Història

La Facultat de Psicologia va constituir-se com a tal l’any 1983. Tot i que, si la comparem amb altres facultats, podem considerar-la jove, el seu naixement va ser fruit d’un procés de gestació relativament llarg. El resultat és que si d’una banda té el dinamisme que caracteritza la joventut, de l’altra recull l’experiència de la rica tradició en què arrela.

De fet, l’evolució de la Psicologia a la nostra societat, com la de tantes altres coses, es va interrompre bruscament amb el desastre de la Guerra Civil i el difícil període de la postguerra. Malgrat que, abans del 1936, la implantació de la Psicologia a la universitat era precària i es considerava gairebé exclusivament des del punt de vista filosòfic, les seves aportacions als àmbits de la salut, la medicina, les escoles, el dret i el treball, la configuraven com un conjunt de coneixements i tècniques de gran valor social. Molts d’aquells professionals que orientaven la seva tasca des d’aquesta perspectiva, però, van sortir del país o cessar la seva activitat. De manera que van caldre quasi trenta anys perquè la psicologia fos recuperada pel món universitari.

En efecte, a la segona meitat dels anys seixanta, uns quants professors que s’havien format a l’estranger, van crear, a Madrid i a Barcelona, les primeres escoles professionals de psicologia. La de Barcelona, ubicada al barri antic, als locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques del carrer de les Egipcíaques, va ser organitzada i dirigida pel doctor Miguel Siguán des de la seva inauguració el 1966 fins al 1975, quan va tancar les portes.

Les primeres promocions de psicòlegs van sortir d’aquesta escola, i bona part dels seus membres, juntament amb docents procedents d’altres escoles o facultats (com ara les d’enginyers, Medicina o Dret) i de diferents seccions de la de Filosofia i Lletres (com ara Filosofia, Història, Antropologia, Pedagogia) van incorporar-se com a nous professors quan el 1968 els estudis van traslladar-se a la seu de la plaça de la Universitat i es van constituir com a secció de la Facultat de Filosofia i Lletres.

L’èxit de la Secció de Psicologia va ser espectacular. En primer lloc, perquè tots els que hi treballaven ho feien amb la consciència i la il·lusió d’estar obrint uns camins per a la formació i la recerca, que si bé a gran part d’Europa i dels Estats Units estaven molt desenvolupats al nostre país eren pràcticament verges. En certa manera eren els pioners. Però a més, feia temps que la gent jove reclamava estudis universitaris de psicologia. De manera que, quan es va posar en marxa la Secció, va haver de rebre una veritable allau d’estudiants que, any rere any, creixia exponencialment. Tot i que el pla d’estudis (pla Maluquer) imposava dos anys comuns amb totes les branques de Filosofia i Lletres i només tres d’especialitat, l’activitat era frenètica. La prova és que, entre el 1969 i el 1970, va sortir publicat el primer número d’El Anuario de Psicologia, i es van organitzar els Laboratoris d’Estadística i de Psicofisiologia, que des del primer moment van aplegar un nombrós grup d’estudiants interessats en la recerca.

Evidentment, els espais de la Facultat de Filosofia i Lletres en general i el de la Secció de Psicologia en particular s’estaven quedant petits. La situació era tan greu que, mentre es construïa un nou edifici (Les Cúpules) al campus de la Diagonal, durant el lapse entre 1971 i 1975, la Secció de Psicologia va viure una inevitable aventura migratòria. Part de la Secció es va quedar a la seu central i la resta es va ubicar a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, malgrat que, a més d’allà, les classes es feien també a les aules d’Econòmiques, Física i Química, i Dret. De manera que, diàriament, professors i alumnes travessaven un munt de vegades la Diagonal com si aquella avinguda fos el passadís de casa seva.

L’any 1973, arran d’un nou pla de reordenació universitària i d’estudis (Pla Suárez), la Facultat de Filosofia i Lletres es disgregava en les de Filosofia i Ciències de l’Educació, Filologia i Geografia i Història; totes destinades a ocupar l’edifici de les cúpules que naturalment, quan es va inaugurar el curs 1975-1976, ja era massa petit, la qual cosa va obligar a instal·lar les aules i altres dependències de Psicologia en uns pavellons provisionals aixecats al costat de l’edifici principal. Provisionalitat que va durar fins al 1995.

