Tatuatge
HISTÒRIES SOTA LA TINTA
Punt d’inici
A mida que feia tattoos em vaig adonar que moltes persones m’explicaven la història de perquè s’ho feien: per ideologia, per immortalitzar un record o una persona... Per a tots ells no és només una qüestió ornamental, implica un significat, i fins i tot un desig. Aquest ha estat el punt de partida d’aquest treball, fer un llibre d’artista amb totes les històries que m’expliquen acompanyades de la seva il·lustració simplement fent la pregunta “per què te’l vas fer?”.
Les il·lustracions interpretaran lliurement la seva història, sense tenir en compte el disseny que han triat, però respectant-ne el sentit. Després faré un llibre d’artista digital amb els seus testimonis, serà un llibre que combinarà l’aquarel·la, el tatuatge i la història de la persona.
El tatuatge ha estat en el decurs del temps un vehicle d’expressió cultural i simbòlica, però el camí ha estat difícil ja que la història del tatuatge ha estat llarga, convulsa i difícil. Com a vehicle d’expressió ha estat i continua sent art. El seu ús s’ha popularitzat molt avui en dia, més aviat com un fenomen global vinculat a la moda o a una extensió d’aquesta, com una moda que perdura i que ha passat de ser un símbol de transgressió (moviments hippies o punks) a una expressió normalitzada que ha evolucionat a Occident. Aquí, les darreres generacions s’expressaran a través del cos d’una manera molt més potent que les generacions anteriors.
Per a la gent de la meva generació és una elecció lliure i del tot acceptada però la societat l’estigmatitza, perquè els prejudicis socials són encara molt generalitzats. Avui en dia sembla que hi ha més tolerància tot i que continuen havent-hi molts detractors. Però és una realitat, hi ha gent que es tatua partint d’una visió estètica, purament ornamental, però molts d’altres es tatuen amb un rerefons personal que els fa sentir lliures i diferents, els fa recordar i immortalitzar allò que la seva pell ensenya i totes dues postures son totalment respectables o si més no, ho hauria de ser.
No estigmatitzem els tatuatges i els seus portadors, deixem que cadascun lliurement decideixi què fer amb el seu cos i sobretot què fer amb la seva pell. Que el tatuatge serveixi per expressar els nostres desitjos i les nostres pors, que sigui una forma de marcar la diferència, una marca de pertinença, una decoració o el cadascú senti sense complexos.
Per pintar sempre trobo en Goya el meu referent, l’obra que més em fascina són els gravats i l’etapa de les pintures negres, on captura l’horror amb una expressivitat increïble. M’he inspirat també en dues pintores surrealistes, Remedios Varo i Leonara Carrington, que amb els seus móns fantàstics i màgics aconsegueixen que mai et cansis de buscar detalls dins els seus quadres. També en Francis Bacon amb els seus personatges a punt de perdre la humanitat; en la calidesa i en la tècnica d’Hasegawa Tohaku que estimula la imaginació; en les aquarel·les d’Schalk van der Merwe que emocionen; en els paisatges onírics de Jacek Yerka; en els malsons d’Odilon Redon i d’altres com Alberto Giacometti, Lucian Freud, Egon Schiele, Zdzislaw Berksinski o Malcolm Liepke que són sempre els meus referents.
Dins el món de la il·lustració m’inspiren Robin Norman amb els seus personatges desdoblats i tristos que des del blanc i negre ens transmeten angoixa, ansietat i patiment i Oyvind Lauvdah que explora el fracàs, l’alienació i l’ésser amb la seva obra també en blanc i negre.
I per finalitzar els meus referents en el món del tatuatge són: Lauren Hellier, coneguda com a Lozzy Bone, amb els seus motius florals, elements mitològics i de l’Edat Mitjana com varetes o pocions màgiques; Jack Ankersen amb tinta negra i degradats molt delicats en composicions de gran disseny i de tipus realista; Pikka Cool Cool Tattoo, amb els seus tatuatges de colors inspirats en el món manga infantil, amb contorns negres molt marcats i colors cridaners i figures planes sense perspectiva; Felix d’Huys, conegut com a Felix de Kapitein, amb obres de gran impacte visual i composicions molt grans, fosques i elegants inspirades en mites i llegendes antigues; Susanne König, coneguda com a Suflanda, amb tattoos de temàtica animal carregats de fantasia, amb tinta negra i contorns marcats i carregats de detalls i Leah Samuels que es decanta per motius florals i animals en tinta negra emmarcats en un contorn prim.
La meva intenció és que el protagonista del llibre d’artista siguin els testimonis de les persones a les que he tatuat. Que les seves històries siguin el fil conductor i el llibre el meu homenatge a la confiança que han dipositat en mi.
