver d’enfrontar-me al seu silenciós retret cada vegada que obro la porta de l’armari”
                                                                                                                                  Deyan Sudjic

No podem parlar de l’acumulació i no parlar de les golfes, a tots aquests espais creats per a guardar, com els trasters. És increïble que la nostra necessitat d’acumular sigui tal, que igual que dediquem estades per a coses tan vitals com menjar (cuina) o dormir (dormitori), tinguem dins de les nostres llars un espai destinat exclusivament a acumular.

Si el fet de retenir té relació directa al vincle i a l’ancoratge, a la por al canvi, al no voler desfer-nos de la imatge del que vam ser, aquesta imatge es fa molt més tangible si retenim part del “atrezzo” d’aquest moment, i és en el traster, on trobarem gran part d’aquests mobles, llums, figures, etc. que formaven part de l’escenari de les nostres vivències.

Són les parts més poètiques i alhora més malaltisses de la casa.
Poètiques perquè són llocs de somni, ens remeten directament a la nostra infància, als nostres records, és la reserva secreta d’objectes i sentiments, però malaltisses perquè són la mostra vivent d’aquesta dependència cap a les nostres possessions. Llocs on els objectes de valor s’entremesclen amb les escombraries creant una amalgama estranya de somnis i pors. En aquests espais, els objectes ja no tenen la titularitat individual sinó que es converteixen en una massa creada per estrats i unida per la pols, que cobreix el conjunts i li atorga uniformitat.

A més, les golfes tenen un altre paper primordial, el de “enjuiciador”. Quan un objecte arriba a la seva “mort” però hi ha alguna cosa que no tenim clara, si desfer-nos d’ell, (normalment la idea d’enyorança respecte a la seva funció actual: “potser serveix encara”) és portat a la “Reserva del desafecto”. Això ens deslliurarà d’haver d’enfrontar-nos a la por de desfer-nos d’alguna cosa que no sabem si realment té valor o no, actuant, per tant, el traster, com a purgatori dels objectes on el temps decidirà si són escombraries o no.

Archiu vs Col·lecció

Els objectes emmagatzemats són el resultat de “reunir els signes”, cosa que significa que cada objecte no s’emmagatzema simplement per la seva singularitat, sinó pel que significa i el que fa en relació amb els altres objectes emmagatzemats.
Aquesta noció de l’arxiu implica que hem de distingir entre l’arxiu com a emmagatzematge de documents o objectes i l’arxiu com a col·lecció de documents o objectes. Una col·lecció es basa en principis d’organització i categorització, mentre que l’emmagatzematge no. La falta d’organització de l’emmagatzematge és un principi negatiu; dóna lloc a l’acumulació. Baudrillard distingeix entre acumulació i col·lecció amb aquestes paraules:

“Cal reconèixer, en primer lloc que el concepte de col·leccionar (colligere), triar i reunir, es distingeix del d’acumular. El nivell inferior és el de l’acumulació de matèries: amuntegament de papers vells, emmagatzematge d’aliments...Després acumulació serial d’objectes idèntics. La col·lecció, per part seva, emergeix cap a la cultura: té com a mira objectes diferenciats, que sovint tenen valor de canvi, que són també “objectes” de conservació, de trànsit, de ritual social, d’exhibició, i potser, fins i tot, font de guanys”.

FORMALITZACIÓ

Inicialment el projecte es formalitza en una col·lecció de foto llibres editats en format A5. Els temes principals són les següents:

- Pongos, souvenirs, imants
- Caixes
- Plantes
- Material de papereria
- Roba
- D'un sol ús / d'un sol ús (tindria una altra connotació)
- Llibres

Finalment, presento una edició amb la temàtica “Pongos”, objectes de caràcter peculiar sense un aparent ús. Comunment solen ser regals de gust dubtós, souvenirs, objectes de decoració que no saps realment on col·locar, etc.

Els objectes que es presenten en el foto llibre són propis, una espècie d'acumulació sense sentit, per compromís o no, creant una espècie d'aura sobre l'objecte assignant-li un caràcter sentimental, tant de personal, sobre la pròpia experiència (viatges, esdeveniments, exposicions, etc) o de familiars i amics.

El registre fotogràfic aparentment manca d'importància, el realment destacable en el projecte és la manera de plasmar un registre, un arxiu d'objectes personals a partir d'una classificació, en aquest cas, un foto llibre, on apareixen les imatges sense cap mena de referència, excepte al final de l'edició, on s'informa del nom de l'objecte, l'any d'adquisició o regal i un petit relat que mostra sense ser massa explícit la vivència amb aquest objecte.

CONCLUSIONS

Una de les inicials problemàtiques d'aquest projecte era el, Per què guardo segons quins objectes? Quin significat tenen per a mi?
A través de l'estudi realitzat per al treball, he arribat a les següents conclusions. En primer lloc, la importància de l'objecte per a l'ésser humà és fruit de la societat de consum, convertint-lo en un símbol o senyal del que som. D'altra banda, utilitzem l'objecte com una manera d'omplir el buit, emocional i afectiu. Els objectes són part dels nostres records per les vivències que vam tenir amb ells, per tant, romanen en el passat i en el present, i potser en el futur.

A nivell tècnic cal esmentar l'aprenentatge que he adquirit, tant en maquetació, edició i el treball d'impremta.

BIBLIOGRAFIA

BAUDRILLARD, J. El sistema de los objetos. México: Siglo XXI, 1969.

BAUMAN, Z. Vida de consumo. México: Fondo de cultura Económica de España, 2007.

GUASCH, A. Arte y archivo (1920-2010): genealogías, tipologías y discontinuidades. Madrid: Akal, 2011.

MALRAUX, A. El museo imaginario. Madrid: Grupo Anaya, 2017.

MARCHÁN, S. Del arte conceptual al arte de objeto. Madrid: Ediciones Akal, 1994.

MARX, K. El capital. Madrid: Alba, 2001.

MOLES, A. Teoría de los objetos. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1975.

RAMÍREZ, J.A. El objeto y el Aura. Madrid: Ediciones Akal, 2009.

SUDJIC, D. El lenguaje de las cosas. Madrid: Turner Publicaciones, 2009.

VAN ALPHEN, E. Escenificar el archivo: Arte y fotografía en la era de los nuevos medios. Ediciones Universidad de Salamanca/FOCUS 14, 2018.

WARBURG. A. Atlas Mnemosyne. Arte y estética. Madrid: Ediciones Akal, 2010.