Resiliència. Kintsugi

Concepte: Kintsugi

Si estudiem les bases del kintsugi, és una tècnica de restauració japonesa que es caracteritza per reparar fractures en la ceràmica amb vernís o resina espolvorejant or, plata o platí sobre les fissures. El resultat final és sorprenent: més enllà de mostrar la fragilitat dels objectes i la seva imperfecció, aquests reflecteixen una força inusitada, que es desprèn del simple fet d'ensenyar sense complexos la bellesa de les cicatrius.

El kintsugi va néixer de forma absolutament accidental en el Japó del període Muromachiquan el Shogun –General– Ashikaga Yoshimitsu (1358-1408) va decidir manar reparar a Xina la seva tassa favorita. La peça va ser engrapada i enviada de tornada al seu amo, que va quedar horroritzat i va decidir encarregar a uns artesans locals la restauració de la ceràmica. Van ser finalment aquests els qui van donar amb la solució més apropiada, apostant per arreglar l'objecte sense ocultar el dany, sinó convertint-ho en una peça única, en pur art. Des de llavors, el kintsugi, que significa literalment “assemblatge amb or”, ha simbolitzat per Japó el procés de reconciliació amb les falles i els accidents que la vida infligeix a les persones i les coses.

El missatge de resiliència que es desprèn d'una decisió fortuïta –reparar amb laca daurada un objecte de ceràmica– beu les seves fonts del budisme zen i més concretament del principi conegut com wabi-*sabi, que descriu un tipus de visió estètica que advoca per trobar la “bellesa de la imperfecció”, en l'essència mateixa dels objectes més simples i rústics, sense pretensions ni artificis.

Statement

Dins el concepte general de la resiliència, baso la meva peça en la tècnica japonesa del kintsugi, podríem considerar-ho com la branca oriental de la resiliència. Com ja he explicat anteriorment, el kintsugi es basa en la reparació de ceràmiques trencades ressaltant les esquerdes amb una resina barrejada amb or. Es tracta de ressaltar la bellesa dins la imperfecció, la qual explica la història que ha viscut aquell objecte. M'apropio d'aquesta tècnica aplicant-la a la figura humana per ressaltar la bellesa de l'imperfecte de l'ésser humà i la capacitat de resiliència que aquest posseeix. La bellesa vista des del punt de vista wabi sabi, una bellesa vista des de les ombres, des de la senzillesa i la naturalitat.