La inserció a Catalunya
Edició 2020
Figura 1. Evolució de la població graduada segons la naturalesa de la universitat.
A l’analitzar l’evolució de la població graduada, trobem que es trenca la davallada en el sistema universitari català gràcies a l’increment produït a les universitats privades i la universitat no presencial. En concret, 8 de cada 10 persones es graduen a la universitat pública, però el nombre total s’estanca al nivell del 2017.
Figura 2. Població graduada per àmbit de coneixement i sexe.
En la població graduada per àmbit de coneixement, 6 de cada 10 persones graduats i graduades són dones i Ciències i Humanitats són els àmbits amb menys efectius graduats en total.
Figura 3. Evolució de la situació laboral de les persones graduades.
Taula 1. Evolució de la població ocupada per àmbit de coneixement (període 2008-2020).
A grans trets, l’ocupació de les persones graduades segueix una tendència de creixement, a només 4 punts percentuals de la taxa recollida el 2008, malgrat que l’increment ha estat inferior al produït entre l’edició del 2014 i el 2017. L’increment de l’ocupació respecte del punt més baix recollit el 2014 és més elevat a Humanitats (8,5 pp) i a Enginyeries (6,9 pp). Tot i que encara no s’han pogut assolir els nivells d’ocupació previs a la crisi econòmica iniciada el 2008, l’àmbit d’Enginyeries i el de Salut són els que han tingut una recuperació més ràpida.
Figura 4. Temps que fa que les persones graduades busquen feina.
Si analitzem el temps que fa que les persones graduades busquen feina, trobem que l’atur de llarga durada segueix disminuint, fins a assolir valors percentuals inferiors al 4%. Entre 7 i 8 persones graduades de cada 10 troben feina abans de sis mesos. Del 6% de persones aturades, els principals motius pels quals no troben feina són: aconseguir una feina que els agradi, tenir un salari adequat i la manca d’experiència professional.
Figura 5. Nivell de competències assolides a l’ocupació, segons la Classificació Nacional d’Ocupacions (CNO-11).
Quan examinem les competències assolides en l’ocupació, descobrim que 9 de cada 10 persones graduades tenen ocupacions amb un nivell competencial alt. Hi ha un increment de quasi 13 pp respecte del 2017.
Figura 6. Adequació de les funcions desenvolupades a la feina (2020).
Figura 7. Adequació de les funcions desenvolupades a la feina per àmbit de coneixement (2020).
Pel que fa a l’adequació de les funcions desenvolupades a la feina, trobem que 9 de cada 10 persones graduades exerceixen funcions universitàries. Unes 8 de cada 10 fan funcions especialment en l’àmbit de Salut, seguit del de Ciències Socials i Enginyeries. En els àmbits de Salut i Enginyeries hi ha menys persones que fan funcions no universitàries a la feina, mentre que a Humanitats són gairebé una tercera part.
Figura 8. Evolució de les persones graduades amb jornada a temps complet.
En canvi, sobre l’evolució de les persones graduades, 8 de cada 10 persones graduades recentment treballen a temps complet. Després de la davallada durant el període de crisi inicial el 2008, es reforça una tendència de millora en la contractació a temps complet. Malgrat l’heterogeneïtat de la jornada a temps complet segons els àmbits de coneixement, les distàncies s’escurcen entre enginyeries, amb el nivell més alt (95,5%), i Humanitats, amb el nivell més baix (67,3%). Pel que fa a les persones graduades que treballen a temps parcial, es retallen les distàncies entre els contractes d’11 a 24 hores setmanals i els de 25 a 34, especialment pel creixement d’aquest darrere tipus de jornada.
Figura 9. Evolució dels guanys bruts mensuals de les persones ocupades a temps complet.
Figura 10. Guanys bruts mensuals de les persones ocupades a temps complet per àmbit de coneixement (2020).
En relació als guanys bruts mensuals, augmenten els guanys de les persones graduades que treballen a temps complet. Augmenten en 10 pp, respecte de les dades del 2017, el percentatge de persones graduades que treballen a temps complet i tenen un salari superiors a 2.000€. el 2020 s’assoleix els valors més alts de tot el període considerat. Enginyeries continua sent l’àmbit amb millors remuneracions, on 3 de cada 4 persones tenen un salari superior a 2.000€, mentre que a Ciències Experimentals, Salut i Ciències Socials el percentatge oscil·la entre el 48% i el 43%. En l’àmbit d’Humanitats el 30% guanyen menys de 1.000€, i només 1 de cada 4 se situa en l’interval de més de 2.000€.
Font: AQU (2020) La inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes. Disponible a https://www.aqu.cat/doc/doc_42542075_1.pdf
Edició 2014
El 77% de la població graduada de les universitats presencials a Catalunya s’ha titulat a les universitats públiques de Catalunya. El 15 % i el 8 % restants s’han graduat, respectivament, a les universitats privades i als centres adscrits.
El 85 % de les persones graduades treballen tres anys després d’haver acabat els estudis. La variació entre àrees disciplinàries no supera els 12 punts (88% a Ciències de la Salut i 76% a Humanitats). L’atur afecta l’11% de les persones graduades (el 16 % a Humanitats i el 8 % a Ciències de la Salut). El 75 % de les persones ocupades treballen a temps complet.
El 85 % de les persones titulades l’any 2007 treballaven en el moment que es va fer l’enquesta. Igual que en les edicions anteriors, els resultats globals mostren diferències segons la tipologia dels estudis. Humanitats és l’àrea que mostra el comportament més negatiu i Ciències de la Salut, el més positiu. Vegem-ho:
El 85 % de les persones ocupades treballen a temps complet. Aquesta xifra oscil·la entre el 92 % A Enginyeria i Arquitectura i el i el 61% a Humanitats o 63% a Ciències de la Salut (l’àrea que té més taxa d’ocupació però més taxa de parcialitat). En el cas de les persones graduades de les universitats públiques, aquesta xifra és del 84 %, 4 punts inferior a la mateixa taxa l’any 2011.
L’impacte de la crisi econòmica s’ha notat en totes les àrees, si bé en aquesta edició Humanitats i l’àrea de Ciències Experimentals són les que l’han patit d’una manera més forta (6 i 7 punts percentuals, respectivament). En aquestes dues àrees, la taxa d’ocupació es troba per sota dels nivells de l’enquesta del 2001. Per contra, Enginyeria i Arquitectura, que en la passada edició perdia 6 punts percentuals, és la que en perd menys en aquesta.
La majoria de les persones graduades enquestades treballen en l’àmbit privat (78%). El 22% ho fan en l’àmbit públic. En relació amb l’estudi anterior, s’ha donat una reducció d’11 punts percentuals respecte la contractació pública
Per àrees, la contractació en l’àmbit públic oscil·la entre el 34,32% a Ciències Experimentals i el 10% de l’àrea d’Enginyeria i Arquitectura. Per subàrees també hi ha diferència: situant-se com la que més contractació pública té a subàrea de Medicina i Odontologia (52%) i, la que menys, Arquitectura amb un 6%.
Pel que fa a l’atur, com s’ha vist un 11% dels enquestats i enquestades estan a l’atur; això suposa un increment de 3 punts respecte l’edició anterior (la taxa era de 8%). El 30% de les persones aturades fa més d’un any que cerquen feina, mentre que el 49% fa menys de sis mesos que ho fan. En un extrem trobem els graduats i graduades en Humanitats, dels quals un 20% fa més de dos anys que cerquen feina. Els principals motius que assenyalen les persones a l’atur per no trobar-ne és la manca d’experiència pràctica, no trobar una feina que els agradi, i la formació en idiomes.
Els principals mitjans per trobar feina és internet (24%), els contactes personals (17%), la iniciativa personal (17%), i el Servei d’Ocupació de Catalunya (11%).
