Els coronavirus pertanyen a la família Coronaviridae (ordre Nidovirales), concretament a la subfamília Orthocoronavirinae.
Aquesta subfamília comprèn quatre gèneres en funció de la seva estructura genètica:
-
Alphacoronavirus
-
Betacoronavirus
-
Gammacoronavirus
-
Deltacoronavirus.
Els alfacoronavirus i betacoronavirus infecten només a mamífers i normalment són responsables d'infeccions respiratòries en humans i gastroenteritis en animals.
El coronavirus SARS-CoV-2 és el setè coronavirus aïllat i caracteritzat, capaç de provocar infeccions en humans. Abans de l'aparició d'aquest, s'havien descrit sis coronavirus en éssers humans (HCoV-NL63, HCoV-229E, HCoV-OC43 i HKU1) que són responsables d'un nombre important de les infeccions lleus del tracte respiratori superior en persones adultes immunocompetents, però que poden causar quadres més greus en nens i gent gran, amb estacionalitat típicament hivernal.
El SARS-CoV i MERS-CoV, tots dos patògens emergents a partir d'un reservori animal, són responsables d'infeccions respiratòries greus, de tall epidèmic, amb gran repercussió internacional a causa de la seva morbiditat i mortalitat.
Els coronavirus són virus esfèrics, amb embolcall,i contenen RNA monocatenari de polaritat positiva [(ssRNA (+)]. El genoma de virus SARS-CoV-2 codifica 4 proteïnes estructurals:
• Proteïna S (spike protein)
• Proteïna I (envelope)
• Proteïna M (membrane)
• Proteïna N (nucleocapsid)
La proteïna S s’organitza amb ella mateixa formant estructures que sobresurten de l’embolcall del virus. Aquestes projeccions de superfície recorden a una corona solar quan s'observa el virus en el microscopi electrònic, per això rep el nom de coronavirus.
A més, la proteïna S és la responsable de la unió amb la cèl·lula que infectarà el virus. Això es degut a que presenta un domini d'unió al receptor cel·lular i una activitat de fusió de la membrana viral amb la cel·lular; el que permet alliberar el genoma viral a l'interior de la cèl·lula humana.
Encara no està clar el seu origen, però els estudis filogenètics revisats fins a la data, apunten que molt probablement el virus provingui de ratpenats i que d'allà hagi passat a l'ésser humà a través de mutacions o recombinacions produïdes en un hoste intermediari (probablement algun animal viu del mercat de Wuhan -on a part de marisc, es venien altres animals vius- ).
Es va plantejar que aquest animal pogués ser el pangolí, sense que s'hagi arribat a una conclusió definitiva.
Després de realitzar l'anàlisi filogenètic de les seqüències genòmiques dels 9 primers casos, es va observar una alta homologia amb virus del gènere Betacoronavirus, concretament un 88% d'identitat amb dos coronavirus aïllats de ratpenats a 2018. Aquestes seqüències van mostrar, però, una homologia de seqüència menor amb el virus SARS (79%) i el virus MERS (50%). Aquesta diferència amb SARS-CoV es va considerar suficient com per classificar aquest patogen 2019-nCoV (recentment designat com SARS-CoV-2) com un nou membre del gènere Betacoronavirus.
El genoma del virus SARS-Cov-2 és molt estable ja que s'han seqüenciat el genoma de 104 virus, aïllats de pacients entre finals de desembre i mitjans de febrer, i les seqüències són 99.9% homòlogues.
El SARS-CoV-2 penetra en la cèl·lula utilitzant com a receptor a l'enzim convertidor d'angiotensina II (ACE II), que es troba fonamentalment al ronyó, l'endoteli, els pulmons i el cor. La funció de ACE II és la transformació de:
• Angiotensina I → Angiotensina 1-9
• Angiotensina II → Angiotensina 1-7
Els productes finals (Angiotensina 1-9 i Angiotensina 1-7) tenen efectes vasodilatadors, antifibrosi, antiinflamatoris i afavoreixen l'excreció de sodi a través de l'orina (natriuresi). Per tant, són efectes que redueixen la pressió arterial.
S'ha observat que els casos greus de COVID-19 presenten nivells d'Angiotensina II molt elevats.
El nivell d'Angiotensina II s'ha correlacionat amb la càrrega viral de SARS-CoV-2 i el dany pulmonar. Aquest desequilibri del sistema renina-angiotensina podria estar en relació amb la inhibició de la ACEII per part de virus.
Aquest mateix efecte ja va ser observat en el brot produït per SARS a 2003.
-
Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. (n.d.). Retrieved March 30, 2020, from https://www.mscbs.gob.es/
-
Murray, P. R., Rosenthal, K. S., & Pfaller, M. A. (2017). Microbiología médica (8a). Elsevier.