Cruesa. Un lloc per habitar.
RESUM
Cruesa. Un lloc per habitar es converteix en el motiu amb el que avançar. En aquest projecte plantejo i enfronto, d’una manera artística, algunes de les situacions viscudes en l’últim període de la meva vida. Es mostra, a partir de l’art, la meva vivència. El projecte engloba el deliri i pèrdua inicials i, la troballa i cura finals, esdevenint una part més d’aquesta experiència.
Un dels principals conflictes personals, una nau industrial d’herència familiar, s’ha convertit en el principal motiu pel desenvolupament del projecte. En ella em recloc sol, abordant-la de totes les maneres possibles, fins a poder-ne extreure el que necessitava, la cura. La cura de la nau, la cura de les seves esquerdes, la cura de les meves ferides, la cura de la meva experiència.
PER ON COMENÇAR
Com començar a explicar el projecte...Com començar a explicar la meva pèrdua...Com començar a explicar el sense sentit viscut...
Aquest projecte tracta sobre mi i la meva experiència. En ell afronto les situacions viscudes per resoldre-les, per perdonar-les, per avançar...
Simplement vull explicar, treure, tancar... allò que l’ha motivat, allò que l’ha fet possible.
QUÈ DIR
L’inici d’aquest és el 25 de juliol del 2018. Dia que es produeix un incident familiar de gran transcendència que marca totalment la meva vida i la meva relació amb l’art.
El projecte confronta la meva experiència i existència davant l'art que hem mou i omple. Des de l’art i per l’art he realitzat aquesta proposta.
En aquest treball no vull explicar la meva experiència relacionada amb aquest fet, tot i ser allò amb lo que convisc fins a dia d’avui. No tinc intenció de exposar i treure la gran quantitat de propostes, obres, poemes, idees, mal de caps..., que porto vivint des d’aquell dia, sinó presentar el recull final, la reconciliació amb mi mateix.
El treball que presento afronta, exposa i mostra, a partir d’una perspectiva artística, les últimes vivències experimentades, aquelles més colpidores a la vegada que amables. Dins aquest projecte es recull, des de l’art i la seva formalització, l’últim període de la meva vida; l’hecatombe de tot el procés, des de la frustració amb tot, per tot i de tot; fins a la catarsi final, el perdó, la cura, la reconciliació.
La formalització del projecte no segueix cap esquema preestablert, aquest sorgeix des de la necessitat de treure i trencar, a partir de maneres dispars, inconnexes i incoherents, totes les situacions viscudes. Aquest parteix de la deriva i pèrdua personal patida en la última època de la meva vida, fins la troballa i lloc de reconciliació amb la que arribo al final del projecte; tot englobat, treballat i motivat dins una nau industrial.
A causa de la situació global generada per culpa la pandèmia, em recloc, sol..., dins la nau, abordant-la de totes les maneres possibles, des de totes les perspectives imaginables, fins a poder extreure’n el que necessitava. La cura. La cura de la nau, la cura de les seves esquerdes, la cura de les meves ferides...
La nau esdevé el paradigma de la meva experiència vital.
LA NAU
nau2. 5 f. [AGR] [IMI] [LC] Construcció, sovint prefabricada, que s’usa amb finalitats industrials o d’emmagatzematge
Aquest espai, la nau; espai industrial, espai físic, espai de producció, espai de deliri.... Es converteix en el lloc per antonomàsia de la meva creació artística, engloba i emmagatzema totes i cadascuna de les obres creades. L’últim període de creació que gira al meu voltant, gira al voltant de i per la nau.
Edifici d’herència familiar, constituït com a lloc de treball pel meu avi, explotat industrialment pel meu pare i, finalment curat per mi, es converteix en el lligam més dur entre les meves experiències viscudes i l’art amb el que les abordo. La nau esdevé el pitjor dels mals per afrontar. Potser per la seva herència familiar, potser pel propi espai de creació amb què s’havia erigit fins el moment o simplement pel valor que té, recull totes les experiències passades i, es converteix en l’abisme i la foscor on sofrir tot allò viscut, es converteix en el patiment més colpidor de tots.
