RGB

Submitted by print-g3-19-20 on Mon, 03/16/2020 - 22:29

Ariadna Costa

RGB

     (Realidad Generada i Blindada)

"Creer en el mundo es descubrir que fuera sólo hay una realidad injusta y dolorosa de la que nos cuesta tanto marcharnos que sólo lo hacemos agotando el último aliento de aire" (Garcés, 2016: 101)

RGB parteix de la necessitat de plasmar com a obra artística la nostra reacció al dolor, referint-me a aquell que surt del nostre camp de visió. Analitzar-me a mi i a la mateixa societat eurocèntrica en la qual vivim, que sembla estar anestesiada davant dels successos que fa anys que existeixen. Fent gran ús de les xarxes socials, l’interès és mostrar els filtres que tenim integrats als nostres ulls per tal de seleccionar la informació o les imatges que volem rebre. Intentar respondre a la pregunta: es pot ser feliç en un món que no ho és? Un món ple de runes, fronteres, tanques, i camps de concentració, on gran part dels seus habitants es veuen forçats a abandonar la seva casa per poder sobreviure. Analitzant abans de tot aquest mateix concepte de felicitat que creiem perseguir, i detectant la fina línia entre realitat i ficció quan fem aquesta mateixa tria cada dia, trobant-se en l’article a llegir, el canal a veure o el tweet que retweetejar.

Com si es tractés d’una espècie de voyeurisme des de la pantalla de l’ordinador, he pogut ficar el focus en les vides i les problemàtiques alienes per tal de detectar com són tractades mediàticament i evidenciar i acreditar la idea que diu que l’art contemporani no és més que un llenguatge sobre d’altres existents, una pràctica que es fonamenta en la veu dels altres, en les imatges dels altres, en aquells fragments de vida robada d’altres persones, com bé diu Juan Martín Prada al programa Metrópolis - Poéticas de la conectividad (2020).

El desenvolupament del meu treball però, indaga sobre les maneres en què intentem ser felices en un món que no ho és. Potser, la manera que tenim d’esquivar tot aquest dolor és creant la nostra pròpia realitat, creient en un món que no és el de tothom sinó nostre. On nosaltres, com a subjectes i creadores, d’entre tota la informació que actualment tenim a l’abast, que és molta, tenim el poder de seleccionar i controlar tot allò que entra a la nostra bombolla, al nostre coneixement. Amb això no vull dir que no existeixi la tragèdia, al contrari, existeix i és visible però potser no ho és si la veiem amb un determinat filtre que l’emboira i la fa borrosa, la pixela. Un filtre que actuaria com a anestesiant, que convertiria un vermell en un verd i que ens endinsaria dins d’univers que no seria universal.

L'ús digital de l'RGB m'ha atorgat aquest filtre que tant anhelava i m'ha permès jugar amb les imatges tapant-les i destapant-les, creant així una distorsió de la realitat i de la percepció. La meva intenció doncs és revelar aquest filtre que portem associat mitjançant l'elaboració d'un Flip book i d'unes càpsules informatives en format GIF. D'aquesta manera, agafant Twitter com a arxiu, poder generar una realitat difosa quan l'espectador està navegant per les pàgines del Flip Book o està fent circular un GIF.

Flip BooK RGB

Compte de Twitter amb els GIFs: https://twitter.com/RGB96959447

BIBLIOGRAFIA

Garcés, Marina, (2016). Fuera de clase. Textos de filosofía de guerrilla, No future. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

Palller, María. (2020). Metrópolis- Poéticas de la conectividad. RTVE.

Arxius / adjunts: