receptari 2019/20

STATEMENT

A l'hora de viatjar, triem qualsevol punt de destí per experimentar el nervi, de la vigília del sortir de casa. Casa és l'arrel, la que ens fa sentir d'una banda pertinença a un lloc geogràfic i d'altra banda responsabilitat envers aquest que ens ha gestat, criat i protegit.

Quan partim, comencem a topar amb estructures, colors i gustos que a poc a poc ens fan entendre que no estem aïllats sinó que formem part d'un gran col·lectiu que, amb les seves variants geogràfiques, també gesta, cria i protegeix.

Amb l'intercanvi d'habituds, enriquim la parla, l'oïda, la vista, el gust, l'estructura de pensament... i aquest augment de sensibilitat no es fonamentarà mai en el cost monetari que hem invertit per arribar a les coordenades, sinó en el temps que ens ha suposat arribar a integrar aquestes habituds, així també a partir d'ara gestant-les, criant-les i protegint-les.

El temps natural que triga un aliment a créixer; el que triga el fruit a donar-se per alimentar un altre ésser; sense intervencions més que per la cura, és el que dóna sensibilitat a les vides. La proximitat entre la sortida de casa i la tornada a donar aliment, geogràficament és relativa al temps que disposem per conservar-nos amb vida, la qual dependrà de la sensibilitat rebuda durant la nostra gestió, criança i protecció.

Fins la tornada a l'arrel, com qui fa de flaneur per l'espai que disposem per recórrer, el manteniment de la vida es tractarà d'un procés relacional que alimenti, curi i calmi el nervi, per una altra vegada gestar, criar i protegir.

Títol : Receptari 2019/20

1. IDEA / Punt d’inici

Punt de partida: 

La primavera de 2019 teníem permesa la mobilitat total de circulació. Tot just conèixer-nos, davant l’haver d’estar geogràficament separat.de.s durant un any, vam decidir anar-nos trobant viatjant. 

Mentrestant, compartíem l’interès de l’alimentació i la nutrició, una de les maneres més físiques i orgàniques de compartir amb l’Altre.

Perquè volem fer això:    

Per repensar les feines essencials. (menjar, agricultura, és una feina essencial i molt poc valorada)            

El context de reclusió obligada que hem viscut ens ha obligat a ser més conscients del nostre radi local. El temps que disposàvem de sobte ens permetia pensar l'origen de cada producte: comprar les verdures i els ous a pagès o la cooperativa més propera, abans que a qualsevol supermercat perquè fos més còmode comprar tots els productes necessaris d'una tirada. Comprar el cereal a granel, al adonar-nos que d'altra manera, la paperera del plàstic s'omple desmesuradament. Fabricar detergent casolà sense químiques industrials, etc.

Referents:
Sobre els referents dels quals hem treballat i hem rebut influències, han estat molts però ho podem resumir en tres.

En primer lloc, el catàleg de l'exposició ‘Cold Cuts’, de John Knight, en el que també s’agafa el format de receptari, transporta a l'espectador a diferents escenaris del món i aborda la identitat d'aquests països a través de la seva tradició culinària. El treball emfatitza el problema de l'impacte imperialista, especialment des del punt de vista Nord-americana, en aquestes cultures. En el nostre cas, ens ha servit per trobar un motiu transversal entre totes les receptes. John Knight ho troba en diferents personatges històrics, nosaltres ho hem fet a través dels llocs en els que hem estat en un cert període de temps.

També ens ha servit el treball de Sophie Calle, ‘Chromatic Diet’. En aquest cas, la influència ha sigut molt més notable en la qüestió estètica, sobretot en la forma en la que es presenten aquestes receptes. Utilitza una estètica simple en la que només es mostra una foto del plat en qüestió i un escrit lo més breu possible sobre el plat. També, la idea de plantejar-ho com un menú. 

I finalment, en la mateixa línia, Samuel Herzog. Aquest artista suis escriu i treballa sobre la seva vida real i i la cuina, els dos temes principals tractats en el nostre receptari. Des de 2016, realitza fotografies de taules preparades a base diferents menjars i salses, va estudiar infinitud d’espècies, creava receptes, va inventar-se una illa on cultivar espècies. La tria de les espècies és molt important i una completa ficció, on també introdueix qüestions polítiques, tries socials.

Com aquestes artistes, en podem trobar tantes altres com Daniel Spoerri, Rirkrit Tiravanija, el col·lectiu Nyamnyam o el receptari ‘Dinner with Georgia O’Keeffe.

Perspectiva/Narratives:
Llibertat de circulació de persones. Tancar-nos un temps a l’any ens serveix per posar ordre, trobar estructures, en el nostre cas donar forma a un projecte en el qual, durant el temps de  mobilitat vam recopilar la informació, i en el temps de no-mobilitat el reflexionem i ordenem. 

Economia ecofeminista: circuits curts consum, productes de proximitat, reducció del plàstic i la matèria industrial…

Recursos/Eines:
Aquest treball es pot dividir molt clarament en dues etapes, abans del confinament i després, per tant, els recursos que hem tingut a l’abast també es divideixen. A grosso modo hem utilitzat el recurs del procés, en tant que hem estat tot el primer temps adquirint informació, i finalment en el moment de pausa és quan ens hem tancat amb allò après i donat forma a un format final que no estava pensat a priori, més enllà de saber que seria un receptari.

Abans vàrem disposar de tot tipus de condicions i eines, principalement, el motiu que possibilita el projecte, que és el viatge, estàvem un una situació de lliure trànsit que també aprofitarem per nodrir-nos, així com biblioteques i d’altres tipus d’arxius dels quals agafar referències. 

Després del canvi, quan tot això es veu limitat desmesuradament, ens hem hagut d’arreglar com hem pogut a base d’ordinador, tutorials de youtube, tutories online i cuina així com les eines digitals per l’edició.

2. Formalització

Metodologia de treball:
A nivell humà, la forma de treballar ha estat a distància, clau en aquest treball, a base reunions constants entre nosaltres i professor.e.s, quan ens anàvem replantejant els projectes. També hem treballat constantment el repartiment de feines a l’hora de crear el contingut, en l’hora de crear les receptes, els collages i els textos. 

A nivell tècnic, la distància i el fet d’estar a casa ens reduïa les possibilitats al fotomuntatge, l’sketch o la fotografia en el cas del retratar els aliments.

Imprevistos/variacions:
El principal problema que ens hem trobat a mesura que hem anat treballant, més enllà de la separació física, ha estat el qüestionament per part de les docents o tutor.e.s de la falta d’un tema en el que s’emmarqués el projecte. Això ho hem anat treballant fins que hem moldejat un receptari que més enllà de la cuina reflexiona sobre el temps en el que està portat a terme. Es basa en la llibertat de circulació, en el procés de treball condicionat per un context com el d’avui, en el collage com a arxiu d’experiències i en la memòria a través de la fotografia.

3. Conclusions

Línies de treball/ Treball en el futur: L’objectiu final és acabar fent una exposició que envolti la cuina i el menjar. Aquesta estarà vinculada a l’Estètica Relacional.

Autoavaluació