Des del taller de serralleria metàl·lica amb què vaig haver d’enfrontar-me, fins l’obra artística amb què s’ha convertit, la nau ha set i és la cúspide de tot amb el que convivia, sempre present, sempre dolorosa; s’ha erigit com a forma d’expressió de les meves dolències, de la pèrdua existencial on estava encallat, de la recerca del motiu per seguir endavant i, de la cura i reconciliació amb allò que he viscut i amb l'espai on he treballat. Des d’ella i per ella he realitzat aquest projecte, sense saber-ho, sense pensar-hi, trobant-me en el lloc on estava i fent el que sentia.
LA CURA
Trobo en les esquerdes de la nau la ferida que envolta la meva experiència. Experiència vital, essència de la meva vida, motiu i desencadenant de la pèrdua més profunda. Esquerdes, fragments, trossos, ferides... un cúmul de coses, totes elles sense sortida. Foscor, patiment, dolor..., han set els mariners durant el viatge; recorrent cada pam, cada tros... recorrent totes i cadascuna de les esquerdes, recorrent totes i cadascuna de les ferides. Navegant sense fi pels límits de l’abisme; navegant amb la nau perduda en les més remotes de les marees, buscant sense parar el camí de tornada. Retorn. Retorn cap a casa.
La cura no significa només aquesta reparació sobre la meva experiència. La cura és aquest tot que tanca la ferida, es converteix en un pont entre aquesta etapa i la pròxima. Aquest projecte, aquesta obra, no conclou en un lloc concret, amb un objectiu assolit, simplement passa, es mostra i perdura. L’obra esdevé un amalgama de factors on perdre’s i trobar-se. La cura, el projecte en si, com amb la nau, com amb les esquerdes... m’ho trobo, ho visc i ho faig, sempre des de la meva experiència, sempre a partir de la meva essència, amb la finalitat de sentir i treure allò que m’omple.
Procés, Creació i Mostra escenifiquen les vivències en aquest projecte, evidencien el tot amb el que s’emmarca la meva experiència. Transcorren, constitueixen i exhibeixen la cura necessitada.
Procés|vídeo documental|5 h. 38’ 17”|color|so ambient|16 bits|18 mm.|2021.Respon a la necessitat de reafirmació sobre el camí i procés recorreguts; aquesta obra pretén convertir-se en l’escenificació del trajecte realitzat; un camí lent, repetitiu, llarg, sofert..., des de la seva cruesa vull mostrar la meva experiència en les situacions passades i la cura, la cura de la nau i les seves esquerdes, tapant-les totes amb fang.
Creació|impressió digital sobre paper|20 cm . x 20 cm. x 0’5 cm.|4 exemplars|2021. Contraposa el patiment sofert dins l’espai i la meva experiència, enfront les ganes de creació i transformació d’aquestes. En aquesta obra busco noves perspectives d’allò amb el que he conviscut, noves formes d’allò amb el que m’he enfrontat, noves imatges de la nau i les esquerdes. Converteix l’experiència en art, converteix l’art en essència.
Mostra|instal·lació artística|construcció i creació de noves esquerdes|mides variables|fang cru|2021. Vol ensenyar tot allò viscut on el dolor, les ferides, les cicatrius..., proclamen la cura assolida. L’obra busca l’exposició del procés experimentat; l’obra mostra i ensenya les restes d’allò passat, mostra les esquerdes, mostra les ferides... A la vegada que crea nous espais per on transitar i continuar la meva vida.
El treball, el procés, les obres..., es converteixen en una experiència intransferibles, en la meva experiència davant les situacions viscudes. Posar noms, posar en situació, posar èmfasi..., s’ha convertit en la feina més dura; transformant el projecte en obra, transformant l’obra en vida. Totes i cadascuna de les parts d'aquesta obra sense les demés no funcionaria, obtenint un tot indissoluble.