En aquest projecte artístic he realitzat setze tatuatges i setze aquarel·les que interpreten lliurement el seu significat. La sèrie està treballada amb pintura a aquarel·la, en pastilles de la marca St. Petersburg: acuarela artist White Nights i gouache de la marca Talens-Plakkaatverf. El suport és el paper Artist: aguada estudio de 350 g, amb una mida de 42 x 29 cm. Tenia tota la informació necessària, els dissenys, els calcs, les fotografies, els testimonis i a partir d’aquí vaig començar els esbossos que han acabat en les pintures que composen la sèrie “Històries sota la tinta”. Els primers esbossos els faig en un llibre d’artista en el que perfilo el que seran els dibuixos a fer. Tot seguit torno a fer l’esbós en el paper d’aquarel·la i el perfilo en llapis de colors.
Amb l’Adobe InDesign he fet la maquetació perquè tots els tatuatges, els testimonis de les persones i les aquarel·les tinguin un espai conjunt, les pàgines d’un llibre. Un llibre per explicar les seves històries sota la tinta.
Formalització i producció
En aquest projecte hi haurà un llibre d’autor en el que hi figurarà el tatuatge en tinta negra i el seu equivalent en aquarel·la amb tècnica mixta. Trobarem d’una banda un suport viu, el cos, i de l’altra un suport de paper de mida din A3. A cada pàgina el protagonista ens explicarà la seva història, el seu testimoni, el perquè d’aquesta marca indeleble a la pell, seran imatges textualitzades.
El llibre anirà acompanyat d’un fons negre perquè així destaquin els colors de les pintures. I no només per això, hi ha una connexió entre el color negre i el títol, “Històries sota la tinta”, la tinta de tatuar, perquè els tatuatges que he fet sempre han estat amb tinta negra.
A la pàgina on es troba el text hi trobarem dibuixos de color blanc sobreposats al fons negre, que acompanyen la història i que estan relacionats amb l’aquarel·la. Són dibuixos petits que mai se solapen al text per facilitar la lectura. El llibre conta amb 45 pàgines i la maquetació ha estat feta amb el programa Adobe InDesign.
Per a mi aquest treball ha estat tot un repte. És la primera vegada que treballo amb l’Adobe InDesign i que maqueto. La experiència ha estat força profitosa tot i que em va costat engegar i crec que el resultat ha estat més que correcte.
Però tot i així, l’adaptació a la realitat ha estat dura. Aquest any hem aturat les classes a causa del confinament per la COVID-19. No només s’han aturat les classes, sinó que les nostres rutines i activitats han posat el fre de mà. Per tot això, hem patit una sèrie d’imprevistos a l’hora de produir les nostres obres, com falta de material, de recursos i inclús de motivació ja que ens vam veure fora del nostre lloc habitual de producció i sense sortir de casa costava trobar la inspiració per treballar.
Malgrat tot, a poc a poc, et fas a l’idea, el cos s’adapta i els treballs van endavant amb noves idees i punts de vista. El projecte ha finalitzat respectant la idea principal però crec sincerament que el resultat hagués estat un altre si tot hagués estat normalitzat.
Conclusions
És la meva primera creació d’un llibre d’autor digital i veig un nou món per aprofundir. Recopilar tatuatges, dibuixos i pintures de forma digital permet publicar-los i publicitar-los a Internet i amb la divulgació s’obre un possible nou camí laboral perquè arriba a molt més públic. La presentació és una eina fonamental i aquest projecte m’ha permès conèixer altres formes de fer-lo.
En aquest projecte també m’he posat a prova, sempre havia evitat fer obres en els que necessités programes informàtics. Vaig fer les il·lustracions de forma manual però a l’hora de fer el llibre necessitava fer servir l’Adobe InDesign. Els meus coneixements eren mínims però era necessari per poder tirar el projecte endavant.
Considero que ha quedat un treball complert en el que consta tot el que jo volia des del començament, un projecte en harmonia amb les pintures i els testimonis.
Webgrafia
Alcoceba Hernándo, José Antonio. El lenguaje del cuerpo a través del tatuaje: de la adscripción identitaria a la homogeneizadora democratización de la belleza. Madrid: 2007. Cultura y lenguajes juveniles. Revista de estudios de juventut núm. 78. Capítulo 5. NIPO: 208-07-005-8. [Consulta: 8 de març de 2020]. Disponible en:
http://www.injuve.es/sites/default/files/revista-78-capitulo-5.pdf
Porzio, Laura. Skinheads: tatuaje, género y cultura juvenil. Madrid: 2004. Revista Estudios de Juventud nº 64/04. ISSN: 0211-4364. [Consulta: 4 de març de 2020]. Disponible en:
Sierra Valentí, Xavier. Tatuajes. Un estudio antropológico y social. 2009. Piel. Localitzador web: 288.545. [Consulta: 14 de març de 2020]. Disponible en:
https://docplayer.es/21722584-Tatuajes-un-estudio-antropologico-y-social.html
