Divertimento

DIVERTIMENTO

Aquest projecte és un recopilatori de tot un seguit d'objectes d'una col·lecció pròpia i apropiada -en realitat, una col·lecció extreta d'objectes de col·lecció d'altres col·leccionistes, com ho són els meus pares- que adopta el format de les fitxes d’inventari, com a medi per la seva contemplació. Aquests objectes oscil·len entre peces d'ús quotidià personal i/o peces robades de les col·leccions dels meus pares, àvies i amics.

És un inventari tarós i absurd. Un catàleg que respon a correspondències i diàlegs entre passat i present, entre objectes i anècdotes, situacions i persones del meu entorn que poden ser reals o fictícies. Resulta un exercici especialment intern i familiar perquè és un joc íntim. En primer lloc, un discurs individual i, en segon lloc, un discurs pels lectors, que pot semblar més o menys interessant. 

S’ha fet ús de les eines i paràmetres típics emprats en les descripcions objectives d'objectes en contextos com ho són els museus -les fitxes que es fan per historiadors- per determinar la distribució de tot el conjunt d'elements que reuneixen el contingut dins del suport. El fet d'adoptar aquesta estètica seriosa atorga autenticitat al seu contingut. El contrast entre el missatge del producte -maquetació i tractament de les fotografies- i el contingut del relat fa més evident la seva desconexió -aliena i desconeguda pels lectors-. 

Què és això? Què és el que veig?

La informació que esdevé el contingut textual de cadascun dels objectes adopta el format del microrelat -a través de l’extracció de fragments d'altres textos, cites, conversacions amb la meva àvia o diàlegs de sèries, entre d’altres. És a dir, qualsevol tipus de contingut que estableixi correspondència -cal dir, subjectiva i colateral- amb l’objecte. El microrelat es construeix sota les premises que suposen els paràmetres bàsics utilitzats als inventaris reals: la resposta de cada apartat resulta una pista per esbrinar què és allò que observem. 

Es reflexiona entorn la idea de la col·lecció com a un discurs -en primer lloc- per a nosaltres mateixos, del gust per la varietat, l'acumulació de coses diverses i les motivacions del col·leccionista. És una manera de rememorar els Gabinets de Curiositats/Wunderkammer i revindicar el col·leccionisme en sí mateix. Ara bé, des d'un punt de vista personal, determinat per l'humor i la deliberació folgosa. És una voluntat d'irrompre dins l'obsessió per la taxonomia que moltes vegades pot significar el col·leccionisme i de fer xanxa, sorna, riure... amb aquesta seriositat i rigidesa per l'ordenació i categorització de les coses.

L'autenticitat és seriosa. Que m'apropiï de les col·leccions dels meus pares per fer-me'n una és autèntic?