Informació per a l’estudiant – Màster en Psicologia de l'Educació - MIPE

La modalitat d'ensenyament és presencial, encara que amb un fort component d'activitats en línia que es desenvolupen en l'espai web propi de la Comunitat Virtual MIPE-DIPE formada pels professors i estudiants del Postgrau Interuniversitari de Psicologia de l'Educació.

Les sessions de classe presencials s'imparteixen en les instal·lacions de la universitat que ofereix l'assignatura; d'aquesta manera, són els estudiants els que han de desplaçar-se a una universitat o altra en funció de les assignatures matriculades. Excepte en el cas de les assignatures ofertes per la Universitat de Vic-U. Central de Catalunya que s'imparteixen a la Universitat de Barcelona. Els horaris de les sessions presencials són de 15.30 a 20.30 hores de dilluns a divendres. El pràcticum es realitza durant el tercer semestre i requereixen habitualment horari de matins i, a vegades, alguna tarda.

Totes les assignatures s'ofereixen únicament en un semestre de cada curs acadèmic, amb l'única excepció de les pràctiques professionals externes, les pràctiques de recerca i les tutories del treball de final de màster que s'ofereixen en els dos semestres.

Es recomana una dedicació a l'estudi a temps complet, si bé es contempla també cursar el màster a temps parcial (mínim, 20 crèdits per curs).

• Col·loquis: els col·loquis consisteixen en activitats d'intercanvi d'opinions entre l'alumnat sota la direcció del professorat.
• Classes expositives: en les classes expositives un o més estudiants presenten de manera oral un tema o treball, preparat prèviament, davant de la resta de companys del grup. De vegades pot resultar interessant una presentació escrita prèvia.
• Conferències: exposició pública sobre un tema de caràcter científic, tècnic o cultural duta a terme per una persona experta.
• Debat dirigit: tècnica de dinàmica de grups que té l'objectiu de promoure l'expressió i la comprensió oral en una conversa col·lectiva en la qual el tema pot ser preparat, però no el desenvolupament de les intervencions.
• Roda d'intervencions: activitat en la qual els estudiants han d'intervenir (informar, opinar, etc.), de manera que tots puguin participar.
• Seminari: tècnica de dinàmica de grups que consisteix en unes sessions de treball d'un grup més aviat reduït que investiga un tema mitjançant el diàleg i la discussió, sota la direcció d'un professor o un expert. Es poden fer seminaris per a aprofundir sobre temes monogràfics, a partir de la informació proporcionada prèviament pel professorat. Una altra possibilitat és aportar a les sessions de posada en comú els resultats o els criteris personals obtinguts després de determinades lectures.
• Treball en grup: activitat d'aprenentatge que s'ha de fer mitjançant la col·laboració entre els membres d'un grup.
• Treball escrit: activitat consistent en la presentació d'un document escrit.
• Activitats d'aplicació: amb les activitats d'aplicació s'aconsegueix contextualitzar l'aprenentatge teòric a través de la seva aplicació a un fet, succés, situació, dada o fenomen concret, seleccionat perquè faciliti l'aprenentatge.
• Resolució de problemes: en l'activitat de resolució de problemes, el professorat presenta una qüestió complexa que l'alumnat ha de resoldre, treballant individualment, o en equip.
• Exercicis pràctics: l'activitat basada en els exercicis pràctics consisteix en la formulació, anàlisi, resolució o debat d'un problema relacionat amb la temàtica de l'assignatura. Aquesta activitat té com a objectiu l'aprenentatge mitjançant la pràctica de coneixements o habilitats programats.
• Cerca d'informació: la cerca d'informació, organitzada com a cerca d'informació de manera activa per part de l'alumnat, permet l'adquisició de coneixements de manera directa però també l'adquisició d'habilitats i actituds relacionades amb l'obtenció d'informació.
• Elaboració de projectes: metodologia d'ensenyament actiu que promou l'aprenentatge a partir de la realització d'un projecte: idea, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació del projecte.
• Estudi de casos: mètode utilitzat per a estudiar un individu, una institució, un problema, etc. de manera contextual i detallada (cal desenvolupar processos d'anàlisis). També és una tècnica de simulació en què cal prendre una decisió respecte d'un problema (es presenta un cas amb un conflicte que cal resoldre: cal desenvolupar estratègies de resolució de conflictes).
• Simulació: activitat en què, davant un cas o un problema, cada estudiant o cada grup té assignat un rol o paper segons la qual ha d'intervenir en el desenvolupament de la situació.
• Pràctiques: permeten aplicar i configurar, en l'àmbit pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context concret.