texts_corregits

CORRECCIÓ TEXTS GRUP:

1. Ester Cabrera Solé

Resilio: "tornar enrere, tornar d'un salt, ressaltar, rebotar, sobreviure, risc, estrès, òptim, violència, abandó, saltar i tornar a saltar, recomençar, recuperació, superació, adaptats, capacitat, abordar ..." Un concepte molt representatiu lligat a l'ésser humà, que vincula mil i una paraules al seu significat. Tanmateix som capaços de qüestionar la nostra percepció, i convertir una cosa en altra nova. Les imatges són un recurs útil per trobar sentit a allò que volem dir, sense haver de dir massa. La ironia és l'eina que serveix per donar sentit a l'indret ocult de les coses.

2. Laura García

De vegades és imprescindible mantenir una actitud resilient per tal d’adaptar-nos a les dificultats que trobem a la vida. Considero que les persones del meu entorn més proper, de maneres molt diferents, han viscut situacions difícils de resoldre en les quals s’han vist especialment obligades a recuperar-se. A partir del llenguatge del còmic i la il·lustració, he representat les històries de cadascuna d’aquestes persones, els entrebancs que han trobat i les estratègies han seguit per superar-los.

3. Alba del Valle Altayó

Un xoc en la nostra realitat. Una malla que va augmentant, expandint-se fins que el teixit ja no es pot deformar més. Som matèria que es modifica o es romp. Aquest és el procés que ens permet sortir d’allò que ens lliga al dolor, l’estrès, la pèrdua, el canvi o el fracàs. Ens condueix a crear una versió transformada de nosaltres mateixos. No és una versió millorada ni una que ens aporti recompenses, perquè no podem ni ignorar la catàstrofe ni trencar-nos, només integrar i recomençar. Hem sobreviscut al risc.

4. Tamara Sala Ablameiko:

El fet de reproduir receptes mèdiques, infusions i plantes concretes no és per atzar. Mostra l'afany de superació de les petites malalties que ens impedeixen dur a terme la nostra rutina sense impediments, i que per tant, ens generen frustració. La intenció és identificar que em comporten aquests imprevistos a escala emocional, i catalogar-ho en una imatge aparentment simple, però carregada de sentit en cada acció que hi porto a cap. He escollit cada simbologia amb consciència, acceptant els malestars que he sofert recentment i que ens afecten a tots, com un refredat, una gastroenteritis o un mal menstrual, intentant apreciar de la manera més objectiva possible la realitat.

5. Paula Catalán Galán

Tots tenim cicatrius emocionals que marquen la nostra vida. Les pèrdues al nostre àlbum familiar, les vivències i dolors que es van acumulant amb el pas del temps. Però totes aquestes marques ens recorden lluites superades, i que seguim aquí. Depèn de cadascú afrontar les coses amb més o menys fortalesa, sense deixar que les onades de la tempesta t'enfonsin. Es tracta de sanar les ferides i treure d'elles quelcom positiu, que t'enforteixi. Fer d'aquestes empremtes part de la teva història i de tu mateix.

6. Sílvia Rodríguez Turmo

Podríem considerar la tècnica japonesa del kinsugi com la branca oriental del concepte resiliència. El kintsugi es basa en la reparació de ceràmiques trencades ressaltant les esquerdes amb una barreja de resina i or. Es tracta de fer visible la bellesa dins la imperfecció, la qual explica la història que ha viscut aquell objecte. M'apropio d'aquesta idea aplicada a la figura humana per ressaltar la fragilitat del cos, i la capacitat de resiliència que posseeix. Des del punt de vista wabi sabi, la bellesa està en les ombres, la senzillesa i la naturalitat.

7. Maria Gorgoll

Imatges intermitents que es torcen i barregen amb olors estridents i sorolls suaus, per fluir produint una bassa al fons del cap, mesclant-se amb la sang i les ferides passades. En aquest racó humit i gotejant, s’acumulen de forma inconsistent i bruta, les memòries i els records. La massa es torna llefiscosa i comença a serpentejar, s’estira indefinidament, sense trencar-se, i ens envolta fins que ens comencem a ofegar. Resistim perquè volem seguir vius, però l’únic que fem és alimentar aquesta càrrega que ens ofega, creant un fràgil equilibri en què ens convertim en esclaus de nosaltres mateixos.