El 48,34% de les persones graduades tenen un contracte fix, i el 35 %, un contracte temporal. Enginyeria i Arquitectura és l’àrea que mostra una situació més estable, amb el 57% de contractes fixos, seguit per Ciències Socials (50%). Per contra, trobem Ciències de la Salut, Humanitats i Ciències Experimentals amb percentatges de contractes fixos de 42%, 40% i 39% respectivament.
Pel que fa als guanys anuals, El 45% de les persones graduades ocupades a temps complet guanyen més de 24.000€ anuals, i el 22% guanya menys de 15.000€ anuals. El fenomen del mileurisme està associat a jornades a temps parcial; un 80% de les persones que treballen a temps parcial són mileuristes, mentre un 22% dels que treballen a temps complet ho són.
La mitjana de guanys mensuals bruts de persones titulades és de 1.863€. Per àrees disciplinàries, Enginyeria i Arquitectura és la més ben remunerada i, de manera similar, Ciències Socials, Ciències Experimentals i Ciències de la Salut. Humanitats, però, és l’àrea amb remuneració més baixa.
Respecte l’edició anterior, hi ha hagut un descens de 8 punts percentuals de les persones que guanyaven més de 2.000€ mensuals, i de 2 punts de les que guanyaven uns 2.000€. Per contra, els mileuristes s’han incrementat en 10 punts.
Pel que fa a l’adequació, Globalment, el 78% de les persones enquestades desenvolupen funcions universitàries. El 56% de persones que treballen estan en una situació de màxima adequació. Per àrees, aquesta situació es dóna en un 82% a Ciències de la Salut i, en menor proporció de totes, a Humanitats (un 32%). De manera inversa, la situació mínima d’adequació es dóna en un 33% a Humanitats i en un 6% a Ciències de la Salut.
Si s’analitza la evolució de la adequació respecte edicions anteriors, els resultats de l’enquesta de 2011 confirmaven que la crisi no havia afectat dràsticament l’adequació de la població enquestada, que només s’havia reduït en 1 punt percentual. Per a l’any 2014, no obstant, els efectes són clarament aparents: l’adequació ha passat en només tres anys de ser del 84% el 2011 al 78% el 2014. Això reforça la hipòtesi que les dues crisis econòmiques han afectat de forma consecutiva la formació universitària de manera diferent segons àrea i nivell d’estudis. La crisi del sector de la construcció no va reduir l’adequació, l’any 2011, de la promoció del 2007, però si que va reduir la ocupació. L’any 2014, la crisi financera del deute públic i de l’euro i la consegüent política de restriccions pressupostàries en l’àmbit públic ha afectat la ocupació però també l’adequació.
Font: AQU (2014) Universitat i treball a Catalunya. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_14857668_1.pdf
Edició 2020
Figura 1. Evolució de la població titulada de màster segons la naturalesa de la universitat.
A grans trets, els darrers anys el nombre de persones titulades de màster s’ha duplicat. Aquesta edició de l’enquesta és la primera que recull persones titulades de màster que provenien dels nous graus EEES, implantats de manera majoritària el 2010. Actualment, cada any a Catalunya es titulen uns 30.000 estudiants de grau. La xifra dels de màster s’hi acosta cada vegada més, ja que ronda les 20.000 persones. Tot i que més de la meitat de les persones titulades de màster ho fan a la universitat pública, la universitat privada i, especialment, la no presencial han estat les protagonistes en aquest creixement dels últims dos cursos del gràfic.
Figura 2. Població titulada de màster per àmbit de coneixement i sexe (promocions 2014-2015 i 2015-2016).
Figura 3. Població titulada per àmbit de coneixement, nivell d’estudis i naturalesa de la universitat (promocions 2014-2015 i 2015-2016).
Pel que fa als àmbits de coneixement, els màsters de l’àmbit de Ciències Socials representen més de la meitat de les titulacions. Això és especialment evident a les universitats privades i no presencials. En comparació amb els graus, creix el seu pres a diferència dels de Salut o d’Enginyeries. Hi ha una important proporció de dones (56%) entre les persones titulades de màster en gairebé tots els àmbits, llevat del d’Enginyeries.
