«De petita, l’Atri Solar actual era el meu espai de jugar, d’anar en bici, de patinar...» Aleshores era un aparcament al límit dels blocs dels edificis «vells» de les facultats de Física i de Química, inaugurats el 1969. A partir del 1999, quan se'n projecta l'ampliació, el pàrquing d'aleshores es transforma en l’actual Atri Solar: un pati interior d’esbarjo ple de vida universitària, sota un sostre mig obert de plaques solars. En efecte, el lloc avui és «l’àgora» de les facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona des de l’ampliació del centre universitari, inaugurat el 2006. Just fa quinze anys.

 

La Lola davant d'un dels murals de l'Atri Solar.

 

«De petita, l’Atri Solar actual era el meu espai de jugar, d’anar en bici, de patinar...»

 

La nena de les facultats

Quan la Lola de petita tornava del col·legi, jugava amb la seva germana i amics davant de la porta de casa seva, al pàrquing d’abans, o bé corria pels passadissos i entrava a les aules per jugar a amagar-se. «Jugàvem a ser profes a les aules i fèiem el pi a les parets», explica. De fet, entrava a casa seva per les portes principals de les facultats, no pel pàrquing, perquè «eren entrades més segures: als anys vuitanta, en aquella zona hi havia molts descampats i l’entrada a casa pel carrer de Pau Gargallo era massa solitària».

De vegades els físics la feien pujar al terrat, on hi havia el telescopi. Això passava quan feien determinades observacions del cel. «Que pugi la nena», diu que deien. Avui l’aparell és una peça decorativa al vestíbul de l’entrada de la Facultat de Física pel carrer de Pau Gargallo. També li agradava molt anar als despatxos i laboratoris per veure llibres i aparells diferents.

D’adolescent, es va distanciar una mica de tota aquella màgia. No gaudia tant de l’entorn acadèmic com a espai de lleure perquè preferia descobrir altres llocs “normals”, de fora, amb la seva colla. Això sí: el Jordi España —del Punt d’Informació de la Facultat de Física— li donava les cartes dels seus primers amors, que arribaven a casa seva. O sigui, a les facultats. «Quan encara s’escrivien cartes a mà», comenta. El Jordi i ella són molt bons companys de feina actualment.

 

Recolzada al mural La ciència de la Facultat de Química.

 

També recorda molt les classes de reforç de química amb el professor Jesús García Zayas, ja jubilat, o les tardes que estudiava a la biblioteca amb estudiants universitaris.

 

De la família UB

L’any 1997 la Lola entra a treballar a la Universitat de Barcelona, després de fer formació professional (FP) d’Auxiliar Administratiu. Passa per diverses facultats: Dret, Farmàcia, Belles Arts, etc.

El 2003 guanya la plaça. Del 2006 al 2010 agafa una excedència i se'n va a València. S’independitza, es casa i té un fill.

Torna a Barcelona el 2010. En reingressar a la Universitat, té l’opció de treballar a Física i Química i hi entra aquell mateix any, quan el seu pare encara hi treballava. Va ser el seu cap fins a jubilar-se, el 2011.

Del present, diu que és molt feliç a la feina: «m’agrada molt!» Del futur, no sap ben bé què farà. Es veu treballant i jubilant-se a Física i Química, però diu també que vol «promocionar-se per viure noves experiències i progressar dins de la Universitat de Barcelona». Casa seva, en tants sentits.

Comparant èpoques, la sorprèn que els alumnes ara no gaudeixin tant dels espais com abans. Els estudiants s’estiraven a la gespa que envolta els edificis. «També trobo a faltar la vida a un dels jardins interiors, actualment amb l’accés tancat. Hi havia una font amb peixos de colors», diu.

 

«Som una saga»

 

Per acabar, tornem al centre i al principi: l’Atri Solar. Té un valor molt especial per ella perquè també va ser escenari de moments familiars posteriors, com la festa de casament de la seva germana M. José i la de comiat del seu pare, l’Antonio Cabalgante, en jubilar-se.

La mare, Maria José Sánchez, va treballar també al Punt d’Informació de la mateixa facultat. La M. José actualment és a Biologia. «Som una saga de les bones, entregada a la UB», diu la Lola, amb un ampli somriure.

 

A la dreta, els seus pares al Punt d'Informació a finals dels anys vuitanta.