Viladunull

Jocs de rol

El concepte de joc de rol va sorgir els anys 1960 als Estats Units quan William A. Gamson, professor de sociologia del Boston College, va crear el SimSoc (Simulate Society). Un joc de simulació per ensenyar diversos aspectes de la sociologia, ciència política i habilitats de comunicació.

Més endavant, l’any 1974, es va publicar Dungeons&Dragons, basat en la mecànica de jocs d’estratègia, introduint elements fantàstics, partint de la interpretació, el diàleg, la imaginació i l’emoció de l’aventura heroica. Aquest tipus de joc, en un món cada vegada més basat en la comunicació audiovisual, va tenir molt èxit sobretot entre el públic juvenil.

Un joc de rol és interpretatiu-narratiu en el que els jugadors assumeixen el “rol” de personatges imaginaris al llarg d’una història o trama en la que interpreten els seus diàlegs i descriuen les seves accions. D’alguna manera, són la versió adulta dels jocs de fantasia infantils en els que els nens s’imaginen ser un personatge que en realitat no són. Cada jugador interpreta un personatge fictici amb una sèrie de característiques pròpies que el defineixen, responent a les diferents situacions que li puguin sorgir decidint en el moment les accions d’aquest personatge. És així com amb el transcurs de la partida es va creant la història.

Normalment se solen seguir unes pautes de joc preestablertes, conegudes com el sistema de joc. Tot i això, es pot jugar partint només de la imaginació.

La principal diferència respecte els altres jocs és la substitució del concepte de competició pel de col·laboració. L’objectiu final de quasi tots els jocs coneguts abans de l’aparició dels jocs de rol (escacs, Monopoly, Risk...) es basava en la victòria d’un jugador o grup respecte tots els altres. El Monopoly, per exemple, reflecteix els excessos del capitalisme i de l’individualisme, on l’objectiu és fer-se ric beneficiant-se de la pobresa dels altres. En canvi, aquí els jugadors tenen un fi comú, i han de cooperar i complementar-se entre ells per complir la seva missió.

Objectiu del projecte

Crear un joc de rol de taula que representi la realitat on vivim i mostri les accions individuals que pot fer cadascú per millorar-la. Cada jugador adoptarà un rol concret que es desenvoluparà en aquest espai fictici. El joc tindrà lloc en un context inventat (el poble de Viladunull), però la dinàmica serà un mirall del món en què vivim, influït per les relacions socials que envolten els participants en la vida real. Els joc de rol són d’origen social i, per tant, el seu rerefons també ho és.

Funcionament del joc

Aquest joc parteix d’un context desigual en un principi però, al llarg del transcurs de la partida, es donaran situacions per tenir la possibilitat de generar un canvi a petita escala des de l’àmbit d’influència de cada jugador. A mesura que s’avanci, per tant, s’evidenciarà com les accions individuals afecten positiva o negativament a la col·lectivitat.

Igual que en els jocs de rol, a cada jugador se li atribuirà un personatge concret i un rol que haurà de fer-se seu. Per mostrar aquesta desigualtat, alguns jugadors tindran ja des d’un principi més privilegis que d’altres, cosa que els permetrà, a primera vista, avançar i guanyar amb més facilitat. Al llarg del joc, els participants es trobaran amb situacions on tindran l’opció d’ajudar-se i col·laborar entre ells. El joc només es podrà acabar un cop s’hagi convertit en un context equitatiu i just.

Formalment, la base és semblant al joc de l’oca. Hi ha una casella de sortida, un recorregut lineal i una meta. Qui hi arribi primer, guanya. Els jugadors poden avançar amb un dau.

Com que representa que el joc es troba en un context social semblant al nostre, hi ha un element d’intercanvi, és a dir, una moneda. D’aquesta manera, es pot quantificar o mesurar el privilegi de cada jugador. Com més privilegi té, més facilitat té d’avançar.

El primer pas serà atribuir el rol de cada jugador. Hi haurà una pila de targetes amb la descripció de cada un. A l’atzar, s’atribuiran els rols i privilegis de cadascun dels participants.

A mesura que avanci el joc, s’aniran trobant amb situacions on tindran l’oportunitat d’ajudar a algun dels altres jugadors o de col·laborar en millorar algun aspecte concret de la situació que es planteja. Tot i això, requerirà perdre una part de la seva “riquesa” o, per exemple, estar 3 rondes sense tirar en cas que no es tinguin elements d’intercanvi.

Un cop estiguin a punt d’arribar a la meta, hi haurà una casella que avaluarà la situació de la partida i deixarà passar o no el jugador fins al final. Només podrà continuar si tots els participants estan mínimament en les mateixes condicions. Si no és així, el jugador haurà de tornar a la casella de sortida. D’aquesta manera, haurà de tornar a començar sent conscient que no podrà guanyar si no estan tots els participants equilibrats. A mesura que els jugadors vagin arribant, s’aniran adonant de la dinàmica real del joc de rol i només podran guanyar col·laborant entre ells.

Elements del joc

1. TAULER
2. CARTES:

• • Normes del joc (din A5).
• •  Cartes explicatives de cada casella (la primera carta on s’explica el punt de partida del joc és un di A6 i les altres un din A7).
• •  Cartes de sort, tot i que pot ser bona o dolenta (din A7).
• •  Cartes d’intercanvi on es dona la possibilitat de generar algun intercanvi amb un altre jugador (din A7).

3. FITXES:

• Dos tipus monedes: verdes i taronges. Les taronges valen el doble.
• Fitxes per a cada jugador per avançar pel taulell.

Context narratiu

El joc tindrà lloc en un poble fictici anomenat Viladunull, on les dinàmiques són semblants a les del context social que coneixem, però els habitants només tenen un ull. La seva “missió” en el joc és anar a trobar un ull màgic, que els farà veure la seva realitat des d’altres punts de vista, sense tenir només en compte els seus interessos personals.

Conclusió

Dissenyar una baralla de cartes era una idea que rondava pel meu cap des de fa temps. Així que construir un joc de taula complert ha sigut tot un repte. Un cop vaig tenir el concepte del joc clar, el més difícil ha estat formalitzar-ho tot i saber equilibrar la part semàntica i la visual.

Ha acabat sent més estructurat del que havia pensat en un principi però, partint d’aquesta base ja construïda, crec que a mesura que s’hi vagi jugant pot anar canviant i evolucionant el funcionament del joc i les normes preestablertes. El fet de crear un transcurs narratiu i unes normes molt concretes, m’ha ajudat a poder controlar i formalitzar la meva proposta. De totes maneres, això no vol dir que no es puguin modificar o s’hagi de tallar la creativitat dels participants. Al cap i a la fi, el joc és dels que hi juguen.