8. Eric Duran

A partir de la noció d'identitat en el context de la segona generació migrant, treballo entorn de les representacions socials polititzades, per tal de plantejar un debat crític. Estableixo relacions entre tres punts neuràlgics– el vincle social, el familiar i l'individual– que es van subvertint segons les circumstàncies de l'experiència pròpia. D'altra banda, desconfiguro el meu rostre amb pinzellades, per simbolitzar el rebuig que cadascú es va creant socialment. Considero primordial prendre consciència dels propis actes des d'una perspectiva positiva.

9. Ainize Castillo

Una imatge desgarrada que evidencia l'anomenada supervivència del més apte. El primer exerceix una acció i deixa una marca a la jungla urbana. El segon, actua en dominància i s'hi sobreposa. Aquell primer, actiu i amb capacitat adaptativa, reprèn el seu lloc tornant a fer-se visible en un despiadat món hostil. Aquesta dinàmica es repeteix en multitud de formes i espais. Es tracta d'adaptar-se a l'entorn neoliberal, buscant l'èxtasi de la competència? Cercar una possible cooperació que faciliti avantatges evolutius? És un punt intermedi o cap dels dos?

10. Etna Alonso Carulla

La història, la memòria, els avantpassats i els records sempre hi són, si els fem vigents per defugir l’oblit; aquest relat visibilitza el passat a través d’objectes en desús. La meva rebesàvia es va quedar cega, a conseqüència d'un avortament, l'any 1931. Vivia a Barcelona, i després que diversos metges diagnostiquessin que mai més recuperaria la visió, un d'ells li va proposar que retornes a viure al seu poble natal. Pocs anys després, va esclatar la Guerra Civil, i ella fou l'encarregada de cuinar, i de rentar i cosir la roba dels oficials militars de la zona. Gràcies a això, ni ella ni els seus tres fills van passar gana, ja que el seu marit estava reclutat. Els seus objectes personals ens mostren la capacitat per superar adversitats, i ens expliquen el temps passat mitjançant les seves marques, tant materials com emocionals. Positivisme, insistència, freqüència. Al cap d'un temps, progressivament, va recuperar la vista.

11. Paula Pozo

El fil, utilitzat com a reparador literal i metafòric, sana les fulles rebutjades per la mateixa planta; les reconstrueix i amplia, produint un canvi i un valor estètic que els hi proporciona una altra vida després del rebuig. Relacionat amb la història de les tres filles de Nix, deesses filadores del destí: Cloto, Làquesis i Àtropos, encarregades de determinar la vida i la sort de les persones, tallant a cadascú el fil, quan la fi els pertoca. L'Eucaliptus, té fulles perennes i gran capacitat regeneradora, però una vida útil limitada. Ha estat valorat com un miracle per la seva ràpida crescuda, encara que avui és considerat una espècie invasora fora de la seva àrea originaria.

12. Jordà Porcel Pou

El meu propòsit és representar el concepte fracàs, que en el context occidental és una paraula amb connotacions negatives, però des d'altres punts de vista pot esdevenir positiva. Fracàs, prova, error: construeixo una imatge a partir d'altres rebutjades, oblidades o no seleccionades. La intenció és jugar amb tot aquest gruix d'imatges “fracassades" retallant i sobreposant, amb la finalitat de compondre una de nova i original.

13. Montse Carreño:

L’acció més freqüent que realitzem enfront d'una paraula poc coneguda o ignorada és googlejar-la: així acumulem un mar digital d'informacions disperses i sense jerarquia. Avui la nostra experiència d'accés a aquesta manera de saber immediat és atomitzada, com un flux de llenguatges infinit. El punt de partida no és una pàgina en blanc on escriure un text ex nihilo, sinó la recopilació, i combinació de fonts al fil del pensament. Aquest procés té un component visual –com el record–, i comporta la gestió dinàmica entre el sabut i l'assimilació del nou. La lectura arbitrària de continguts textuals, àudios o imatges relacionats a la noció resiliència, deriva en una transcripció reordenada i dialèctica, on el més significatiu reverbera per repetició.

Intro:

Força Fràgil és un oxímoron, un joc de paraules amb doble sentit. Una al·lusió a la fragilitat continguda en la fortalesa humana, suscitada en pensar entorn de les capacitats associades al neologisme resiliència. Un concepte cada cop més present en diversos àmbits, lligat a les nostres aptituds enfront de contexts hostils, destacant les habilitats de superació i enfortiment. Hi pensem des de perspectives i visualitats heterogènies, que reflecteixen les distintes realitats i personalitats a l’hora de subsistir indemnes, insegurs, o inclús reforçats.