Control social: acció, llibertats i ciutadanies

Les formes de participació política i les seves formes de representació constitueixen, en bona mesura, el marc de la vida política. Al costat d’elles, la legitimitat de l’acció, les bases normatives que n’articula, la seva definició a partir del desig de transformació o conservació de l’statu quo, defineixen al seu torn formes de control social i emancipació que operen sobre els membres de la comunitat política.

• Quina mena de controls es posen en marxa a l’interior de l’acció política?
• Es tracta d’un control social que regula la forma de presentació del discurs, les condicions materials o les institucions i els seus agents?
• Sobre qui o què s’exerceix el control i mitjançant quines institucions se n’articula?
• Quins han estat els processos socials que el van instituir i de quina manera algunes d’aquestes formes segueixen operant mentre d’altres s’han fet molt més sofisticades?
• Què ha succeït amb la llibertat d’expressió?
• Quines formes de control s’estableixen amb la pretensió de modificar el seu sentit?

Conscients de les formes actuals de produir i distribuir la informació, suggerim rastrejar la relació entre les TIC com a eines emancipadores o depressores de l’acció col·lectiva.

• Quins efectes tenen aquestes tecnologies en els processos de participació política, siguin virtuals o no?
• Si aquestes TIC operen com a eines de control social, de quina manera podem també regular-les i debatre sobre els models de gestió de la informació que produïm?

D’altra banda, considerem decisius els processos de subjectivació que articulen les formes d’acció política i de quina manera podem parlar a partir d’aquests d’unes noves identitats polítiques. Es tracta de pensar sobre les condicions de la seva emergència, rastrejar les seves possibilitats i indicar els trets que caracteritzen una modificació normativa de les nostres pràctiques. Aquí ens agradaria fer l’aposta de pensar la ciutadania en plural tot assumint que els processos de subjectivació política es donen a l’àmbit local, però també al transnacional, així com en els nivells social, polític i jurídic. Aquesta condició, precisament, requereix que revisem el nostre aparell conceptual per tal d’atendre no només a les ciutadanies de segon nivell, sinó també a les formes de pertanyença (vincle) social i a les formes d’adquisició i desposseïment de l’estatus de ciutadania.

• L’enviament de propostes de comunicació consisteix en un resum d’una extensió que vagi de les cinc-centes a les mil paraules.
• El resum ha d’anar acompanyat d’un apartat bibliogràfic essencial i de cinc paraules clau. L’enviament es farà mitjançant el següent enllaç.
• El termini per a l’enviament dels resums es tancarà el 4 d'octubre de 2019.
• Les propostes de comunicació que s’hagin acceptat es donaran a conèixer el proper novembre de 2019.