al barri.

Conclusions.

'al barri.'  es pot considerar com l'inici d'un treball molt més ampli. L'interessant per un projecte d'aquest tipus seria tractar directament amb diversos veïns i veïnes de diferents perfils i edats, conèixer la seva relació amb el barri, i així poder fer, des del recull d'un conjunt d'experiències personals, de múltiples subjectivitats, una lectura més acurada del que és la vida local al Poblenou. Tot i que en un principi la intenció era plasmar el relat de dues veïnes per donar una mirada una mica més àmplia, per com s'ha anat desenvolupant el treball, la situació causada per la pandèmia i les eines de les que he disposat, ha resultat en una petita publicació que contextualitza breument en la història del Poblenou i l'experiència personal d'una veïna, l'Ale.

Malgrat això, gràcies a les dificultats que han anat sorgint al llarg del semestre, trobo que el procés de treball ha sigut molt enriquidor ja que m'ha obligat ha ser resolutiva i buscar alternatives on, en una altra situació, no les hauria buscat. Així doncs, aquesta publicació m'ha servit per familiaritzar-me molt més, i en certa manera "reconciliar-me", amb el tractament digital de la imatge i, d'altra banda, per fer-me preguntes a mida que maquetava respecte a la construcció d'un relat a través d'eines visuals: com plantejar-lo?, des d'on es construeix?, com plasmar-lo el més honestament possible?, com formalitzar-lo visualment sense que sigui banalitzant?

Formalització.

Des del primer moment he volgut que la publicació adquirís un to proper, que tingués un vincle directe amb la persona i l'espai dels que estava parlant, perquè penso que és la manera més honesta de tractar un tema com aquest. Per això mateix vaig decidir parlar sobre el Poblenou, ja que és un barri amb el que he tingut força vincle al llarg del temps i on actualment visc, i d'altra banda, em vaig centrar en el relat de l'Ale perquè és veïna del barri des de fa anys i, a més, amiga propera.

La dinàmica de treball ha seguit aquesta línia en la mida del possible, tenint en compte que s'ha desenvolupat en context de confinament. En un principi la idea era trobar-me personalment amb la persona amb qui treballaria, recollir del seu testimoni i fotografiar-la en format analògic als diferents espais dels que em parlés. Donada la situació causada pel COVID-19, aquesta metodologia va passar a desenvolupar-se de manera virtual, tant la part del recull del testimoni, que ha estat duta a terme a través de videotrucades, com la del contingut més visual. En aquest sentit vaig servir-me de les imatges que podia aconseguir sobretot a través d'Skype, Google Maps, Google Earth i Instagram, i la seva edició digital amb Photoshop. A més, el fet que l'Ale m'hagi facilitat part del seu material fotogràfic del Poblenou per poder utilitzar-lo durant la maquetació ha sigut un factor clau en el desenvolupament de la publicació. 

Punt d'inici.

'al barri.'  és una publicació autoeditada que fa una mirada a com ens relacionem amb el nostre barri dins una gran ciutat com és Barcelona. En l'acte de desviar la mirada de la Barcelona turística, especulativa i cosmopolita, i portar-la a la vida local, als barris, l'objectiu principal d'aquesta publicació és reivindicar-los com les zones habitades i els nuclis vitals pels veïns i veïnes dins la gran ciutat. Així, es contempla el centre de la mateixa com un conjunt d'espais que la seva prioritat no és ser habitats, sinó el benefici econòmic ja que «las fortalezas urbanas no comprenden ya edificios aislados sino zonas enteras o centros urbanos, ocultando su carácter de fortaleza al diluirse inocentemente en el plano de la ciudad».

La publicació es troba acotada dins el marc del Poblenou, antigament una de les zones fabrils de la ciutat que, des de l'any '92 amb la celebració dels Jocs Olímpics, ha passat per múltiples processos d'especulació urbanística com són la construcció de la Vila Olímpica i el Parc del Fòrum, i el desenvolupament del pla 22@, iniciat a principis dels 2000 i encara en marxa. Aquest context ha fet que el barri, igual que molts altres a Barcelona com el Raval, Gràcia o Poble Sec, vegi com poc a poc la gentrificació guanya terreny i la seva vida local es deteriora.

En el cas del Poblenou el resultat és l'enderrocament d'edificis per la construcció d'hotels, oficines i pisos de luxe, obligant a alguns veïns i veïnes a deixar les seves llars, en paral·lel al tancament de petits negocis de barri que són substituïts per cadenes, molts cops centrades en la venda del "producte de moda". Així és com, encara avui, s'encareix el preu de l'habitatge i el cost de la vida al barri, fent que les persones que hi habitem ens veiem desplaçades en favor d'aquest benefici econòmic.

Com és obvi tota aquesta situació afecta a la relació que els veïns i veïnes del Poblenou establim amb el barri, ja que no s'ha d'oblidar que la ciutat és un espai geopolític on s'estableixen dinàmiques que regulen i regeixen les formes que tenim de transitar-la i habitar-la, tant a nivell general com pel que fa als petits nuclis que la conformen. Així doncs, 'al barri.' fa una lectura d'això des de la subjectivitat, és a dir, a partir de l'experiència personal, per tal de parlar del barri no només com a territori sinó com una forma d'entendre'l i, en conseqüència, de transitar-lo i relacionar-s'hi.

Referents teòrics i artístics.

Abril, L. (2016). Lobismuller. Barcelona: RM Verlag.

Antich, X. i Ribalta, J. (2008). Rutes metropolitanes per la nova Barcelona. Barcelona: MACBA.

Ardenne, P. (2006). Un arte contextual: Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. (1a ed.) Múrcia: Azarbe.

Banal, I. i Canudas, J. (1995 - 2005). Hospital 106, 4t 1a: El lloc i el temps. Barcelona: Actar.

Fleck, S. (2019) Gent del barri: el Poblenou. A Sense ficció. Barcelona: TV3. Recuperat de https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/gent-del-barri/video/6037214/

Garcés, M. (2011). La honestidad con lo real A A. de los Ángeles (Ed.), El arte en cuestión. València: Sala Parpalló.

Peran, M. (2015). After Landscapes: Ciutats copiades. (1a ed.) Barcelona: Universitat i Ajuntament.

Rosler, M. (2001). Si vivieras aquí. A P. Blanco, J. Carrillo, J. Claramont i M. Expósito (Ed.), Modos de hacer: Arte crítico, esfera pública y acción directa (p. 173 - 204). Salamanca: Universitat.

Sesita [sesitaxx]. (2020 abril 24) fanzine inexistente sobre los días que nunca existieron [post d'Instagram]. Recuperat de https://www.instagram.com/p/B_W1UZZDREP/