Bàsicament, Sans ha de gestionar el pressupost del Departament, que implica desenvolupar l’encàrrec docent i la direcció de personal. Molta activitat de gestió està separada per seccions d’Enginyeria Química i de Química Analítica, que coordinen respectivament Jordi Bonet i Clara Ràfols. Té la col·laboració del seu predecessor en el càrrec, Miquel Esteban, l'actual secretari. Diu que vol dirigir en clau femenina, en el sentit de posar la persona al centre. A més a més, vol que tothom tingui tota la informació necessària i que les decisions es prenguin de manera consensuada.

 

Vol dirigir en clau femenina, en el sentit de posar la persona al centre. A més a més, vol que tothom tingui
tota la informació necessària i que les decisions es prenguin de manera consensuada

 

Des de la sisena planta de l’edifici de la Diagonal, on Carme Sans té el despatx, explica que un dels reptes més importants del mandat serà conduir el relleu generacional durant els propers quatre o cinc anys perquè es jubila un bon nombre de professors. «En poc temps, hi haurà un relleu molt important i caldrà fer aquesta transició generacional i ajudar els joves que entren», afirma.

Fa un reconeixement explícit a José Maria Gutiérrez, exdirector del Departament d’Enginyeria Química durant set anys, temps en què ella en va ser secretària i va aprendre molt. Aquesta experiència acumulada l’ajudarà en la seva tasca directiva actual.

També té un record especial per a Santiago Esplugues, cap de recerca del grup d’investigació EPOA (Enginyeria de Processos d’Oxidació Avançada) fins que va delegar en ella, que ara és la Investigadora Principal (IP). És un grup de recerca especialitzat en el tractament avançat d’aigües, dins del camp de l’Enginyeria Ambiental.

 

 A Bolívia, durant una de les campanyes de presa d’aigües per analitzar-les.

 

Com a docent, té en els darrers anys una implicació important en el màster d’Enginyeria Ambiental i fa molt temps que fa classe d’ensenyaments tècnics en diverses facultats de la UB a part de la de Química.

 

Aposta segura

Conscient de la bona reputació de la docència i la recerca de la UB en general i dels ensenyaments de Química i Enginyeria Química, en particular, explica que són estudis molt necessaris per a la societat i amb molt de futur. «La química i l’enginyeria química són una aposta segura i, si tens aquesta base, després pots fer infinitat de feines diferents», explica. També ho diu als seus fills, però tenen altres interessos, que comprèn perquè creu també que cadascú ha de seguir la seva pròpia vocació.

 

«La química i l’enginyeria química són una aposta segura i, si tens aquesta base,
després pots fer infinitat de feines diferents»

 

Va començar estudiant química i va descobrir l’enginyeria química a tercer curs, quan va fer la primera assignatura de química tècnica —com s’anomenava abans. A quart curs, va agafar aquesta especialitat. «Vaig veure que era per a mi», diu. Posteriorment, va fer la tesi doctoral sobre tractament biològic de residus i aigües amb especialització en tractaments avançats per eliminar contaminants emergents.

La major part de la tesi la va fer a Itàlia, tot i que la va llegir a Barcelona. Li agrada molt treballar a la Ciutat Comtal, però veu molt positiu sortir a fora per tenir inputs diferents. «Tot i que la UB té molts convenis com a institució amb universitats internacionals, els investigadors també establim relacions directament amb universitats per desenvolupar projectes propis», tal com afirma. Ella, per exemple, ha treballat molt amb països de Llatinoamèrica i amb la Xina.

 

«Submarinisme» de fluids

El lloc que més li agrada de la Facultat de Química és el que anomena «el submarí». «Quan jo estudiava la carrera (avui grau i màster), fèiem una pràctica de circulació de fluids i de pèrdues de càrrega a quart (primer curs d’especialització en química tècnica). Del lloc de la pràctica, en dèiem “el submarí”». Li porta molt bons records. Inclús té una foto, que ara ja no sap on és, amb els seus companys de carrera.

 

Asseguda a les escales del «submarí».

 

Si no hagués estudiat Química, diu que probablement hauria fet Biologia. Tota la tesi la va fer de tractament biològic. Després, treballant amb aigües, va aplicar tècniques de biologia molecular a l’enginyeria. «La feina d’ara és multidisciplinària i això és bo.» Si tornés al passat, estudiaria el mateix, senyal que la va encertar.