Descriu el balanç del seu primer any de cap d’estudis del grau en Química com a polièdric. «En el vessant positiu, m’agrada que sigui un càrrec tècnic (no pas polític) i que impliqui el contacte constant amb el deganat, el professorat, l’alumnat i el personal de Secretaria». En general, diu que té do de gents i això ajuda. Està aprenent moltes coses del funcionament del complex sistema universitari per dins i aquest fet també el satisfà.
El reconforta que la feina de cap d'estudis serveixi per resoldre problemes dels estudiants en relació amb l'activitat acadèmica i el complau que ho agraeixin.
«El cantó negatiu és la falta de temps crònica per dedicar-me a la recerca i a la docència. Ara, com a cap d’estudis, penso que hauria de dedicar-m’hi en exclusivitat per fer una feina decent», explica. Li agrada tenir les coses controlades, planificades i no anar a última hora. Ara sovint no dona l’abast, va just de temps i no li agrada aquesta sensació.
Per exercir el càrrec, té una reducció docent important, o sigui que aquesta part la porta relativament bé. Pel que fa a la recerca, diu que és més complicat perquè està menys regulada quant als horaris i, a part, és infinita. «Tinc clar que, costi el que costi, he de seguir fent tanta recerca com pugui, perquè és part de la meva feina i perquè és una de les coses més interessants», assegura. Per sort, compta amb els altres membres sèniors del grup de recerca, Daniel Sainz i Anton Vidal, junt amb els quals es van tirant endavant les línies de recerca del grup, relacionades amb les aplicacions de la química del fòsfor i organometàl·lica, particularment en catàlisi.
«Tinc clar que, costi el que costi, he de seguir fent tanta recerca com pugui, perquè és part de la meva feina i perquè és una de les coses més interessants.»
Intenta marcar unes línies vermelles per trobar temps sigui com sigui. Per exemple, té la mania que el laboratori de recerca estigui net i ordenat, cosa que sovint no passa en laboratoris de síntesi; no n’ha entès mai el perquè.
Es prohibeix a si mateix deixar de llegir articles i sobretot els descarrega ben classificats a la llista de lectura. «Per gestionar el temps, intento planificar tot el que puc i prioritzar les tasques, però, al final, el secret és arribar abans i marxar més tard, en l’horari de la jornada de treball.»
Al laboratori de recerca de Química Inorgànica de la Facultat de Química, amb compostos organometàl·lics de ruteni.
El llistó, ben alt
De moment està en fase d’aprenentatge de la part mecànica del càrrec de cap d’estudis. El seu objectiu principal és intentar que el grau funcioni fluidament i de la manera més justa i eficient possible.
Idealment, el seu model de referència és aconseguir que a l’alumnat li agradi la química, gaudeixi del grau i surti preparat per treballar en les múltiples sortides que ofereix. «Estem en un moment on la informació és més a l’abast que mai, en què es parla contínuament d’innovació docent, de noves modalitats d’ensenyament, de crisi de la docència tradicional, de noves metodologies pedagògiques, del xat GPT, etc.»
Davant de tot això, diu que hi ha una falta de concentració i un desinterès bastant preocupants entre l’alumnat, per la qual cosa voldria aconseguir convertir els alumnes en addictes a la química.
Amb alumnes desmotivats, poc treballadors i dispersos no creu que es pugui fer res, per molt d’esforç que s’hi dediqui.
Li dol que la química estigui mal vista a la societat, en general, malgrat tots els intents que es fan per capgirar-ho. «Aquesta visió ens ha contaminat a nosaltres mateixos, als químics. Per defensar la nostra disciplina, arguïm que és imprescindible per al benestar, per fer fàrmacs, per afrontar els reptes de la humanitat, per a l’energia i la sostenibilitat, etcètera, etcètera, i no per si mateixa.» Voldria que es valorés perquè agrada, perquè permet entendre el món i perquè és apassionant intel·lectualment, perquè «tot és química i, a més, és útil i absolutament imprescindible per al futur». Per ell el repte és aconseguir inculcar en els graduats aquesta opinió sobre la química.
A l'esquerra, davant de la caixa seca de nitrogen al seu laboratori, situat al segon pis de la Facultat de Química. A la dreta, en el bar de la Facultat, on cada dia a primera hora pren el cafè amb llet amb companys de feina al seu racó.