Figura 4. Percentatge de població ocupada i aturada per nivell educatiu (població de 25 a 44 anys, EPA 1r trimestre 2020, resultats pre-COVID).
Si analitzem el percentatge de població ocupada i aturada, trobem que com més nivell educatiu, millor inserció laboral. Tenir estudis superiors (professionals o universitaris) afavoreix clarament la participació en el mercat laboral i l’ocupació i, a més, protegeix contra l’atur. Segons l’OCDE, Espanya està entre els països de l’OCDE on la diferència en el percentatge de població ocupada segons el nivell educatiu es troba per sota de la mitjana, és a dir, l’avantatge que proporciona l’educació superior en el mercat laboral espanyol és més baix que en altres països.
Figura 5. Evolució dels percentatges d’ocupació, atur i inactivitat dels titulats i titulades de màster.
Figura 6. Evolució del percentatge d’ocupació per subàmbits ampliat (període 2017-2020).
En relació als percentatges d’ocupació, el 92% de les persones titulades de màster treballen. L’ocupació presenta una tendència creixent, mentre que l’atur es redueix a gairebé la meitat, en sis anys. En el creixement de l’ocupació des del 2017 destaquen les Titulacions Mixtes, i també els subàmbits d’Arts i Disseny i de Ciències Biològiques i de la Terra. En canvi, hi ha subàmbits en què es produeix un lleuger decreixement, com ara Comunicació i Documentació, Filosofia i Història, i Arquitectura, Construcció i Civil.
Figura 7. Relació entre l’ocupació i la realització de funcions específiques del màster per subàmbits detallat el 2020 (el volum indica el nombre de persones titulades).
Entrant en detall, en aquesta figura descobrim la relació entre l’ocupació i la realització de funcions específiques. Els grans subàmbits, en nombre de persones titulades, presenten indicadors d’ocupació i d’adequació per sobre de la mitjana. Són els màsters d’Administració d’Empreses i de Didàctiques, que protagonitzen el pes dels màsters a la universitat i destaquen pel que fa a resultats laborals. En canvi, a les persones titulades de màsters dels subàmbits d’Història, Turisme o Polítiques els costa més trobar una ocupació d’acord amb el que han estudiat.
Figura 8. Evolució dels guanys bruts mensuals mitjans (només persones ocupades a temps complet).
Sobre l’evolució dels guanys bruts, es descobreix una tendència creixent dels guanys percebuts. L’ingrés de més de 2.000€ bruts mensuals passa del 46% al 59% en sis anys. Els guanys de menys de 1.000€ mensuals afecten únicament 1 de cada 10 persones del 2020.
Font: AQU (2020) La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes. Disponible a https://www.aqu.cat/doc/doc_15390538_1.pdf
Edició 2014
El 78% de la població titulada ho ha fet a les universitats públiques; el 20% a les universitats privades i el 2% a centres adscrits. La majoria de persones titulades ho ha fet en l’àrea de Ciències Socials, que representa un 45%, seguida per Humanitats (15%), Enginyeria i Arquitectura (14%) i, finalment, Ciències Experimentals i Ciències de la Salut amb 13% els dos.
Com més nivell de formació superior, més taxa d’ocupació i menys taxa d’atur.
El 86% de les persones titulades de màster treballen dos anys després d’haver-lo finalitzat, i el 9% es troba a l’atur. Per als que han estudiat a temps complert o treballat a temps parcial durant els estudis, la taxa d’ocupació és del 82%. Pels qui han treballat a temps complert abans d’obtenir el màster, aquesta taxa és del 90%.
Per subàmbits hi ha diferències que oscil•len entre una taxa d’ocupació del 94% per aquells titulats/des en Gestió i Pràctica de l’Esport i una taxa de 72% per les provinents de Belles Arts. Altres com Filologia Catalana i Castellana, Agrària, Veterinària i Geografia i Història tenen, també, taxes per sota del 80%.
