Projecte de Cartografia Humana
El projecte de Cartografia Humana de la Universitat de Barcelona, és una iniciativa iniciada pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni durant el curs 2019-2020 amb l’objectiu de donar visibilitat a professorat i investigador rellevant a través del bateig d’aules de les diferents facultats.
A continuació s’exposen els noms de la Cartografia Humana de la Facultat de Psicologia, en ordre cronològic de la seva presentació.
L’aula Antoni Caparrós correspon a l’Antiga Aula Magna, situada a l’edifici del teatre del Campus Mundet.
Antonio Caparrós Benedicto (Saragossa, 1938 – Barcelona, 2001). Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Psicologia. El 1985 va obtenir la seva càtedra i va ser nomenat director del Departament de Psicologia General i Degà la de Facultat de Psicologia. Després de ser durant sis anys vicerector d’Ensenyances i Professorat de la Universitat de Barcelona, el 1994 es convertí en rector d’aquesta universitat.
Va iniciar la seva docència tot just quan es va crear la llicenciatura de Psicologia, l’any 1972, i es va encarregar de donar forma a l’assignatura d’Història de la Psicologia, que en aquella època no comptava amb tradició docent a la Universitat de Barcelona. La seva constant dedicació i passió envers aquesta matèria el va fer un dels més eminents experts en el tema, publicant moltes obres que encara avui en dia són de referència per als estudiants d’aquesta assignatura.
- Històric de rectors
- Premi Antoni Caparrós (Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera) que reconeix el retorn dels coneixements universitaris a la societat.
La Sala Miquel Siguan dona nom a l’antiga Sala de Graus, situada al deganat de la Facultat de Psicologia. La proposta es va aprovar en Junta de Facultat de Psicologia el 8 de febrer de 2019 i es va inaugurar el 5 de juny del mateix any.
Miquel Siguan (1918-2010), va ser psicòleg, lingüista i prolífic escriptor, i se’l considera com un dels pares fundadors de la Psicologia a Espanya. Llicenciat en Filosofia i lletres i doctor en Psicologia, va ser un dels impulsors de la Psicologia científica al nostre país, així com dels estudis universitaris en psicologia, independents de la filosofia. Aquesta iniciativa la va dur a terme des de Madrid, juntament amb José Luis Pinillos y Mariano Yela al Departamento de Psicología Experimental del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Quan va tornar a Barcelona, va ser decisiu en la creació de la Facultat de Psicologia a la UB, on va ser catedràtic des de 1962. Tot i que els seus interessos van versar sobre multitud d’àmbits (des de la Psicologia industrial fins als fenòmens migratoris), en aquesta època va ser molt rellevant la seva tasca en tant l’àrea del llenguatge i el bilingüisme, i gràcies a ell es van començar a establir les bases per la normalització lingüística que avui articulen el sistema d’immersió a les escoles catalanes. Li van ser concedits multitud de premis i guardons, com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i el Premi Internacional Linguapax.
- Més informació (entrada a l’Enciclopèdia Catalana)
- Acte en homenatge del centenari del seu naixement
La Sala Victòria Sau és l’antiga Sala de Juntes, situada al deganat de la Facultat de Psicologia. La proposta es va aprovar en Junta de Facultat de Psicologia el 8 de febrer de 2019 i es va inaugurar el 7 de març del mateix any, amb la presència de la seva filla i la seva neta, les quals van descobrir la placa amb el seu nom.
Victòria Sau i Sánchez (1930 -2013), psicòloga, feminista, reconeguda escriptora i conferenciant. El seu compromís amb els drets de les dones combinat amb la seva formació acadèmica van fer que liderés el que ella mateixa va anomenar feminisme científic, del que ha deixat constància al llarg de nombrosos llibres amb els quals va analitzar la desigualtat de gènere i la seva expressió en diferents àmbits, com ara la maternitat, la prostitució o la divisió sexual del treball, posant de manifest el caràcter sociocultural, històric i polític del fet de ser dona, esdevenint algunes de les seves obres referents del feminisme al nostre país. Com a docent de Psicologia Diferencial a la Facultat de Psicologia, als anys noranta va incorporar la primera assignatura optativa de gènere a la Universitat de Barcelona. Membre del Consell de la Ciutat de Barcelona i vicepresidenta honorària del Consell Municipal de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona. D’entre altres reconeixements, va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona el 2004 i la Creu de Sant Jordi el 2007.
