Llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona el 1974, el doctor Toni Roca es jubila després de 46 anys de servei, havent fet docència, recerca i transferència, a més a més de representació i gestió a la Facultat de Química.
És un dels darrers especialistes en metal·lúrgia extractiva. El vincle amb la indústria l’ha caracteritzat des de bon començament. En aquest article es repassen les fites de la seva experiència tridimensional. No se’n va del tot, però.
El 30 de setembre es va tancar la seva etapa laboral, però l’1 d’octubre ja feia un seminari convidat. Plega un any abans del que li correspondria perquè és una jubilació voluntària. «Nosaltres ens jubilem als 70», diu, i ell en té 69, així que podia haver fet el curs 2021‑22.
«Ha estat una feina molt bona, m’ha agradat molt de fer-la. L’he gaudit i l’he viscuda molt intensament», diu de la seva etapa laboral. De les emocions a la recta final, en comenta que no va tenir cap mena de sensació especial. Va fer les classes amb ganes i energia fins al darrer moment. Amb paraules textuals: «No vaig ser conscient de fer l’última lliçó.»
Docència
L’1 d’octubre de 1975 va signar com a professor ajudant. «El dia més important va ser obtenir la plaça permanent», segons detalla, i això va ser el maig de 1986, quan va guanyar la plaça de professor titular d’universitat per concurs.
Sempre li ha agradat la docència i aquestes últimes classes, tant o més que totes les altres. Aquesta és l’altra fita que en destacaria: gaudir fent docència. No sap ben bé el perquè, potser és pel contacte amb la gent jove i les ganes de transmetre coneixements.
Diu que arriba al final bé de salut, sense dubtar ni perdre la memòria, controlant els alumnes i, a més a més, amb bones enquestes de valoració de l’alumnat, que sempre han estat bones o molt bones i això hi ajuda.
Intentar fer participar l’alumne a classe és un tret de la seva marca personal com a docent perquè diu que «dona molt més joc a l’aula que no pas la pura exposició del professor».
Comenta que la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona és referent en tot, tant en l’àmbit docent com d’investigació, cosa que ajuda els professors sinèrgicament, per mantenir el llistó alt.
La fita de ser catedràtic, aconseguida el febrer de 2006, no la considera tan destacada com la del 1986, tot i el reconeixement que suposa.
Toni Roca, al costat d’un duròmetre, al laboratori de pràctiques de materials, a la setena planta de la Facultat.
Recerca i transferència
Respecte a l’apartat de R+D+I, val a dir que a començaments del 1974 va començar la seva tesi de llicenciatura, que aleshores no era obligatòria, abordant una problemàtica amb la indústria minerometal·lúrgica. En concret, relacionada amb les Minas de Almadén y Arrayanes, aleshores les mines de mercuri més importants del món.
Va fer un treball de laboratori d’investigació sobre els residus generats en la metal·lúrgia extractiva del mercuri. «El meu primer treball de recerca va ser per al món de l’empresa, quan això gairebé era un pecat» —comenta. L’any 1975 la relació amb la indústria estava mal vista perquè es considerava que la investigació havia de ser més pura, més interna.
El seu grup de recerca es diu Caracterització i Processos en Ciència de Materials (CPCM), dirigit ara per la Dra. Núria Llorca Isern. Dins del grup, s'hi ha desenvolupat recerca en metal·lúrgia extractiva, entre d'altres. «La nostra investigació sempre ha estat aplicada i relacionada amb la metal·lúrgia i la ciència de materials, sense oblidar la ciència bàsica per trobar solucions», explica. Va ser una recerca sobre l’extracció de metalls dels minerals i sobre tractament de residus per extreure’n metalls de valor, deixant la resta d’elements immobilitzats.
Així mateix, cal ressaltar que ha format part de quatre departaments sense moure’s de lloc*.
«Vam fer la primera patent USA de la UB l’any 1987, segons ens van dir des del Rectorat», afirma. Van patentar una manera d’augmentar l’extracció d’or i plata continguts en minerals. El seu grup de recerca també va fer, entre d’altres, una transferència de tecnologia per recuperar plata de les radiografies i el suport plàstic, quan encara no es parlava habitualment de reciclatge. Aleshores les radiografies tenien plata metàl·lica sobre un suport de polièster. Va funcionar: «Va ser una satisfacció pel treball dut a terme, a més de la injecció econòmica derivada d’aquest fet».
Al llarg de la seva carrera ha publicat articles en diverses publicacions, de les quals destaquen aquestes quatre: l’americana Metallurgical Transactions B; Canadian Metallurgical Quarterly; l’anglesa Transactions C, de la Institució de Mineria i Metal·lúrgia de Londres; i la d’Elsevier Hidrometallurgy.
Al seu darrere, un dels forns on va fer la darrera classe de la seva vida laboral.
Gestió i representació
Toni Roca ha estat en diverses comissions del departament i de la facultat, com és habitual en el professorat, perquè hi ha moltes comissions en funcionament** que necessiten representants de la secció departamental, del departament, de la facultat i de la universitat.
Ha tingut càrrecs de gestió. Va ser secretari del departament durant tres anys, a principis dels anys vuitanta, en plena reforma del sistema universitari.
Del 2003 al 2017 va formar part de l’equip deganal de la Facultat de Química, primer com a secretari acadèmic i, des de 2008 fins a l’últim any, com a vicedegà. Això comportava, doncs, formar part també de comissions de la facultat i representar la Facultat de Química a la Universitat de Barcelona. Durant quatre anys (2011-2015) va estar al claustre i va ser membre del Consell de Govern de la UB. «Anar a reunions a la Central és molt enriquidor perquè et relaciones amb persones de la resta de facultats i obres la ment més enllà de la Facultat de Química.»
En el moment de «caure el teló», fent balanç de la feina feta, Toni Roca diu amb la seva elegància natural: «He pogut picotejar de tot: docència, recerca i transferència, representació i gestió.»
El que més li atrau de la nova etapa és lliurar-se de l’obligació dels horaris. Entre els seus plans, hi ha «sortir, voltar amb més llibertat, des d’aprofundir en el coneixement de Barcelona fins a fer viatges a una capital europea, amb possibilitat de viatjar a Xile el 2022 per assistir a un congrés».
En realitat no se’n va del tot. Amb una altra professora jubilada, la Dra. Montserrat Cruells, prepara un número especial de la revista Metals com a guest editors, publicada per l’editorial suïssa MDPI. De fet, diu que té feina per a revistes científiques almenys fins a l’estiu del 2022, a més d’altres tasques d’assessorament.
* 1) Departament de Metal·lúrgia, 2) Departament d’Enginyeria Química i Metal·lúrgia, 3) Departament de Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, i 4) Departament de Ciència de Materials i Química Física.
** Junta de Facultat, Permanent de Facultat, Professorat, Recerca, Acadèmica, Dinamització Lingüística, Seguretat, etc.
Foto de portada Amb una màquina d’assajos mecànics, situada en una altra aula de la mateixa planta.