Segons un anàlisi mitjançant un model de regressió logística per a mesurar l’anàlisi de diferents variables (edat, gènere, nacionalitat, nivell d’estudis dels pares, subàmbit i trajectòria) sobre la probabilitat d’estar ocupat, les variables més influents són la edat i el fet d’haver treballat abans de cursar el màster. Les persones de més de 40 anys i que ja havien treballat a temps complert abans tenen 2,4 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Amb independència de la edat, les persones que fan un màster en l’àmbit de les Enginyeries tenen 2,2 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Fer-lo en l’àmbit economicojurídic implica incrementar en 1,8 vegades les probabilitats d’ocupació.
Pel que fa a la qualitat de la ocupació, gairebé la meitat de les persones titulades de màster tenen un contracte fix (45%) mentre que un 30% és temporal. És el nivell educatiu (respecte grau i doctorat) amb més percentatge d’enquestats/des amb contracte de becari, un 11,61%, i d’aquests un 91% estan duent a terme un doctorat.
La trajectòria laboral també és decisiva a l’hora de la probabilitat de tenir un contracte fix, combinada amb l’edat: ser major de 40 anys i haver tingut un contracte a temps complet abans d’obtenir el títol incrementa les probabilitats entre 2 i 5 vegades més. També treballar en l’àmbit privat garanteix en major mesura un contracte fix.
Cinc de cada 10 titulats de màster ocupats a temps complet guanyen més de 2.000€ mensuals bruts, però 2 de cada 10 no arriben als 1.000€. El fenomen mileurista està associat a les jornades a temps parcial, de manera que un 76% dels que fan aquesta jornada guanyen menys de 1.000€ mensuals bruts enfront el 20% dels que treballen a temps complet.
Un element clarament influent és l’experiència laboral; les persones que ja estaven treballant a temps complet abans d’iniciar el màster tenen uns ingressos mensuals bruts superiors a les que ho feien a temps parcial.
El 90% dels titulats/des de màster desenvolupen funcions que requereixen titulació universitària, però poc més de la meitat, un 51,43%, afirma que les funcions són específiques de la formació de màster.
Font: AQU (2015) La inserció laboral dels titulats de Màster. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_22262764_1.pdf
Edició 2020
Figura 1. Evolució de la població doctorada.
A grans trets, l’evolució de la població doctorada indica que, després d’una tendència a l’alça, la població doctorada a Catalunya s’estabilitza. S’extingeixen els programes de doctorats antics (previs al RD 2007) al curs 15-16, va provocar un pic de població doctorada aquest curs. El cursos posteriors, el nombre de població doctorada total ha anat disminuint fins a estabilitzar-se els darrers dos cursos al voltant dels 2100. El percentatge de dones doctorades és del voltant del 50% durant tot el període considerat.
Figura 2. Diferència de la distribució per àmbits de coneixement entre la formació de grau i la de doctorat (curs 18-19).
Sobre els àmbits de coneixement, gairebé la meitat de graduats són titulats de Ciències Socials però representen el 18% de la població doctorada. La població graduada en els àmbits d’Humanitats i Ciències Experimentals representa menys del 10% (9% i 7%, respectivament). Però en canvi, en el cas dels doctorats, la distribució per àmbits de coneixement canvia radicalment: Humanitats i Ciències Experimentals (els àmbits més acadèmics) incrementen significativament la seva representació i l’àmbit més destacat és Ciències de la Salut (32%). Les dones són la majoria en tots els àmbits, llevat d’Enginyeries i Ciències Experimentals, on representen el 30 i 48% respectivament.
Figura 3. Percentatge de població ocupada i aturada per nivell educatiu (població de 25 a 44 anys, EPA 1r trimestre 2020).
