Concepte. Ruido

Popularment el soroll s’entén com un seguit de dades insignificants, que no s’usen per transmetre cap senyal i majoritàriament són molestes i modifiquen allò que volem percebre de manera no desitjada. Tot i així, la teoria de la informació considera el soroll sonor com un tipus de informació, fruit de dades d’un senyal addicional o de pertorbacions sense significat APARENT. 
Nosaltres hem vingut aquí a fer una EXHALTACIÓ DEL SOROLL. Soroll que no entenem únicament com sonor, sinó que fa presencia en multitud d’espais, objectes o accions i que els aporta un valor positiu. Aquella foto moguda que et va quedar més guapa que si haguessis estat quiet. La primera maqueta mal gravada del teu grup preferit. El moment en que se li cau una baqueta al bateria i segueix tocant mentre riu tot el grup. El desgast de la teva cami preferida. Un tatuatge que s’ha quedat mig blau i mig esborrat... 
La cultura japonesa tracta de mantenir un carinyo cap a les cicatrius físiques o emocionals; a l’ànima, el cos físic o els objectes. A aquesta pràctica tradicional que denominen Kintsugi, les peces de ceràmica que es trenquen es reparen amb una pasta de resina i or, fent-les úniques i mes belles, imperfectes i desgastades. Les ruptures esdevenen part de la seva historia, fan l’objecte únic i defineixen la seva identitat.
Com la realitat, el soroll és aleatori, incontrolable i imprevist. Aporta una essència que les reproduccions preconcebudes i impol•lutes només podrien desitjar. La perfecció no té per què comportar sempre una categoria superior.
Vivim en un moment ultra industrialitzat, en un model de vida que sentim prefabricat, en que anem de formulari en formulari i en que la producció és en cadena sense cap tipus de valor que no sigui purament econòmic. És per això que necessitem trobar un valor o essència que doni un sentit especial a les coses, que ens aboqui cap a allò imperfecte, lo accidentat, lo emocional, lo creatiu, la experimentació, els errors. Encara que allò únic no obtingui per nosaltres un aura celestial, obre un espai on explicar una historia o crear-ne una de nova. Una historia accidentada que aparta qui no l’entén. Com diu el refranero popular, “no hay peor ciego que el que no quiere ver”.