Història
Fa aproximadament quaranta anys enrere, el professor Roberto Bergalli arribava a Barcelona després d'haver recuperat la llibertat després del segrest i empresonament que va patir durant la dictadura cívic militar argentina. És en aquest moment, a partir de 1980, quan uns quants joves vam conèixer personalment l'Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona. Allà es van organitzar uns primers Seminaris i es van impartir uns primers coneixements d'unes ciències socials que penetraven a la uni-direccionalitat de les ciències penals que se'ns havien transmès amb una orientació entre positivista i dogmàtica. L'atractiu, les dificultats i el desafiament que això suposava, va captivar immediatament a una jove generació d'inquiets estudiosos i activistes.
La publicació, el 1983 d’ "El pensament criminològic. Una anàlisi crítica ", que co-coordinaven Roberto Bergalli, Teresa Miralles i Juan Bustos Ramírez, va esdevenir un referent obligat, durant molts anys i fins al present, dels estudis tant de Criminologia que fa de l'autèntica disciplina que sempre treballem per donar a conèixer i aconseguir un (cert) reconeixement acadèmic a Espanya: la Sociologia del control penal. L'altra obra que, en forma de publicació periòdica, va afirmar més encara el camí iniciat per l'anterior, va ser l'aparició (al 1986) de Poder i Control. Revista hispano-llatinoamericana de disciplines sobre el control social. Integrada inicialment per un Comitè de Redacció compost per Juan Bustos Ramírez, Victòria Camps, Antonio Doñate, Hernán Hormazábal i el mateix Bergalli, aquesta publicació va suposar la penetració a Espanya dels treballs dels pensadors més prestigiosos, des d'una perspectiva crítica amb el Sistema penal , que contribuïen, des de diversos països d'Amèrica Llatina i també des d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Gran Bretanya o França, a un tipus de reflexió absolutament indispensable en els temps, encara, de consolidació d'un sistema democràtic a l'Estat espanyol.
Al costat de l'aparició d'aquestes obres el va acompanyar, així mateix, tot un cúmul d'activitats complementàries que van anar conformant un grup de treball i estudi notable amb visites, seminaris i jornades en què participaven Alessandro Baratta, Jock Young, Massimo Pavarini, Dario Melossi, Louk Hulsman, Tamar Pitch, Gerlinda Smauss, Sebastian Scheerer, Luigi Ferrajoli, Rosa de l'Olmo, Lola Aniyar de Castro, Raúl Zaffaroni i tants altres i altres. Amb molts d'ells /es es va decidir impulsar (al 1984-85) el Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology, com a programa d'estudis comuns i de cooperació inter-universitària europea. Aquest Programa, que es va estendre immediatament a altres Universitats europees d'Itàlia, Espanya, Holanda, Alemanya, Grècia, Bèlgica i Gran Bretanya, es va dur a terme en l'àmbit del Programa "Erasmus" (després "Sòcrates") de la Unió Europea. El Common Study ha constituït en aquestes últimes dècades un lloc acadèmic de trobada i participació únic, pel qual han passat centenars d'estudiants dels països nomenats (i de més de deu països d'Amèrica Llatina), que es van formar en les adreces que s’estan comentant, i van anar elaborant i presentant les seves Papers, Tesines i Tesis doctorals per graduar-se, la qual cosa ha anat constituint un important corpus alimentat amb tantes presències.
En l'àmbit de la Universitat de Barcelona, això va fonamentar la creació d'un primer Màster Europeu denominat com “Sistema Penal i Problemes Socials" en l'àmbit del Departament de Dret penal i Ciències Penals. Així mateix, poc després, es creava l'especialitat en Criminologia i sociologia jurídic penal del Programa de doctorat en dret i ciència política de la Universitat de Barcelona. Institucionalitzada ja en aquests últims anys, l'especialitat ha rebut nombrosos estudiants (locals i d'Amèrica Llatina), que s'han pogut anar doctorand en aquests anys. A partir de 2008, amb la transformació operada en els estudis universitaris europeus, es crearia el primer Màster oficial en Criminologia i Sociologia jurídic penal, antecedent de l'actual Màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídic penal.