Si s’examina el percentatge de població ocupada i aturada per nivell educatiu, descobrim que com més nivell educatiu, millor inserció laboral. Tenir estudis superiors (professionals o universitaris) afavoreix clarament la participació al mercat laboral, l’ocupació i, a més, protegeix contra l’atur. Segons l’OCDE, Espanya està entre els països on la diferència en el percentatge de població ocupada segons el nivell educatiu es troba per sota de la mitjana, és a dir, l’avantatge que proporciona l’educació superior en el mercat laboral espanyol és inferior que a altres països. En particular, la diferència en l’ocupació entre el nivell educatiu és alt i el mes baix a Espanya és de 24 punts percentuals (pp), mentre que al conjunt de l’OCDE és de 27 pp de mitjana.
Figura 4. Evolució dels percentatges d’ocupació, atur i inactivitat dels doctors i doctores.
Més concretament, els percentatges d’ocupació, atur i inactivitat indiquen que el 95% dels doctors i doctores treballen als 3 anys d’haver finalitzat els estudis. Si bé l’ocupació entre la població doctorada sempre ha estat molt elevada, segueix una tendència positiva des de l’any 2014. S’observen poques diferències en l’ocupació entre els diferents àmbits de coneixement: els valors oscil·len entre el 94% a Experimentals i el 97% a Salut. D’altra banda, en el cas dels resultats de l’enquesta d’inserció laboral als graduats i graduades, els percentatges d’ocupació són inferiors als doctorats i existeixen diferències superiors entre àmbits de coneixement (en aquest cas, oscil·len entre el 83% a Humanitats al 93% a l’Àrea Tècnica).
Figura 5. Evolució del lloc de treball (%).
En relació a l’evolució del lloc de treball, l’empresa ocupa a la majoria dels nous doctors i doctores. Segons les dades del 2020 el 59% dels doctors i doctores treballen en una empresa o a
ltra institució, el 25% a la universitat i la resta, el 15%, a un centre o institut de recerca. Des de 2014, el percentatge de persones doctores que treballen a les empreses és creixent mentre que tant a les universitat com als centres de recerca decreix. En termes absoluts, s’observa que el nombre de doctors i doctores que s’insereix a les empreses s’ha doblat en els darrers 3 anys i, mentre que a les universitats i centres de recerca també ha incrementat el nombre de persones contractades, aquest creixement ha tingut un comportament molt més estable que a les empreses.
Figura 6. Evolució del tipus de contracte.
Així mateix, l’evolució del tipus de contracte mostra que l’estabilitat laboral dels doctors i doctores creix. Segons les dades del 2020, el 56% dels doctors i doctores tenen un contracte fix als 3 anys d’haver finalitzat els estudis. Aquest percentatge ha augmentat en 10pp des de 2014 (l’any on s’assolia el menor % d’estabilitat laboral). D’altra banda, el pes de la contractació temporal disminueix fins al 29% (-10pp des de 2014). El percentatge d’autònoms és del 8% al 2020, seguint també una evolució a l’alça durant tot el període analitzat.
Figura 7. Evolució de la jornada a temps complet.
Figura 8. Guanys bruts mensuals per àmbit de coneixement el 2020 (només persones ocupades a temps complet).
Per últim, mencionar que el 84% guanya un salari brut superior als 2000 euros mensuals. Dels 84% dels doctors i doctores que tenen jornada completa, el 84% guanya un salari mensual superior als 2000 euros, el 12% guanya entre 1000 i 2000 euros i la resta, el 3%, té un salari inferior als 1000 euros. A l’àmbit de les Humanitats, els salaris són significativament inferiors a la resta d’àmbits: només el 58% guanya més de 2000 euros mensuals mentre que aquest percentatge per la resta d’àmbits és, com a mínim, 20 pp superior.
Font: AQU (2020) La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes. Disponible a https://www.aqu.cat/doc/doc_69542234_1.pdf
Edició 2014
El 93% dels doctors i doctores treballen tres anys després d’haver obtingut el títol. L’atur afecta el 5% de doctors/es enquestades, 7% de Humanitats i Ciències Experimentals, i 3% de Ciències de la Salut, Enginyeria i Arquitectura i Ciències Socials. Les taxes d’atur de les persones doctorades són les més baixes per al conjunt de la població, amb la qual cosa es torna a fer patent que com més nivell educatiu més ocupació i menys atur. La crisi ha incrementat, a més, el valor afegit dels estudis superiors.
