INSTANTS DE NATURA

LA NATURALESA

La naturalesa és aquella part ineludible del ser, de l’origen de la vida i al mateix temps la seva antítesis. Naturalesa com a principi i fi, conjunt de bellesa admirable que per més que s’obviï no dona peu a la indiferència. És el principi de vida sense el qual la resta no seria més que utopia inimaginable. Són les formes atzaroses que crea el medi, les que sense ambició de lògica o sensates, configuren les geometries perfectes i imperfectes que som capaços de veure i estimar. Que ens fan sentir.

M’agrada analitzar cada element que veig i, sobretot, la natura, que és la meva fixació. Surto al carrer i m’aturo a veure cada arbre, cada flor, cada fulla, cada branca. Miro les formes que creen entre elles o no, al entrellaçar-se. Deixo que, per si sola, ella parli amb mi i intento comprendre tot allò que puc.

PLANTEJAMENT

Partint del plantejament que cada obra té el seu punt d’interès, el meu projecte fotogràfic es basa en la natura amb l'objectiu de l'experimentació, tant tècnica com experimental. Un cop adquirits els coneixements tècnics, he volgut crear un diàleg entre l'obra i l'espectador, sent aquest qui té l'oportunitat de sentir i viatjar lliurement a  través del que li transmet. No parteix d'una obra en el sentit figurat, així i tot reflecteix el significat de l'obra.

Cada imatge que fotografio està disposada d'una manera reflexionada però igualment deixa que l'atzar actuï i completi el resultat. Al caminar decideixo que l’atzar em sorprengui i em faci veure arbres realment especials. Així doncs, després de la reflexió i l'atzar, l'espectador té la possibilitat d'entendre l'obra de manera única, perquè, igual que ningú sent com un altre persona sent, la fotografia en si mateixa no ha de fer sentir de la mateixa manera, exclusiva i única. Un diàleg aïllat entre artista i l’instant; entre l’instant i espectador. Un diàleg indiscutible i per si mateix ple d'individualitats. Parteixo del concepte natura com a element primordial i bell.

METODOLOGIA

La fotografia és l’eina que em permet reinterpretar el món a través de la geometria natural.  A través de la línia i la forma busco la meva essència com artista. La natura, per mi, no és només el concepte de localització a les afores de la ciutat. Està present a tot arreu. Ara mateix, aquí, i en cada alè.  L’art és l’eina que em permet entendre la,  explorar la, contemplar la i representar la. A través de la fotografia intento fer una descripció de la percepció de món que visc i desitjo. En l’exploració i la confrontació directe entre la petjada creada per l’home i el món natural.

A través d’aquest arxiu d’imatges pretenc mostrar tot allò que està al nostre abast i sovint ignorem, la natura. Pretenc mostrar-la d’una manera diferent, integrar-la en el suport i aproximar-me a ell. Allunyant-me de la  habitual presentació en paper i naturalitzant el resultat gràcies a la presencia de les vetes en la imatge.

- PROCÉS I MAQUETACIÓ

Per tal d’assolir l’objectiu he fet diverses proves cercant i trobant el suport més adient tenint en compte la intenció del projecte. Vaig fer diverses proves amb fusta. El transfer va ser la primera, tot i que, el resultat no va ser el desitjat. Aquesta tècnica s’allunyava del principal propòsit, ja que es veia una clara diferencia entre el suport i la imatge, és a dir la imatge cobria pràcticament en la seva totalitat el suport impedint la seva integració.

Després de molts impediments vaig aconseguir fer impressions directes sobre fusta. Aquesta tècnica s’aproximava al objectiu. La impressió directa sobre fusta s’integrava. Les vetes eren visibles i formaven part de la imatge, els dos elements treballaven com un de sol.

Davant els resultats vaig decidir treballar amb les impressions directes sobre fusta i jugar amb elles. Davant les còpies definitives i el format d’aquestes vaig començar a pensar i a idear diverses maneres de presentar l’obra. Tenint en compte que el suport utilitzat anteriorment era una capsa, la primera opció va ser muntar-la de nou. Però aquí es plantejava una qüestió, si utilitzava les capses: aquestes serien capses contenidores? o capses buides? I perquè en aquest cas, quin sentit? S’aproximava al meu propòsit?

 Ràpid em vaig adonar de que m’allunyava del propòsit i donava un missatge totalment diferent. Així que vaig començar a fer diferents esquemes visualitzant la possible presentació de les diferents imatges. Aquests esquemes van donar molt de si, la paret em limitava així que vaig expandir horitzons tenint en compte el terra. Finalment, però, vaig decidir fer un mòbil amb les diferents imatges, un mòbil que es deixes caure del sostre. Amb imatges a doble cara on aquestes s’aniran movent gràcies al fil de pescar i  la brisa mostrant les diferents cares.