«Per defensar la nostra disciplina, la química, arguïm que és imprescindible per al benestar, per fer fàrmacs, per afrontar els reptes de la humanitat, per a l’energia i la sostenibilitat, etcètera, etcètera, i no per si mateixa»
Suport 360º
L’Arnald té el suport complet dels seus predecessors. Agraeix en especial a l’anterior cap d’estudis, Ramon Reigada, el fet d’ensenyar-li els ets i uts del càrrec, cosa que va fer la transició més fàcil. Diu que l’ajuda sempre que el necessita, sigui tècnicament o de forma general. Igualment, pot comptar amb Maria Sarret, predecessora del Ramon.
De la mateixa manera, està content del Consell d’Estudis i del seu secretari, Raimundo Gargallo, pel seu compromís i la seva visió constructiva en tot moment, sense oblidar el suport del professorat i l’alumnat en decisions poc populars com ara anul·lar alguna assignatura o fer canvis en l’horari de matèries. «En general, són comprensius amb la complexitat del grau i constructius per aportar solucions».
Finalment, vol agrair la feina del personal de la secretaria, amb qui està en contacte gairebé cada dia i considera que formen realment un bon equip. Li fan notar aspectes que requereixen la seva atenció i hi treballa molt bé i amb bon ambient.
Reconeix que som en un moment de canvis normatius a les universitats en l’àmbit estatal, que requeriran al mateix temps canvis per adaptar-se a les noves directrius, i que es pot aprofitar l’ocasió per introduir-hi novetats importants, com la menció dual al grau en Química.
Arnald Grabulosa va entrar a la facultat el setembre del 1996 per fer la llicenciatura de Química a la Universitat de Barcelona, que va acabar el juliol de l’any 2000. A finals d’aquell any va començar el doctorat, a l’antic Departament de Química Inorgànica. Va acabar-lo el juliol del 2005. Va ser a segon, a l’antiga assignatura de Química Inorgànica on va decidir que volia ser professor universitari de química. En recerca, va treballar en les aplicacions de la química de coordinació i organometàl·lica, especialment en catàlisi homogènia.
Referents en docència, recerca i gestió
Grabulosa té clars els seus referents. En docència, recorda les classes de Joaquim Sales, pel seu coneixement enciclopèdic de reactivitat inorgànica i també pel seu consell de llegir sempre les introduccions dels llibres. Actualment, la memòria està bastant desacreditada perquè s’acostuma a dir que tot és a Internet, però ell no hi està d’acord: pensa que hi ha cert coneixement que ha d’estar guardat també al disc dur local humà, el cervell.
Recorda també les classes d’Ernest Giralt a l’assignatura de Determinació Estructural, com a exemple de classe ben estructurada i que fomenta la curiositat de l’alumnat; i les de Juan Novoa de Química Física, per la mateixa raó.
En recerca, menciona el seu director de tesi, Guillermo Muller, com a exemple d’integritat, laboriositat, coneixement profund de la disciplina i humilitat. A més a més, «em va inculcar la importància de llegir el nombre més gran d’articles possibles i la idea que l’objectiu de publicar és disseminar el coneixement d’una feina ben feta i no només tenir un paper més».
En gestió, recorda els ja mencionats predecessors en el càrrec de cap d’estudis.
Arnald Grabulosa va néixer en un poble de muntanya, Sant Joan de les Abadesses, i des de sempre li agrada molt anar a caminar per la muntanya, des d’una sortida matinal de dissabte o diumenge al voltant del seu poble a pujar algun dels 3.000 m dels Pirineus a l’agost durant dos o tres dies. Aquesta és la seva afició principal, però també gaudeix llegint sobre temes científics i tecnològics, i del cinema, sobretot amb pel·lícules d’acció, ciència-ficció i, en especial, de terror.
Els dos altres caps d’estudis de la Facultat són actualment: Núria Llorca per al grau d’Enginyeria de Materials des de 2018 i Roger Bringué per al d’Enginyeria Química des del 2020.
Foto portada Davant la línia del buit del seu laboratori.
Foto final Al cim del Mont Perdut, al Pirineu d’Osca.
