Justificació texts

Correcció de texts: data límit divendres 7 de desembre a les 18h
Ordre de texts per la justificació: data límit divendres 7 de desembre a les 18h
Propostes de títol: data límit divendres 7 de desembre a les 18h
votació de títols: data límit diumenge 9 de desembre a les 18h (X=1 vot)

PROPOSTES TÍTOL:

1. re-silencis

2. Integrament enters X // Enteresa

3. Equilibri fràgil // Força Fràgil XXX// resistència fràgil //anti-FRÀGIL 

4. la resiliència pigmentada dels camaleons XXX

Eric:

5. Re-fêlure

6. Re- creació performática de la paraula -silencis

7.  Simposi sobre la performativitat Re-

Ester:

re-silentsre-incidents

TEXTS GRUP:

1. Tamara Sala Ablameiko:

El fet de fotocopiar receptes mèdiques, infusions i plantes concretes no és per atzar. El projecte mostra l'afany de superació de les petites dolències que ens impedeixen seguir amb aquella rutina que ens agradaria portar a terme sense impediments, i que per tant ens generen frustració. La meva intenció consta en identificar que em comportaven aquests imprevistos a escala emocional i catalogar-ho en aquesta peça recarregada de signes. He escollit cada simbologia amb consciència, acceptant els malestars que he sofert recentment i que ens afecten a tots, com un refredat, una gastroenteritis o un mal menstrual, intentant apreciar de la manera més objectiva possible la realitat.

2. Montse Carreño:

L’acció més freqüent que realitzem enfront d'una paraula poc coneguda o ignorada és googlejar-la: així acumulem un mar digital d'informacions disperses i sense jerarquia. Avui la nostra experiència d'accés a aquesta manera de saber immediat és atomitzada, com un flux de llenguatges infinit. El punt de partida no és una pàgina en blanc on escriure un text ex nihilo, sinó la recopilació, i combinació de fonts al fil del pensament. Aquest procés té un component visual –com el record–, i comporta la gestió dinàmica entre el sabut i l'assimilació del nou. La lectura arbitrària de continguts textuals, àudios o imatges relacionats a la noció resiliència, deriva en una transcripció reordenada i dialèctica, on el més significatiu reverbera per repetició.

3. Maria Gorgoll

Imatges intermitents que es torcen i es barregen amb olors estridents i sorolls suaus per fluir i formar una bassa al fons del cap, on s’acaben mesclant amb la sang i les ferides passades. En aquest racó humit, sempre gotejant, s’acumulen de forma inconsistent i bruta allò que en diem memòries i records.

La massa es torna llefiscosa i comença a serpentejar, s’estira indefinidament, sense trencar-se, i ens envolta fins que ens comencem a ofegar.

Resistim perquè volem seguir vius, però l’únic que fem és alimentar la mateixa massa que ens ofega, creant un fràgil equilibri en què ens convertim en esclaus de nosaltres mateixos.

4. Sílvia Rodríguez Turmo

Dins el concepte general de la resiliència, baso la meva imatge en la tècnica japonesa del kintsugi, podríem considerar-ho com la branca oriental de la resiliència. Com ja he explicat anteriorment, el kintsugi es basa en la reparació de ceràmiques trencades ressaltant les esquerdes amb una resina barrejada amb or. Es tracta de fer visible la bellesa dins la imperfecció, la qual explica la història que ha viscut aquell objecte. M'apropio d'aquesta tècnica aplicant-la a la figura humana per ressaltar la bellesa de l'imperfecte de l'ésser humà i la capacitat de resiliència que aquest posseeix. La bellesa vista des del punt de vista wabi sabi, una bellesa vista des de les ombres, des de la senzillesa i la naturalitat.

5. Paula Catalán Galán

Tots tenim cicatrius emocionals que marquen la nostra vida. Vivéncies, pérdues familiars, dolors que es van acumulant amb el pas del temps.

Però totes aquestes marques ens recorden lluites que hem superat, que seguim aquí. Depén de cadascún afrontar les coses amb més o ments fortalesa, sense deixar que les onades de la tempesta t'enfonsin. Es tracta de sanar les ferides i treure d'elles algo positiu. quelcom que t'enforteixi. Fer d'aquestes cicatrius part de la teva história, part de tu mateix.