Mentrestant, la Secció de Psicologia, no sols va passar successivament de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació a la de Ciències de l’Educació i Psicologia, sinó que a més a més s’havia estructurat en els departaments de Psicologia General (que, amb el pas del temps es desdoblaria en els departaments de Psicologia Bàsica i Psicologia Social), Psicologia Experimental, Psicologia Evolutiva, Psicobiologia i Personalitat. Aquest procés de canvi que afectava la recerca i la docència, va culminar l’any 1983 amb la creació d’una Facultat de Psicologia independent i d’una llicenciatura completa. Així, en els títols dels psicòlegs que van acabar els estudis a partir del 1983 es pot llegir: «Llicenciat en Psicologia», denominació totalment inèdita fins a aquella data.

Aquestes transformacions no eren exclusives de la Psicologia. La universitat sencera canviava i els seus estatuts es modificaven. La diferencia més interessant que cal destacar aquí va ser la que es refereix a la creació de les divisions: unitats temàtiques en les quals s’agrupaven les facultats que compartien part dels interessos acadèmics i de recerca i qüestions relatives a contractació de professors, problemes comuns dels estudiants, equipaments, etc. Les Facultats adscrites a una divisió prenien decisions mancomunades, per mitjà dels seus representants en comissions específiques i al Consell de Divisió, que a més de ser l’òrgan decisori final tenia la responsabilitat de triar periòdicament president o presidenta.

Tot i que la psicologia, per tradició i per vocació, abasta camps de treball molt diversos, la Facultat de Psicologia va voler adscriure’s, conjuntament amb les de Farmàcia, Medicina i Odontologia, i l’Escola d’Infermeria, a la Divisió de Ciències de la Salut, perquè la salut era l’àrea d’interès prioritari i oferia un aixopluc més interessant per als altres vessants. Aquesta adscripció va durar fins a l’any 2003 en què, per una nova reforma dels Estatuts, es va tornar al model de Facultats dependents exclusivament del Rectorat i independents entre si, model més afí al de la resta d’Universitats de l’Estat.

A mesura que els professionals de la Psicologia, sortits de la UB i d’altres universitats, han posat en evidència les múltiples funcions i l’eficàcia i la riquesa de possibilitats d’intervencions d’aquesta disciplina en els diferents aspectes de la realitat individual i social, l’interès pels seus estudis per part dels joves estudiants, el mercat laboral i la població en general, és encara més gran que el que hi havia al començament. Tant el volum d’estudiants com l’evolució de la mateixa disciplina científica i la renovació didàctica demanada palesaven, un cop més, la inadequació dels espais. Per aquest i altres motius —l’explicació dels quals allargaria massa aquesta petita introducció històrica—, el 1995 la Facultat es va traslladar a les antigues Llars Mundet al parc del mateix nom (avui campus de Mundet), tots els edificis del qual s’havien adaptat prèviament per acollir aquest i altres ensenyaments.

Ara la Facultat de Psicologia és una Facultat gran, no solament des del punt de vista físic sinó també de la seva producció científica. Disposa d’instal·lacions modernes, laboratoris ben equipats, recursos docents immillorables i un llarg seguit de condicions que asseguren a l’estudiant l’accés a una formació actualitzada, no sols a la llicenciatura, sinó també al de l’àmplia oferta de mestratges, cursos de postgrau i altres productes tant atractius com necessaris per al desenvolupament personal i professional de tots aquests futurs psicòlegs, hereus d’una ara ja relativament llarga tradició. Joves que, a curt, mitjà i llarg termini han de respondre de manera adient a les demandes que la societat adreça a la Psicologia i que allà on sigui que decideixin exercir la professió, seran els protagonistes i responsables directes del desenvolupament científic i del futur de la Psicologia.

Dra. M. del Carmen Giménez

Barcelona, octubre de 2004