Cuál es su fobia? Cuál es su miedo?

El meu projecte consisteix a enregistrar quines pors i fòbies té la gent en l'actualitat.

Les pors i les fòbies són elements que sempre han estat presents en la història de la humanitat: poden tenir un sentit de comunitat, més universals (quan un grup les comparteix), com per exemple, actualment, la por al coronavirus, o poden tenir un sentir unipersonal: parlaríem, aleshores, de les fóbies. Amb les fòbies, però, portant-les a la llum, es normalitzen i també poden agafar un caire més universal. Més comú.

Però, canvien aquests conceptes depenent del gènere i de la mirada generacional? Quines són les més comunes i quines es podrien potser considerar com generals i de comunitat?

Aquest projecte es posa en funcionament mitjançant una enquesta anónima. En aquesta es pregunten l'edat i gènere de l'enquestat, així com, quines són les seves pors i fòbies i si en coneix el seu origen. Amb les respostes es genera un recull amb el qual es crea un llibret on es veu la informació de l'enquestat (és a dir, edat, génere i les seves respostes) acompanyades d'una il·lustració individual per a cada por/fòbia. Encara que els conceptes es repeteixin, es fa un dibuix específic per a cada enquestat creant així un petit arxiu il·lustrat. Mitjançant la repetició es pretén veure quines respostes són les més comunes i si algun factor com podrien ser el gènere o l'edat hi té alguna cosa a veure.

Adjunto aquí l'enquesta per a la seva visualització: https://docs.google.com/forms/d/1mLY-CmN5qni5xKSSduzbPfcoiTmRtx7Qp0tLSenNPlw/edit

El format és DIN A5 doncs està pensat per a poder ser manipulats amb facilitat i perquè resuta interessant tancar elements tan grans i dominants de la vida en un espai petit, donant-li un cert aire claustrofòbic a les imatges.

Les il·lustracions estan creades amb Krita en una tableta Wacom Cintiq 16.

REFERÈNCIES

- GOYA i JUNJI ITO

D'aquests dos artistes m'he fixat en el fet que s'expressen en blanc i negre donant dramatisme a les seves escenes. Els dos són molt bons en crear una sensació d'horror; en "Els desastres de la guerra" de Goya a més hi trobem tristesa i en l'obre de Junji Ito incomoditat. Volia extreure les emocions que ells transmeten per poder intentar crear una sensació de malestar en l'espectador.

- DANIEL DANGER

El que m'ha inspirat d'aquest il·lustrador a part de la seva tonalitat cromàtica doncs sovitnt utilitza un mateix color en diferents tonalitats per a les seves imatges, és la seva llum. En moltes de les seves il·lustracions apareix un únic focus de llum que afecta a tots els elements il·luminant-los o deixant-los en la penombra ajudant, així, a crear una atmosfera teatral, una aura de misteri i de dramatisme que m'interessen molt per al meu projecte.

METODOLOGIA

La meva idea parteix de l'enquesta anònima feta a tanta gent com em sigui possible. L'enquesta consta de dos apartats. Els dos són quasi idéntics tret que es pregunten coses diferents. En un es pregunta per les fòbies i en l'altre es pregunta per les pors. En els dos es qüestiona per al seu origen però es manté com a opcional en el cas que algú no se sentís còmode explorant aquests temes. L'enquesta que, com ja s'ha esmentat abans és totalment anònima, es calssifica mitjançant gènere i edat. Amb aquesta distinció pretenc intentar veure si hi ha semblances i similituds entre persones d'un mateix grup. 

Un cop rebudes els diferents resultats el següent pas es divideix, altre cop, en dues parts.

La primera tracat de crear una il·lustració que tingui relació amb la resposat de l'enquestat però a la qual també si afegeixen interpretacions pròpies, doncs, algunes respostes on apareixen temes més generals, hi ha ua clara part d'interpretació envers a com jo percebo i com m'afecten les seves pors/fòbies.

Aquestes imatges només estan creades amb una paleta de colors molt reduïda que consisteix en blanc, negre i tons rosats, només en alguns dibuixos per tal de trencar una mica amb la monotonia cromatica. Aquesta restricció en el color es deu al fet que no volia planetejar il·lustarcions que estiguessin farcides de diferents tonalitats i gammes perquè el tema que tracto és un tema desagradable, que incomode i, posar una gran varietat de colors, hauria fet que es perdés la foscor del concepte transformant-lo en una cosa quasi agradable.

La segona part, es centra en es respostes dels enquestats. A la pàgina al costat de cada il·lustració hi apareixen aquestes respostes per poder veure la relació amb la imatge i com expressen els participants les seves pors/fòbies. La font que s'utilitza en tots els apartats és la mateixa tant per a donar una sensació d'unitat com per emmarcar els dibuixos i les paraules en un mateix espai. La part visual més important en les respostes recau en el fet que s'intenta transmetre la pròpia por/fòbia no només amb el significat dels mots sinó que també en com estan col·locades i la seva transparència. Daquesta manera per transmetre el mateix missatge utilitzem dos mètodes aparentment diferents. 

L'últim element que apareix és l'edat i el gènere de l'enquestat que es manté per a poder establir la relació entre els diferents participants en cas que n'hi hagi una. 

CONCLUSIONS

Ha sigut molt interessant veure com algunes de les respostes es repetien amb subtils variacions o com algunes es mantenien, d'acord amb l'edat de l'enquestat perquè versaven sobre els estudis o pensaments que normalment s'associen amb les inseguritats de la gent jove. També ha resultat molt curiós veure diferents fòbies i pors, així com intentar crear imatges que, en part, també m'afectessin encara que no comparteixi les meves pors amb l'enquestat. 

Aquest treball, però, no està complet; el repte final recau en poder aconseguir totes les dades possibles per poder crear una guia enorme que reculli les diferents respostes d'un ampli i divers grup de població. Aquest projecte és, doncs, un bon inici per a desenvolupar-ne un altre molt més extens.