Fa una mica més de 20 anys vam dissenyar el projecte denominat "Obrir la presó" pel qual un grup de professors /es vam decidir apropar-nos a alguns centres penitenciaris de Catalunya per al desenvolupament d'una activitat cultural i acadèmica. Pensàvem llavors en l'important paper que podien exercir altres institucions públiques en el camí de traçar canals de circulació i comunicació entre persones privades de llibertat i la comunitat. I, en aquest context, vam creure que podia ser especialment important aconseguir el contacte i introducció de la Universitat a la presó. Estàvem llavors convençuts que podien produir-se positius resultats d'aquesta "intersecció d'institucions", entre d'altres: la capacitació de la població reclusa permetent una diversificació en el repartiment de l'accés a la cultura; la construcció (amb tot el seu significat simbòlic) d'espais "lliures" a l'interior de la presó on pugui ser reproduïda la dinàmica universitària (binomi professor-estudiant).
Va ser així com cap a finals de la dècada de 1990 un grup de professors /es i joves investigadors /es (Mónica Aranda, Miquel Izard, Pep García Borés i altres /es), vam constituir les Associació contra la Cultura Punitiva i d'Exclusió Social i vam aconseguir que la llavors Administració penitenciària de Catalunya aprovés el projecte denominat "Obrir la presó" per al desenvolupament d'una sèrie de Seminaris que impartim durant el curs acadèmic de 1999-2000. Es van impartir uns primers cursos sobre Drets Fonamentals, Música, Psicologia i Higiene. Tot i la favorable acollida del col·lectiu d'interns i internes, la resistència oposada des de sectors del sindicalisme penitenciari va provocar el cessament del projecte iniciat (i posteriorment també la renúncia del Director de centre penitenciari). Malgrat, també, a l'intent de l'aleshores vicerector d'Investigació de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta, per continuar el projecte paralitzat, no va ser possible seguir executant. La conseqüència immediata d'aquell incident va ser la creació de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans que, com a Centre d'Investigació de la mateixa Universitat, va ser creat -inicialment- per realitzar el treball de monitorització d'una institució que, com la penitenciària, havia demostrat una opacitat i resistència que va sorprendre (negativament) a les autoritats universitàries de llavors, les quals van dipositar en nosaltres la confiança necessària per a la creació de l’OSPDH. Aquesta va ser la veritable raó de la creació del nostre Centre d'investigació, complint així gairebé profèticament la intuïció foucaultiana que allà on hi ha poder poden, potser, sorgir possibilitats de resistència.
A principis del mes de maig de 2001, l'OSPDH es va crear formalment i el mateix va ser integrat per nombroses persones que han donat el millor de si mateixos /es en els camps de la investigació des del Dret, la Psicologia, la Ciència Política, la Sociologia, la Filosofia, les Ciències de la Comunicació, l'Antropologia, l'Economia. Diverses àrees de treball van integrar el corpus de l'Observatori com es pot comprovar navegant per la web. Desde tals àrees de coneixement, van treballar des del principi, i en èpoques diveses, Mónica Aranda, Roberto Bergalli, Marta Monclús, Iñaki Anitua, Cristina Fernández, Alejandro Forero, Héctor Silveira, Pep García Borés, Jordi Cabezas, Joan Anton Mellón, Camilo Bernal , Montserrat Carbonell, Alejandra Manavella, Marcela Aedo, Gabriela Rodríguez, Gemma Nicolau, Cristina Garés, Rachele Stroppa, Sheila Marín, Juan Manuel Vedell, Rodrigo Chaverra, Natalia Giraldo, Keymer Àvila, Miquel Izard, Carme Vivancos, Katherine Olivieri, Paula García, José Navarro, Mónica Serrano, Aura Roig, Elena la Torre, Nicolau Laíño, Gabriel Bombini, Markela Sitara, Iván Montemayor, Bruno Rotta Almeida, Bruno Amaral Machado, José Carlos Moreira, Juan Manuel Vedell, Damià Zaitch, Ramiro Sagarduy.
Hem treballat en nombrosos projectes nacionals i internacionals, a Europa i a Amèrica Llatina. Actualment, la nostra presència en importants xarxes i organitzacions internacionals (com l'Organització Mundial contra la Tortura, el Comitè per a la prevenció de la tortura del Consell d'Europa, l'European Prison Observatory, l'European Group for the Study of Deviance and Social Control, la xarxa Eurollatinoamericana de prevenció de la Tortura, l'Associació Interamericana de defensories Públiques, entre d'altres), acrediten aquesta dedicació i compromís rigorós.
En el nostre vintè any d'existència, podem i hem de dir que continuarem el treball iniciat tot i tants obstacles trobats en aquestes dues dècades.
Iñaki Rivera Beiras, Director de l'OSPDH
