Ens plau comunicar-vos que el dilluns 17 de març, a les 13h, es batejà l’aula 1103 amb el nom d’ Ana Teberosky.

L’acte comptarà amb familiars de la Dra. Teberosky i es recordarà la seva figura.

Aquesta acció va ser ratificada per Junta de Facultat i es recull a continuació l’escrit que ressalta la figura de la Dra. Teberosky

Dra. Ana Leonor Teberosky Coronado, que va ser professora del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia fins al moment del seu traspàs, el 31 de març del 2023.

L’Ana Teberosky es va incorporar a l’antic Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació el 1989. Ja aleshores era molt coneguda per les implicacions educatives del seu innovador treball de recerca sobre l’adquisició de l’escriptura i la lectura en els infants, dut a terme amb Emilia Ferreiro entre els anys 1974/76, com a part de la tasca universitària a la Universitat de Buenos Aires, gairebé sense suport institucional. El fruit d’aquesta recerca, conceptualment inspirada en els treballs de J. Piaget i l’Escola de Ginebra, es donà a conèixer en el llibre Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño (1979). Aquesta obra, amb més de 15 edicions i traduïda a cinc llengües,  va modificar radicalment la manera d’entendre els processos a través dels quals els infants aprenen a llegir i a escriure, fins al punt que, malgrat la seva oposició aferrissada, en molts ambients educatius es va començar a parlar de “mètode Teberosky”, per contraposar el que havia de ser una nova pràctica, basada en la resposta a noves i originals preguntes, a les metodologies d’ensenyança tradicionals. L’escriptura, la lectura i el llenguatge sempre van ser la seva passió i el seu objecte de recerca, de reflexió i de docència.

A l’aleshores Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, va exercir la docència en assignatures de tots els cicles, tant a la Facultat de Psicologia com a la Facultat d’Educació (Facultat de Formació del Professorat). Cal destacar la seva tasca docent, particularment, en el Màster i al Doctorat Interuniversitari en Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia des dels seus inicis el 2003.

L’Ana Teberosky va obtenir una Càtedra; va impulsar diversos projectes d’investigació i va formar part de diferents grups de recerca amb reconeixement institucional. Va publicar més d’una desena de llibres, al voltant de 50 articles en revistes especialitzades i molts en revistes professionals, una trentena de capítols de llibre, va dirigir 10 tesis doctorals, i va presentar els seus treballs en congressos nacionals i internacionals.

A més, va exercir diversos càrrecs de gestió, entre ells el de directora de l’aleshores Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Així mateix, va participar de manera activa en la vida de la Facultat de Psicologia amb diverses funcions, com, per exemple, a la Comissió de Recerca.

Per la seva pròpia història, però també per convenciment, va promoure i mantenir forts vincles amb institucions d’Argentina, Mèxic i Brasil; per exemple, amb el Laboratório de Educação, per a qui va elaborar diverses pàgines webs dedicades a la divulgació de l’adquisició del llenguatge, la lectura i l’escriptura, i l’aprenentatge.

Tant a Llatinoamèrica com a Europa, sempre va involucrar-se en la millora de l’ensenyament a través d’activitats ben diverses: de formació de mestres, psicòlegs i psicopedagogs; d’assessorament a governs municipals, autonòmics i a l’estatal, a ministeris i fundacions de diversos països. Així, va ser investigadora a l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i a l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació (IMIPAE) de Barcelona.

El seu treball va ser conegut i valorat. Va rebre del govern brasiler el prestigiós títol de “Comendadora de la Ordem do Cruzeiro do Sul” en l’àmbit de la cooperació científica i cultural, una mostra de l’intens reconeixement que ha tingut a Llatinoamèrica.

Mentre desplegava aquesta intensa activitat, sempre va reservar un temps al treball conjunt amb mestres, a la presència a peu d’aula, que ha practicat en una estimada escola fins al darrer moment; per ella, així ho deia sovint, era quelcom irrenunciable. 

La notícia del seu decés el 2023 va impactar profundament a totes aquelles persones que havien compartit tasques professionals amb ella al llarg d’una dilatada trajectòria que no havia conclòs, ja que l’Ana continuava activa en el seu treball d’assessorament a mestres per a la millora de l’ensenyament, un compromís que l’ha acompanyada tota la vida, més enllà de la jubilació.

En conjunt, la trajectòria de l’Ana Teberosky ha constituït un exemple magnífic de treball universitari amb un elevat índex d’impacte social, un assoliment ni fàcil d’abastar, ni sempre prou reconegut, però pel qual sempre serà recordada.