Avui, la Xarxa Vives d’Universitats ha fet públics els resultats de l’informe Via Universitària III: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022), enquesta en què han participat vora de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. L’estudi analitza les condicions de vida dels estudiants, les seves formes d’estudiar, la seva vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condicionants econòmics, així com les seves expectatives, valors i creences en relació amb l’educació superior. En aquesta tercera edició s’analitza, per primera vegada, l’impacte de la crisi sanitària en els estudis. L’informe ha estat presentat, aquest matí, per la direcció científica i tècnica de l’estudi a la Universitat de Barcelona.

Segons l’informe, només 1 de cada 10 estudiants prové de classe social baixa, cosa que suposa una infrarepresentació d’aquest col·lectiu i un allunyament encara massa patent respecte de l’equitat entre l’alumnat. El fet no és d’estranyar, ja que els progenitors són la principal font de finançament de les despeses globals (un 54% de les despeses, segons aquest estudi).

Pel que fa al gènere, tot i que les dones són majoria a la universitat (64 %), la seva presència és encara minoritària en les Enginyeries (36,5 %) i les Ciències Experimentals i Matemàtiques (39,3 %), fent-se visible una manca d’homogeneïtzació a aquests àmbits acadèmics. En aquest mateix informe es destaca que les carreres més feminitzades són escollides per les aptituds i la vocació, mentre que en les titulacions més masculinitzades els estudiants es basaren en les perspectives professionals i salarials. 

Quant a la salut mental i el benestar emocional, un 22,8 % dels estudiants universitaris assegura haver patit ansietat i un 26,4 % declara haver patit depressió en alguna ocasió. Això explica com la pandèmia ha afectat notablement la salut mental dels estudiants, especialment durant el període 2020-2021. Els estudiants de classe baixa són els que manifesten pitjor salut mental, ja que, segons els autors, hi ha una relació entre el nivell socioeconòmic dels estudiants i el seu malestar emocional: com més elevat és el nivell educatiu dels progenitors, menys probable és la incidència de depressió i ansietat. 

L’enquesta revela un desassossec de l’estudiantat respecte a la gestió de les universitats per adaptar-se a la situació provocada per la pandèmia, donat que només 4 de cada 10 estudiants valora positivament les mesures preses i el treball a distància.

Aquest estudi de la Xarxa Vives d’Universitats recull dades sobre les trajectòries de l’estudiantat des de tres eixos principals: l’equitat en l’accés i vida en els estudis superiors; la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers; i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge. Així, Via Universitària s’alinea amb els resultats de l’informe EUROSTUDENT, que recull la mateixa informació en 28 països europeus.

La tercera edició de Via Universitària està impulsada per les universitats Abat Oliba CEU, Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Barcelona (UB), CEU Cardenal Herrera, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) assumeix la direcció tècnica. El programa també compta amb el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.

Accés a l'informe Via Universitària III

Notícia a Xarxa Vives d'universitats

Notícia al web de la Universitat de Barcelona

Notícia a europapress.es

Notícia a ara.cat