La taxa d’ocupació, respecte la edició anterior, ha perdut 4 punts percentuals amb diferències entre àmbits: a Ciències de la Salut s’ha mantingut mentre que a Humanitats ha baixat 8 punts percentuals.
El 88% de doctors/es treballen a temps complet. El percentatge és 4 punts percentuals menor que a l’edició anterior. Humanitats és l’àmbit on s’ha reduït més el pes de la jornada a temps complet, mentre que a Enginyeria i Arquitectura s’ha mantingut relativament constant.
El 60% de les doctores i doctors treballen a universitats o instituts de recerca, i la resta en empreses.
Un 65% treballen en l’àmbit públic. Respecte l’anterior edició, això suposa 5 punts percentuals menys en general, a excepció de Ciències de la Salut on ha augmentat 6 punts. En aquest àmbit és on més percentatge de doctores i doctors treballen en l’àmbit públic, un 74%, mentre que a Ciències Experimentals i Enginyeria i Arquitectura els que menys, un 61%.
El 59% desenvolupen funcions pròpies del títol de doctorat. El percentatge és més elevat a Ciències Experimentals (68%) seguit d’Enginyeria i Arquitectura (64%). Ciències de la Salut és l’àmbit on la proporció és més petita, un 43%. S’ha de remarcar que el nivell d’adequació ha disminuït 8 punts percentuals entre el 2011 i el 2014, tendència constatable en tots els àmbits disciplinaris.
Pel que fa als doctors i doctores que treballen a la universitat, tot i que com s’ha vist representen el percentatge més gran que fan funcions d’acord amb el nivell educatiu s’observen diferències segons el tipus de contracte que tenen i la seva categoria professional. Els doctors i doctores amb contractes de professorat agregat o funcionari, lector o ajudant doctor, investigador i altres tipus (becaris, postdoctorals, etc.) realitzen feines adequades al seu nivell educatiu en més proporció que no pas els associats i col•laboradors.
En la evolució respecte 2011 és precisament en els doctors contractats com associats i col•laboradors on hi ha un descens més important (entre 25 i 30 punts percentuals) en la seva adequació.
Només el 46% dels doctors i doctores té un contracte fix. El valor oscil•la entre 64% a Ciències de la Salut i 33% a Ciències Experimentals. La segona tipologia contractual més comuna és la de contracte d’interí, que agrupa el 39% dels doctors/es. D’aquest contracte, el percentatge és el més menor per Ciències de la Salut (27%) i més elevat per a Ciències Experimentals (50%).
L’estabilitat contractual ha baixat 15 punts percentuals respecte l’anterior edició, en què el percentatge de contractes fixes era del 61%. Els contractes de becaris i els contractes temporals han augmentat 8 i 6 punts percentuals respectivament.
La temporalitat és més elevada en els doctors/es que treballen a la universitat i centres de recerca, i també per a aquells que treballen a l’estranger: només un 19% té contracte fix.
El 78% dels ocupats/des a temps complet guanyen més de 24.000€ anuals bruts. Només el 3% guanya menys de 15.000€ anuals bruts. De totes les persones amb el títol de doctorat que reben un salari superior a 24.000€, la majoria es concentra en el tram salarial de 24.000€ a 40.000€ (el 69%), excepte els que es troben a l’àmbit de Ciències de la Salut, que es concentren en el tram salarial de més de 40.000€ (62%).
La meitat dels doctorats i doctorades declaren que els estudis de doctorat han tingut un impacte positiu en la seva situació laboral, ja que han gaudit de promoció laboral, millora de tipologia de contracte i millora de retribució econòmica. Per àmbits disciplinaris, a Humanitats i Ciències de la Salut el percentatge és molt més baix (30%).
Font: AQU (2014) La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_12148511_1.pdf