- Més informació (entrada a l’Enciclopèdia Catalana)
- Acte de reconeixement a Victòria Sau
- Acte d'inauguració de l'aula Victòria Sau
L’aula Jordi Sabater Pi se situa a l’aula de docència 1102, a l’edifici de Ponent del Recinte Mundet. La proposta es va aprovar en Junta de Facultat de Psicologia el 9 de desembre de 2022 i es va inaugurar el 19 de juliol de 2023 amb la presència del seu fill, el Sr. Oriol Sabater.
Jordi Sabater Pi (1922-2009), va realitzar els seus estudis de grau i doctorat a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, després de realitzar recerca autodidacta en etologia dels primats i d’altres espècies de Guinea Equatorial, on va viure tres dècades. Durant aquests anys va dur a terme un gran nombre de recerques amb un gran impacte científic. Va ser el descobridor d’una indústria en els ximpanzés salvatges i el primer a proposar l’existència d’àrees culturals en aquesta espècie.
De tornada a Barcelona, va obtenir els títols de llicenciat i doctor i l’any 1977 es va incorporar com a professor al departament de Psicologia (posteriorment ja Facultat de Psicologia), on va introduir l’assignatura d’Etologia per primera vegada a la Universitat de Barcelona i també al conjunt de l’estat espanyol. El 1987 esdevé catedràtic i poc després és nomenat professor emèrit. Mai deixa de combinar docència i recerca, dirigint nombroses investigacions i creant escola dins de la facultat de Psicologia, “el grup de Jordi Sabater Pi”, que reuneix professors i investigadors en Etologia i Primatologia.
Per la seva activitat científica, va rebre nombrosos guardons: El Premi Nacional de Recerca (1991), la medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997), la Creu de Sant Jordi (2000), la medalla d’Or de la Universitat de Barcelona (pòstuma, el 2009), entre molts altres, i ha estat investit Dr. honoris causa per les Universitats Complutense de Madrid i Autònoma de Barcelona.
L’any 2000 va decidir donar en vida tota la seva col·lecció d’il·lustracions, llibretes de camp, llibres, correspondència científica i objectes d’interès etològic i etnogràfic, a la Universitat de Barcelona, col·lecció es troba a l’Espai Sabater Pi, al CRAI de la Facultat de Belles Arts.
L’any 2022 va ser declarat oficialment Any Sabater Pi pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i es van fer nombrosos actes i activitats arreu de Catalunya per rememorar, homenatjar i difondre la seva figura, com ara l’edició de llibres, documentals, pàgines web, el Congrés Ibèric de Primatologia, etc.
L’aula Emili Mira se situa a l’aula de docència 1101, a l’edifici de Ponent del Recinte Mundet. La proposta es va aprovar en Junta de Facultat de Psicologia el 9 de desembre de 2022 i es va inaugurar el 19 de juliol de 2023 amb la presència del seu net, el Sr. Sergi Dantí i Mira.
Emili Mira i López (Santiago de Cuba,1896- Petrópolis, Brasil, 1964). Pioner en moltes disciplines de la psicologia i de l’abordatge científic alhora que aplicat de la psicotècnia, la selecció de personal, l’orientació professional, la construcció de tests, el diagnòstic de la personalitat, la psicologia experimental, la grafologia, la psicologia comunitària, la psicologia de l’esport, de la guerra, etc. Moltes temàtiques iniciades per Mira són avui dia part de matèries del currículum del Grau de Psicologia.
Metge, psiquiatre, Catedràtic de Psicologia Experimental (1931) de la Universitat de Barcelona a més de responsable de diverses institucions i congressos relacionats amb la psicotècnia. Va crear el test de diagnòstic Miokinètic, durant anys considerat un dels millors tests psicològics. Per la seva obra, juntament amb Ramón y Cajal, va ser reconegut com un dels millors científics de la història. En finalitzar la Guerra Civil es va exiliar i se'l va difamar des de l'Estat fins a fer gairebé desaparèixer el seu rastre i obra.
Des dels anys 70 hi ha hagut un moviment progressiu de restauració de la seva memòria iniciat pel Col·legi de Medicina i després per la Diputació de Barcelona, GENCAT, Institut d’Estudis Catalans, les universitats, etc. El Dr. Emili Mira va donar tota la seva obra a la UB. A la Xarxa hi ha moltes referències sobre Emili Mira, algunes, però, distorsionades encara per l’efecte de la difamació i per confusions derivades del seu lloc de naixement (era fill d’un funcionari destacat a Cuba) i, ja en l’exili, per la seva trajectòria professional i decés al Brasil.
La seva filla, la Sra. Montserrat Mira, ha recollit en una web part del seu llegat.
A continuació es pot consultar el text que el net de l’Emili Mira va llegir sobre el seu avi el dia del bateig de la seva aula.
prova