L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha presentat els resultats de l’experiment «Being a Curious Music-Mind», realitzat l’any passat festival Sónar+D sota el marc de propostes de l’Ajuntament de l'Hospitalet. Aquest innovador estudi, liderat per Antoni Rodríguez-Fornells, professor del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat, ha permès demostrar que la curiositat que s’experimenta en escoltar noves peces musicals pot predir si ens gastarem diners en aquella cançó, l’interès que desperta per conèixer més sobre aquella, així com, si recordarem la cançó amb el pas del temps (impacte en la memòria).

Alícia Carrera, DJ de la sessió de l’experiment; Robert Zatorre, neurocientífic de l’Institut Neurològic de Montreal; i l’equip de neurocientífics de l’IDIBELL i la UB, liderats per Antoni Rodríguez-Fornells, han format part de la taula rodona en què s’han exposat els resultats del primer experiment naturalista on a través d’una aplicació de telèfon mòbil s’avaluava la curiositat musical que experimentaven 150 persones durant una sessió de música electrònica creada expressament per a l’ocasió.

A part de la correlació entre la curiositat musical i la memòria o la presa de decisions, l’experiment ha pogut determinar que la curiositat i el plaer que experimentem escoltant una cançó són paràmetres altament relacionats que afecten també el grau d’absorció que sentim. «En sentir aquesta combinació de curiositat i plaer per una cançó és possible que ens resulti més fàcil endinsar-nos en la cançó i deixar-nos portar», comenta Gemma Cardona, investigadora de l’IDIBELL.

A més, amb l’estudi també s’ha observat que cançons similars no s’avaluen igual, en canvi, persones amb perfils similars sí que emeten avaluacions similars. És a dir, que els factors interns, per exemple, la sensibilitat musical, variables personals, experiència prèvia amb el tipus de gènere musical, gustos musicals, etc., tenen molt més pes en valorar un peça musical que no pas els externs, com l’estructura específica d’una cançó.

«La solidesa i coherència d’aquests resultats ens obre les portes a ampliar l’estudi incloent-hi altres estils musicals i altres poblacions que corroborin els nostres resultats» -comenta el Dr. Antoni Rodríguez-Fornells, cap del grup de recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, la UB i membre de l’Institut de Neurociències (UBNeuro)-. «Conèixer com el cervell descodifica la música en una experiència agradable i gratificant és una qüestió fascinant que podria ser crucial per entendre com els humans processem estímuls més abstractes, creant sentiments estètics, i com això depèn de la  motivació intrínseca que desenvolupen al llarg de la vida per diferents formes artístiques».