6. Alba del Valle Altayó

Un xoc en la nostra realitat, una petita massa que es va fent gran, cada cop s’expandeix més i el nostre teixit ja no es pot deformar més. Som matèria que es trenca i es modifica. Aquest és el procés que ens permet aconseguir sortir d’allò que ens lliga al dolor, a l’estrès, a la pèrdua, al canvi o al fracàs, ens condueix a crear una versió modificada de nosaltres mateixos. No creem pas una versió millorada ni una que ens aporti recompenses perquè no podem ni ignorar la catàstrofe ni trencar-nos, només integrar i recomençar. Hem sobreviscut al risc.

7. Laura García

De vegades és imprescindible mantenir una actitud resilient per tal d’adaptar-nos a les dificultats que trobem a la vida. Considero que les persones del meu entorn més proper, de maneres molt diferents, han viscut situacions difícils de resoldre en les quals s’han vist especialment obligades a ser resilients.

A partir del llenguatge del còmic i la il·lustració, els àmbits en els quals acostumo a treballar, he representat les històries de cadascuna d’aquestes persones, els entrebancs que han trobat i quina estratègia han seguit per poder superar-los.

8. Eric Duran

La identitat es aquell individu que pertany a un lloc, un espai, un territori predeterminat, subjecte a les seves costums, tradicions i vincles, es aquell qui es reconeix per ella mateixa o pels altres.

A partir de la proposta escollida, investigo i treballo sobre la qüestió de la segona generació migrant, l’acte està en realitzar i qüestionar-se tres punts neuràlgics que es van subvertint segons les circumstàncies de la experiència pròpia, el vincle familiar, el vincle social i el vincle individual.

D’altra part, la des configuració a través de pinzellades als rostres suposen aquest rebuig que es va creant en un mateix en la societat. Considero que la qüestió està en ser conscient dels seus actes i veure-ho des de un altra perspectiva. El projecte es presenta com a punt de partida que expliquen de manera gràfica aquestes discussions internes entre cultures.

Correcció:

A partir de la idea de la identitat, prenc com a punt de partida, la difícil qüestió sobre la temàtica de la segona generació migrant. El meu propòsit de cara al futur és investigar i treballar sobre les relacions en les quals la societat els representa com a persones polititzades (fills d’immigrants). 

Al mateix temps, lligo i realitzo sobre les relacions i vincles que s’estableixen entre tres punts neuràlgics que es van subvertint segons les circumstàncies de l’ experiència pròpia sobre el vincle familiar, el vincle social i el vincle individual.

D’altra part, desconfiguro el meu rostre a través de pinzellades que suposen el rebuig que es va creant en un, dins de la societat. Considero que la qüestió principal se centra a ser conscient dels actes d’un mateix i en veure-ho des d’una perspectiva més positivista. El projecte es presenta com a una possible obertura cap al debat i  a la crítica sobre la qüestió de la segona generació migrant.

9. Ester Cabrera Solé

 Resilio «tornar enrere, tornar d'un salt, ressaltar, rebotar, sobreviure, risc, estrès, òptim, violència, abandó, saltar i tornar a saltar, recomençar, recuperació, superació, adaptats, capacitat, abordar, …»
Un concepte molt representatiu lligat a l'ésser humà, capaç de vincular mil i una paraules a un significat.  Tanmateix capaços som de qüestionar la nostra percepció i convertir una cosa en una de nova. Les imatges son un recurs molt útil per trobar sentit allò que vulguem dir sense haver de dir massa. L ‘ironia  es l’eina que serveix per trobar el significat a l’indret ocult de les coses.

10. Ainize Castillo

Una desgarrada imatge que evidencia l'anomenada supervivència del més apte. Un primer que exerceix una acció i deixa una marca a la jungla urbana, un segon que actua en dominància i s'hi sobreposa. Aquell primer, actiu i amb capacitat adaptativa, reprèn el seu lloc tornant a fer-se visible en un despiadat món hostil. Aquesta dinàmica es repeteix en multitud de formes i espais.

Es tracta d'adaptar-se a l'entorn neoliberal, buscant l'èxtasi de la competència? De buscar una possible cooperació que faciliti avantatges evolutives? És un punt intermedi o cap de les dues?

11. Etna Alonso Carulla