Presentació
- La Sindicatura
És l'òrgan de la Universitat des del qual s'exerceixen les funcions que l'Estatut de la UB encomana al síndic de greuges. S'encarrega de vetllar pels drets i les llibertats de l'alumnat, del personal docent i investigador, i del personal d'administració i serveis davant les actuacions dels diversos òrgans i serveis universitaris; i també d'exercir una activitat informativa permanent sobre el funcionament de la Universitat.
Les actuacions que li corresponen estan sempre dirigides a la millora de la qualitat universitària en tots els àmbits, no estan sotmeses al mandat imperatiu de cap instància universitària i es regeixen pels principis d'independència i d'autonomia. El síndic de greuges és elegit pel Claustre, a proposta del rector, una vegada escoltats els representants de la comunitat universitària i amb l'informe previ del Consell Social.
- Antecedents
La sindicatura de greuges de la UB va ser posada en funcionament l'any 1988. En els seus inicis el Síndic el nomenava el Consell Social, però des del 2003 l'elegeix el Claustre a proposta del rector/a. La Sindicatura de Greuges a la UB ha passat de ser una eina associada a la esperada apertura de la universitat cap a la societat, a ser una figura pròpia del funcionament institucional ordinari de la institució.
nicialment el despatx del síndic es va ubicar a la seu del Consell Social de la UB, al número 21 del carrer de Balmes. L'any 2006 Sindicatura va traslladar les seves dependències a la finca Agustí Pedro Pons a l'avinguda de Vallvidrera.
Exsíndics
Va posar en funcionament la Sindicatura. En el seu primer escrits apuntava la falta de referències de l'encàrrec; cosa que, per altra banda, és inherent a tota figura que comença de zero.
Indicà que en la tasca de síndic calia superar els paràmetres l'estricta legalitat per cercar la justícia; receptava l'humanisme com a medicina per mitigar els excessos de la burocràcia. Va tenir un paper molt actiu en les trobades síndics-defensors, les quals van ser l'embrió de l'actual conferència Estatal de Defensors Universitaris.
Constava en els seus informes que el que feria a les persones era que les resolucions administratives evitaven donar rellevància a les circumstàncies que els afectats entenien que havien de ser analitzades. Per explicar la figura del síndic invocava per analogia la figura d'Antígona, i deia que al Síndic li corresponia pal·liar la situació, apel·lar a les lleis no escrites.
Es va proposar desenvolupar la funció amb paciència, cordialitat i bon humor, perquè entenia que eren els ingredients que havien d'acompanyar tota bona gestió administrativa. L'any 2004 va impulsar el reglament de la sindicatura que ha regit el seu funcionament fins a l'actualitat. També ha elaborat l'informe que ha estat decisiu per a la configuració dels mitjans materials i personals al servei de la Sindicatura.
En els seus informes al Claustre va insistir en la idea d'atendre i respondre a les persones. En els dos mandats que va encadenar, la Sindicatura va establir la seva seu a la finca Agustí Pedro Pons, es va incorporar la figura de l'adjunt/a al síndic, i es va dissenyar i implementar la base de dades de la Sindicatura, que va permetre un seguiment de la gestió dels expedients i fer un tractament estadístic de les actuacions de la Sindicatura.
