Ja s’ha publicat l’Informe General sobre l’enquesta Condicions de Vida i Estudi de l’Estudiantat de la Universitat de Barcelona (CViE UB). Aquest Informe General 2023 es presenta com a la primera edició de l’enquesta i té com a propòsit efectuar una exhaustiva radiografia de la realitat de l’estudiantat de la Universitat de Barcelona no només per proveir informació a la institució universitària, sinó també perquè aquest coneixement, essent aprofitat, permeti el desenvolupament de polítiques universitàries que afavoreixin la igualtat, l’equitat i cobreixin les necessitats d’un estudiantat cada vegada més divers i plural.

En consonància amb aquesta voluntat inclusiva i panabarcadora, l’enquesta s’ha centrat en un ampli ventall de característiques pròpies de l’estudiantat (incloent-hi la nacionalitat, el gènere o els estudis en curs) i les ha comparades amb múltiples situacions que, ocasionalment, restaven inexplorades, establint així un important precedent donada la seva innovadora incorporació. Una de les novetats és l’anàlisi de l’impacte de la COVID-19 a l’entorn universitari, detectant que la pandèmia ha afectat, addicionalment a la mobilitat internacional (36,5%) i a la possibilitat de fer pràctiques curriculars (26,9%), a la capacitat de part de l’estudiantat per tenir èxit com a estudiant (i és que així ho creu 33,9 % dels enquestats). De la mateixa manera, i d’acord amb aquest caràcter pioner, una de les línies d’investigació de l’enquesta s’ha centrat en les discapacitats o condicions limitants de l’estudiantat (incloent-hi tant en el seu aspecte físic com psicològic), trobant que un 33,1% de l’estudiantat pateix alguna discapacitat o condició limitant i que, d’aquest percentatge, gairebé la meitat de l’estudiantat (16%) indica que és de tipus psicològic. Aquests percentatges resulten encara més esfereïdors i sorprenents si, a més, es té en compte que una elevada proporció de l’estudiantat reporta sentir amb bastant o molta freqüència estrès (57,1 %) i ansietat (51,1 %), i que, d’altra banda, les emocions que l’estudiantat reporta sentir amb poca o cap freqüència són la desesperança (54,2 %) i la relaxació (58,6 %).

De la mateixa forma, l’enquesta també incorpora una ubiqua perspectiva de gènere a l’informe tant pel que fa a la inclusió del gènere no binari en la mateixa enquesta (de la qual s’extreu que un 2,1% no s’identifica amb cap dels dos gèneres heteronormatius tradicionals) com pel que fa al tractament dels ítems (prioritzant la denominació “referent familiar 1” i “referent familiar 2” per adaptar l’enquesta a la multiplicitat de models familiars actuals i eludir el biaix de gènere); al mateix temps que integra un apartat d’anàlisi de les competències de gènere d’un estudiantat que cada vegada està més sensibilitzat en aquesta temàtica (un 83,3% de l’estudiantat manifesta bastant o molta competència en comprendre la necessitat i els avantatges de la igualtat de gènere). En aquesta línia, quant a desigualtat de gènere refereix, s’han obtingut resultats que assenyalen encara la importància de treballar sobre els biaixos de gènere: tot i que un 69,3% de l’estudiantat universitari s’identifica amb el gènere femení, els resultats tornen a mostrar una distribució heterogènia per àrees de coneixement i titulacions, ja que, per exemple, mentre que en l’àrea de ciències trobem una significativa masculinització, amb un 21,2 % de l’estudiantat de grau de gènere masculí i un 10,9 % de gènere femení, d’altra banda, l’àrea de ciències de la salut roman més feminitzada, amb un 29,4 % de l’estudiantat de gènere femení i un 16,5 % de gènere masculí. Val a dir que també es troben diferències a mesura que s’escala en els diferents nivells educatius, essent més present el gènere masculí en els nivells de màster i doctorat, de la mateixa manera que es dona aquesta circumstància pel que fa a les dobles titulacions.

L’estudiantat enquestat no només manifesta una consciència remarcable relativa a les problemàtiques de gènere, sinó que també s’alinea amb altres Objectius de Desenvolupament Sostenible en demostrar una consciència més àmplia del seu propi món, cada vegada més endinsant en una emergència climàtica, donat que, per exemple, els resultats assenyalen que la majoria de l’estudiantat utilitza mitjans de transport sostenibles (85,7 %). També és remarcable la implicació de l’estudiantat en el reciclatge, l’acció de l’economia circular més popular, que duu a terme un 72,3% sempre o molt sovint. Per això, resultarà veritablement important a la institució universitària considerar que un 69,4 % de l’estudiantat participant considera necessari treballar més la competència en sostenibilitat en els plans d’estudis.

Una enquesta centrada en la diversitat no podia deixar de banda les situacions econòmiques i socials i les trajectòries diverses. Immers en una situació econòmica regional apressant l’enquesta CViE-UB ha trobat que una àmplia proporció de l’estudiantat, un 62,7 %, combina feina i estudis i que, si bé l’estudiantat que treballa dedica una mitjana de 22,76 hores setmanals a la seva feina remunerada, tanmateix, bona part hi dedica 40 hores setmanals (jornada laboral completa). Relatiu a l'origen social de l'estudiantat, s'ha trobat una important sobrerepresentació dels nivells ocupacionals mitjans i alts quant a la procedència familiar de l’estudiantat.

Aquestes dades, sumades a una participació estudiantil paupèrrima en totes les activitats o accions universitàries més enllà de l’assistència formal a les activitats acadèmiques (9 de cada 10 estudiants no participen en cap altre espai de participació), i una discreta participació en les eleccions de Rectorat (30,8%) i de representants dels estudiants (23,3%), demanen i exigeixen noves mesures per assolir una educació superior més inclusiva que, avui dia, encara és un repte a superar.

Enllaç a la publicació a la Biblioteca de l'Observatori de l'Estudiant

Enllaç directe a l'Informe CViE-UB (Condicions de Vida i Estudi de l'Estudiantat de la Universitat de Barcelona).